Les cooperatives agrícoles, des d´un punt de vista progressista representen quelcom positiu. Primer de tot perque trenquen el model del terratinent posseidor d´extenses hectàrees que contracta amb sous miserables a centenars de treballadors. Aquestes cooperatives poden formar-se per una gran quantitat de socis que posseeixen grans quantitats d´hectàrees de conreu fins a cooperatives petites de dos socis que només conreen una o poques hectàrees. Els socis o les sòcies treballen la terra i uneixen els seus mitjans de producció per tenir més possibilitats en el mecat. Evidentment aquí s´ha de diferenciar les grans cooperatives que venen els seus productes a grans mercats com mercabarna de les petites cooperatives que venen els seus productes mitjançant la venda directa, en mercats municipals petits o mitjançant cistelles setmanals. A part d´haver-les de diferenciar pels mitjans de produciió que tenen a l´avast, la produció que obtenen, i el tipus de venta que fan, entre d´altres coses, també cal diferenciar-les per la quantitat de treballadors assalariats que contracten. No és el mateix les grans cooperatives que contracten desenes o centenars de treballadors i treballadores, que les petites cooperatives que en contracten d´un a cinc.
Cal dir doncs que les petites cooperatives representen un avanç dins d´un punt de vista progressista, ja que trenquen amb el model econòmic dels grans mercats, acaben amb l´aprofitament dels intermediaris en la distribució i en l´augment de preus per al consumidor i creen un model de consum i de venta contrari al del model econòmic neoliberal.
Ara bé, com he dit, penso que dins d´un model progressista aquestes petites cooperatives són molt positives, però des d´un punt de vista revolucionari no deixen de presentar el model del patró( en aquest cas patrons)explotador i els o les treballadores assalariades. A vegades dins d´àmbits revolucionaris, sembla que el model de les petites cooperatives sigui el model a seguir, i penso que es un gran error tal com estàn plantejades ara, ja que si es vol acabar amb l´explotació de classe, cal acabar amb qualsevol forma de producció on aquest model segueixi vigent. A part d´això, cal deixar clar que els treballadors/es del camp, estàn contractats sota el conveni del règim agrari, contracte que marca com a sou 750 euros al mes,sou molt inferior al preu del cost de la vida en el nostre país. Si es vol apostar pel model de les cooperatives, existeixen alternatives a lespetites cooperatives existents avui dia, com son les cooperatives on tots i totes les treballadores son sòcies i per tan no existeix el treball assalariat. Aquest tipus de model és el defensat pel sindicat andalús del camp SOC, o el model de les cooperatives a l´antiga Yugoslàvia o els Kibbutz formats pels jueus a Palestina.
Per tan, considero que a nivell tàctic cal defensar les petites cooperatives agrícoles ja que trenquen amb el model econòmic neoliberal i moltes d´elles aposten per models d´agricultura ecològica que tambéson una aposta que trenca amb el model agrícola capitalista de l´ús de químics al camp, però que a nivell estratègic cal tenir clar que aquestes han de ser abolides per representar la forma d´explotació vigent en el sistema capitalista.
