El capitalisme o la humanitat

El sistema capitalista utilitza la guerra , destrueix i saqueja els recursos naturals amb tal avaricia que posa en perill l'existència del planeta i provoca crisis alimentàries i humanitaries que envien a la mort a molts infants només néixer. Mentre la burgesia acumula cada cop més riqueses i utilitza la guerra per apropiar-se de matèries primes i expandir el seu poder arreu del món, mil mil.lions de persones moren de fam al món, i és que per que hi hagin uns quants rics al món n'hi han d'haver molts que es morin de gana, però sempre quedaràn les ONG per rentar la cara de la burgesia i que ningú pugui dir que no es preocupen per la misèria. Però bé, per la burgesia només són això, miserables. Per tan, segons l'òptica d'aquesta gent, la vida humana només importa si poseeixes quelcom, ja se sap, "tanto tienes tanto vales". I si no vals res, només et queda la misèria. Cada dia que passa sota el domini de la burgesia equival a una calada de fum tòxic pel planeta, equival a elevar la fam al món a nivells desorbitats, equival a una guerra en un país del continent africà, asiàtic o americà, equival a treure el futur de joves que només representen un codi de barres, equival a morir com un incordi a aquelles persones de la tercera edat que ja no serveixen com a mà d'obra, equival equival....a la destrucció de la humanitat.

El moviment dels indignats

 Si es pogués anomenar d'alguna manera el moviment dels indignats, seria anomenar-lo moviment popular de crítica.

 Si bé va començar com un moviment crític amb l'actual situació de crisi econòmica i per tan d'aquells qui l'han provocada i consentida, però sense cap tipus de propostes alternatives que no fossin a títol individual, ara ha esdevingut en un moviment crític amb el sistema capitalista i especialment amb la onada de mesures neoliberals que apliquen els governs amb l'excusa de la crisi econòmica, i s'ha ideologitzat cap a postures de transformació social i econòmica però que divergeixen molt entre les persones que participen en el moviment dels indignats. Possiblement moltes de les persones que formen part d'aquest moviment no es mobilitzaven mentre l'estat del benestar no es trobava en perill, i possiblement moltes de les persones "indignades" el que reclamen és que es mantingui l'estat del benestar. De fet, aquest moviment no parteix d'un anàlisi de classe, i per tan esdevé en un moviment interclassista que es posiciona en postulats democràtics i progressistes, i en alguns casos rupturistes.

Aquest moviment però ha aportat coses molt positives en varis aspectes: La mobilització juvenil (en un moment en que cada nova generació estava més alienada que l'anterior els joves han sortit a reclamar el seu futur), la superació dels sindicats pactistes UGT i CCOO (les assemblees de treballadors/es han superat les cúpules sindicals especialment als sectors de sanitat i ensenyament), assenyalar el sistema capitalista com el problema més enllà de la crisi econòmica i aglutinar un moviment popular ampli i aglutinador que sens dubte ha superat i ha donat una lliçó a totes les organitzacions de l'esquerra anticapitalista que no havien sigut capaces de crear un moviment de masses tan ampli com aquest.

El problema d'aquest moviment és el fet de no ser classista, i no saber interpretar que la classe dominant té molta capacitat per adaptar-se a possibles canvis de contestació popular que no es basin en la presa de poder per part de la classe treballadora, l'únic canvi que no podrien assumir. Això, fa que molts cops es caigui en posicionaments petit-burgesos. Alguns d'aquests posicionaments són la defensa de banques ètiques, comerç de proximitat, empreses cooperativistes, etc. aquests posicionaments no es plantegen com a alternativa al neoliberalisme, sinó que es plantegen com si fossin una alternativa al model econòmic capitalista, obviant que el model econòmic capitalista potser tan neoliberal com Keynessià. 

De fet, una mostra de que aquests posicionaments no plantegen la ruptura amb el sistema capitalista sinó canvis en l'estructura del sistema, són les declaracions que va fer el cap dels antidisturbis de la policia nacional, que assegurava que aquest moviment havia ajudat molt a evitar possibles conflictes socials que esdevinguessin en una revolució.

Caldrà veure com evoluciona el moviment dels indignats, de moment cal dir que des que va començar ha evolucionat de manera positiva, i s'estàn creant xarxes de contrapoder popular, que sens dubte porten a la pràctica revolucionària, però caldrà veure si l'implicació dels treballadors i les treballadores acaba convertint aquest moviment en un moviment de classe que planteji una alternativa al sistema capitalista.