divendres, 31 de desembre del 2010

28-D Felicito al Sr.Zapatero pel premi a la millor inocentada

Des del meu bloc felicito al president del govern, Zapatero, per haver fet la millor inocentada d´aquell dia. El president del govern va sorpendre a tothom fent una inocentada el dia 28-D quan des del congrés dels diputats va dir el següent: "Este gobierno és el que más ha mejorado las políticas sociales". Evidentment després de la reforma laboral, la reforma de les pensions, l´augment de l´edat de jubilació, l´eliminació de l´ajut als aturats, l´augment del preu de l´electricitat, les autopistes, el transport públic i el tabac, l´eliminació del xec de maternitat etc. és evident que el Sr.Zapatero amb aquestes declaracions volia fer una inocentada i des d´aquí el felicito amb el premi a la millor inocentada de l´any 2010.

Un desig pel nou any: 20 mesures per sortir de la crisi

  • Nacionalització de la banca i de les caixes
  • Nacionalització dels sectors estratègics (transport, sanitat, educació, abastaments, telecomunicacions, energia, industries pesades, automoció...)
  • Formació d´un estat propi dels països catalans de caràcter confederal
  • Sortida de la unió europea i eliminació de la moneda europea (euro)
  • Anulació de l´import econòmic destinat a la monarquia i eliminació d´aquesta per antidemocràtica i inútil
  • Sortida de la OTAN i canviar el model militar espanyol imperialista, per la no participació en cap guerra imperialista ni invasió d´altres països. Formació de milícies populars substituint l´exèrcit que comporta costos econòmics molt elevats.
  • Augmentar els impostos a les rendes més altes, amb pujades no inferiors al 50% per a les rendes molt elevades.
  • Reducció de sous pels càrrecs polítics tan de la generalitat com dels ajuntaments
  • Aplicació de l´impost de successions
  • Taxa econòmica a pagar pel sector de l´hosteleria amb grans recursos, així com taxa econòmica a pagar pels turistes i destinar l´import econòmic al departament de medi ambient
  • Canvi en el model turístic de costa de "borratxera" per ser destructiu i provocar l´augment de preus en els pobles de la zona, potenciar un turisme respectuós i saludable, aplicació de la llei de costes en poblacions de la costa catalana.
  • Acords econòmics i comercials amb les noves potències mundials: Xina i la India. Acords econòmics amb estats socialistes com Cuba o pre-socialistes com Veneçuela, Bolivia i Ecuador.
  • Expropiació de latifundis i terres no conreades en el sector agrícola, formació de cooperatives-empreses de caràcter socialista on totes les persones que treballin a la cooperativa siguin sòcies.
  • Potenciació de l´agricultura ecològica i del sector agrícola català, prioritzant el consum de productes catalans i no estrangers.
  • Potenciació de les flotes pesqueres respectant sempre els recursos naturals marins, potenciació i investigació en el sector de la aquicultura per a la formació de més piscifactories tan de terra com de gàbies de mar, per aconseguir més exportació de peix que produeixi riquesa i per ser més respectuosos amb el medi marí.
  • Eliminació de la cultura del totxo, invertir en investigació i desenvolupament, com poden ser energies renovables i altres sectors tecnològics i/o energètics amb visió de futur.
  • Expropiació de vivendes buides i destinar aquestes a joves i persones sense vivenda amb lloguers molt baixos
  • Creació d´empreses estatals de tipus socialista controlades pels treballadors/es 
  • Acabar amb la corrupció política i de l´administració, potenciació de funcionaris i interins amb mentalitat d´estat i de país. Expulsar de l´administració totes aquelles persones relacionades amb casos de corrupció
  • Eliminació de totes les mesures implantades per la patronal, la banca i els partits neoliberals PSOE, PP, CIU, PNV i CC.

divendres, 24 de desembre del 2010

Celebracions nadalenques, del feudalisme al capitalisme.

En l´època feudal el nadal tenia un significat purament religiós, s´adorava el naixement de Jesucrist, es feien misses, professons, es resava, i s´exaltaven els símbols i la moral catòlica: religió, familia i fe cristiana. Les tradicions es mantenien intactes i no celebrar el nadal des d´una òptica d´adoració a Déu i l´esglèsia era quelcom impensable. L´esglèsia en aquella època tenia un paper fonamental en l´estructura i la jerarquia social, el poder eclesiàstic era inmens i adoctrinava i dirigia les ments de la població i tenia una influència absoluta en qualsevol decisió que es portés a terme en aquella època.
Però el pas del feudalisme al capitalisme va canviar aquest tipus de ritual tradicionalista i religiós, en el moment que el capitalisme va substituir Déu pels diners. Tot i que es manté encara avui dia la moral cristiana que permet jutjar entre bons i dolents, i es manté també la caritat cristiana portarda a terme per les ONG´s i el sentimentalisme de l´ajut als necessitats, sempre des d´una òptica d´ajudar-los amb el que ens sobra a nosaltres ( tot i que cal dir que hi han persones que fan una feina excel.lent tot i no solucionar el problema d´arrel), els rituals religiosos i tradicionals així com familiars han passat a ser quelcom més folklòric que no pas real. El canvi de Déu pels diners que ha portat a terme el capitalisme ha produit que el nadal s´hagi convertit en una adoració al consumisme, i per tan al consum que produeix diners per al sector privat. Avui dia ja no es veuen les esglèsies plenes de families, doncs els joves prefereixen anar a les botigues de moda que a l´esglèsia, i també cal dir-ho, el capitalisme també ha destruit la familia cristiana tal com s´entenia abans. Tot i que l´esglèsia segueix tenint un gran poder econòmic i patrimonial, ja no té tan poder alhora d´atraure les masses que han canviat l´adoració del naixement al nou mesies per l´arbre de nadal i una suma de regals desorbitada. Déu ha mort, adorem el euro!


dijous, 23 de desembre del 2010

Arrossegar carros mentre som fuetejats, el futur dels treballadors/es en el capitalisme

Ara, la reforma de les pensions.
La burgesia segueix fent la feina ben feta, és a dir, segueix aplicant mesures que vetllen pels seus interessos hi que són aplicades pels seus partits polítics titelles, autoanomenats alguns d´esquerres i altres de dretes, però que tots comparteixen una cosa, la defensa del sistema capitalista i per tan, la defensa dels interessos de la burgesia. Els partits titelles comparteixen aquest objectiu, tot i que alguns defensin un capitalisme més agressiu contra les classes populars, hi altres busquin un capitalisme de l´estat del benestar, és a dir, un capitalisme on les classes populars puguin gaudir d´uns drets mínims com a classe hi puguin tenir les necessitats bàsiques cobertes.
Ara la burgesia a assenyalat un nou objectiu, les pensions, que entre d´altres coses provocarà que els i les joves dificilment tinguem en un futur accés a una pensió, doncs per cotitzar 35 o 37 anys s´ha d´accedir abans dels 30 al món laboral hi estar cotitzant sense interrupció, cosa dificil tenint en compte que una bona part de la joventut estem a l´atur, i que el 95% dels contractes laborals que firmem són eventuals. Mesures com aquestes aplicades pel govern espanyol no ens han de sorpendre, el govern obeeix als interessos de la classe dominant com ha de ser en un sistema capitalista, el que sí que ens ha de sorpendre és que aquells qui en principi haurien de defensar els interessos dels treballadors i les treballadores, els sindicats majoritaris, no ho facin. Així doncs els treballadors i les treballadores ens trobem representats per uns sindicats, que fa molt temps van deixar de representar els nostres interessos, i per tan ens trobem desarmats davant de les agressions que patim per part de la patronal. Però, realment ens ha d´extranyar que els sindicats majoritaris no vetllin pels nostres interessos? CCOO i UGT van posicionar-se a favor de l´entrada de l´estat espanyol a la Unió Europea, sent conscients que aquesta estava dominada per l´FMI ( Fons Monetari Internacional) i que les retallades socials i el capitalisme més agressiu tard o d´hora arribaria. Davant de les agressions que patim dia a dia els treballadors/es per part de la patronal, els sindicats demanen tranquil.litat i seny al govern, i la veritat és que els únics que estàn tranquils són ells, doncs aquest nou any tornaràn a cobrar grans quantitats de subvencions econòmiques a canvi de renunciar a defensar els interessos de la classe obrera.
A Euskal Herria gràcies a tenir sindicats majoritaris de caràcter combatiu, ja hi ha convocada una altra vaga general pel 27 de gener, a la resta de l´estat haurem de seguir esperant a que els sindicats majoritaris es dignin a convocar una altra vaga general, això sí, recordant que és una putada haver-ho de fer.
Sota la dictadura del capital ja sabem que ens espera, explotació i misèria, ara és l´hora de decidir si seguirem per sempre arrossegant-nos d´uns sindicats que no ens representen fins que arribi el dia que arrosseguem carros mentre som fuetejats, o si busquem alternatives al sindicalisme vertical de CCOO i UGT, ara és l´hora que decidim si volem seguir vivint en un sistema que crea frustració i borreguisme entre la joventut, o volem ser els i les joves qui creem i construim, ara és l´hora de l´alternativa, ara és l´hora de lluitar pel socialisme, la pau i el món.


dimecres, 22 de desembre del 2010

Nova sentència del TS: El castellà serà obligatori i la llengua vehicular a l'escola catalana

L´estat espanyol no n´aprén. Si després de la retallada de l´estatut l´independentisme va tenir un augment molt considerable, ara una nova sentència del Tribunal Suprem espanyol ens imposa el castellà com a llengua vehicular a l´escola catalana. La mania persecutòria contra el fet nacional català no s´atura, l´estat espanyol ha declarat la guerra a cop de decrets i retallades. Hem d´entendre el nerviosisme a aquells defensors de la unitat d´Espanya, doncs l´independentisme no para de créixer a Catalunya, hi ha Euskal Herria el nou procés de l´esquerra abertzale sembla que avança i creix en suport popular, i ja sabem que quan l´estat espanyol es posa nerviós actua de manera racional tal com estàn acostumats a  fer històricament, amb la negació i l´imposició.
Aquesta nova bofetada a la nostra llengua, té com a excusa que uns pares havien denunciat que els seus fills no podien fer classes en castellà, la veritat és que no puc entendre com hi han persones que es negen a apendre una llengua, quan es quelcom enriquidor, i com hi han persones que no entenen que la llengua dels Països Catalans es el català, i com més llengues aprenguem millor, però que igual que a Valladolid la llengua vehicular es el castellà i no l´anglés tot i estar dins de la Unió Europea, doncs als Països Catalans la llengua vehicular a l´ensenyament ha de ser el català. També voldria afegir, que a la meva universitat he fet moltes classes en castellà perque així ho volien els professors, i no han estat expulsats, ni sancionats, ni empresonats tot i que algunes persones manipulin vilment fent creure que el castellà es una llengua prohibida a Catalunya. I també m´agradaria afegir que si existeix una llengua en minoria aquesta és el català, doncs a molts barris ni es sent ni sentén, i si la majoria de persones nouvingudes al nostre país no tenen el català com a llengua vehicular possiblement amb els anys pot acabar desapareixent, cosa que als amants de la unitat d´Espanya no els i sabria greu, amb el rànking que té historicament l´estat espanyol en destrucció de llengues i cultures. Així doncs, qui és el que vol exterminar llengues, nosaltres o ells?
Aquesta bofetada ens tornarà a portar altre cop a un augment de l´independentisme, i això al final,a  l´estat espanyol se li anirà de les mans, realment ells amb la seva mentalitat inquisitòria no són capaços d´entendre que són ells qui estàn destruint Espanya, doncs moltes persones que abans defensaven un millor encaix dins d´Espanya, i un bon entendiment, veuen un cop sí altre també, que a Espanya no i tenim res a fer, ni ens volen ni ens respecten, tot i que això no es del tot cert, sí que ens i volen, però muts i a la gàbia.
Jo fa un temps defensava un model confederal i socialista de l´estat espanyol amb el reconeixement del dret a l´autodeterminació, però sincerament, què és més difícil, canviar Espanya i la seva mentalitat unionista i inquisidora o marxar nosaltres? Evidentment marxar nosaltres, per molt que quan s´acosti cada cop més aquest dia, la borratxera repressiva de l´estat espanyol s´assemblarà més a la que apliquen a Euskal Herria, és a dir per via policial i judicial, que no pas a cop de decret com ara ens fan als catalans i les catalanes.
Un cop més queda clar, que la independència és l´únic camí.

dilluns, 13 de desembre del 2010

Wikileaks, la llibertat d´expressió i el llibre negre del imperialisme

Fa uns mesos, el portal d´internet Wikileaks va començar a publicar una sèrie d´informes sobre qüestions internes del govern d´EEUU que tot i que moltes persones intuíem no sabien donat a conéixer a l´opinió pública. Aquests informes relataven els casos de tortures aplicades per l´exèrcit nord-americà, els casos d´espionatge a la ONU i als diferents països integrants de la Unió Europea hi ha d´altres com la Xina per part dels EEUU, el suport a les pràctiques de tortura per part d´estats membres de la UE com l´estat espanyol amb els vols de la CIA provinents de Guantànamo, la complicitat a les diverses guerres imperialistes brindada per estats membres de la UE i altres aliats dels nord-americans com els estats feudals membres dels emirats àrabs, i fins i tot que el govern nord-americà va acollir dirigents nazis al seu país  per treballar en tasques militars després de la segona guerra mundial
La veritat és que quan van començar a rebelar tots aquests informes des del portal Wikileaks, vaig sentir una alegria, per un instant els mitjans de des-informació transmetien que els EEUU cometien pràctiques de tortura sistemàticament contra civils en centres d´internament o durant les invasions a l´Irak o Afganistàn, que l´estat espanyol (amb el govern tan del PSOE com del PP) tenia coneixement dels vols de la CIA de Guantànamo on es torturaven els detinguts i donava via lliure perque aterressin als aeroports espanyols, que els EEUU encara seguien jugant a la guerra freda mantenint l´espionatge constant per controlar tots els moviments fins i tot d´aquells que són afins al seu imperi, que els reis saudís i els sionistes d´Israel presionaven el govern americà perque eliminés governs antiimperialistes com l´iranià i que el "bon negret" del Obama seguia utilitzant la mateixa política que el "dolent" del Bush acabant així amb el mite Obama tan utilitzat i defensat pels "progres"occidentals.
De sobte però, i quan molts esperàvem anys de rebelacions d´informes secrets dels EEUU i d´altres països occidentals que poguessin donar lloc al "libro negro del imperialismo" que no es resumiria en un llibre com el "libro negro del comunismo" sinó que almenys es necessitarien 100 llibres per relatar tota la crueltat portada a terme per l´imperialisme, vaig veure a les notícies que Julian Assange, creador del portal Wikileaks, estava en búsqueda i captura acusat de violar dos noies. En aquells moments vaig pensar que l´imperialisme ja n´estava fent una altra de les seves, era molta casualitat que després de que es publiquessin tots aquests informes, el govern nord-americà es quedés amb els braços creuats. Tot i això les acusacions sobre Julian Assange per uns fets tan repugnants,donaven molt que meditar. Però després de la seva detenció per aquestes acusacions, persones afins a Wikileaks, mostraven unes imatges on les dos noies que suposadament havien sigut violades, estaven en una xerrada de Julian Assange, i una d´elles, es trobava a la xerrada quan suposadament el dia abans havia estat agredida sexualment per aquest, fet que donava una credibilitat més que dubtosa a les acusacions. Així doncs, sembla ser, que el govern americà amb el suport de la UE, en feia una altra de les seves, acabar amb la llibertat d´expressió però sense perdre la seva careta de govern democràtic, i per tan, detenint a aquesta persona no per les filtracions sinó per altres casos de dubte credibilitat.
Tot i això, sembla ser que Wikileaks seguirà publicant notícies tot i la detenció del creador d´aquest portal d´internet, fet que m´alegra, doncs penso que tots els crims comesos per l´imperialisme no poden gaudir d´impunitat, i han de donar-se a conéixer a tot el món, perque siguem conscients de com les gasten els EEUU. Cal tenir en compte que el govern nord-americà a comés milions de crims contra la humanitat, crims que ni tan sols s´han donat a conéixer. Els mitjans d´informació constantment ens bombardejen amb notícies sobre crims comesos per estats casualment no afins a l´imperialisme nord-americà com són la Xina, Iràn, Corea del Nord i d´altres. Aquests països per l´opinió pública són criminals, però quan escoltem en tertúlies informatives o fins i tot amb persones del carrer que els EEUU són un estat criminal? quan escoltem que els EEUU són l´estat que a comés més crims contra la humanitat en tot el món?. Ja és hora de que això canvii, i que si es condemna una lapidació a l´Iràn, o l´explotació de treballadors a la Xina, siguem conscients de que a EEUU aquest tipus de fets són sirenetes, i també cal que quan veiem una bandera nord-americana sentim la mateixa repúdia que al veure l´svàstica del partit nazi, perqué qui menys lliçons pot donar sobre drets humans, es justament el govern nord-americà.

dimarts, 7 de desembre del 2010

Anàlisi del resultat de les eleccions a la Comunitat Autònoma de Catalunya


La meva primera conclusió sobre el resultat, és que quan les suposades esquerres fan polítiques de dretes, el poble directament vota les dretes, doncs sempre és millor la versió original que la còpia d´aquesta.Però bé, anem per passos:
Com vaig definir en l´anterior article, es donaven dos fractures importants en el principat: la fractura nacional i la social. És possible que aquestes fractures no s´hagin vist reflectides a l´hora de votar, doncs cal tenir en compte que el poc interès cap a la política i la desafecció cap als polítics tot i que no es transmeti en forma d´abstenció, fa que moltes persones vagin a votar sense tenir coneixement dels diferents  programes polítics de cada partit i sense conéixer les polítiques aplicades per els diferents partits anteriorment, i per tan ,sense portar a terme un vot conscient.Dic això perque després de veure els resultats, penso que el que es veu més reflectit es que el tripartit ha sigut durament castigat (especialment ERC i el PSC) i el poble català ha optat per els partits contraris al tripartit, és a dir, CIU i el PP. Per tan, els treballadors i treballadores han optat per partits de dretes que seguiràn atemptant contra els seus drets possiblement més del que ho havia fet l´anterior govern i això em fa pensar que no han sigut conscients de quines són les polítiques que defensen els partits de dretes. També cal tenir en compte que els partits de dretes, especialment en temps de crisi, donen consignes simplistes i populistes que a vegades sembla que convencin més pel simple fet d´anomenar paraules com feina, inmigració o canvi.
En quan a la fractura nacional, una bona part del poble català ha demostrat una covardia que arrossega el nostre poble des de fa molts anys i que ens fa ser la riota d´Espanya i els tontos útils. Aquestes són totes aquelles persones que després de la retallada de l´estatut han apostat per un partit autonomista i que utilitza la política del peix al cove, CIU. On s´ha vist reflectida aquesta fractura ha sigut en els votants que han apostat pels nous partits independentistes que es presentaven com els salvadors de la pàtria i que només SI, amb 4 diputats, entrarà al parlament, molt per sota de les seves expectatives. El partit que ha sigut durament castigat per la seva política autonomista i servil del PSOE ha estat ERC, partit que perd 11 diputats i s´enfonsa passant de ser el tercer partit al cinquè en l´arc parlamentari.
ICV sembla ser dins del tripartit, el que millor ha resistit l´embestida, possiblement la seva oposició a la llei d´educació i a la reforma laboral han ajudat a no restar-li tans vots, i sembla ser, que la polèmica conselleria d´interior i la repressió portada a terme per aquesta contra els moviments socials no li han fet perdre molts vots, possiblement perque el perfil de votants que tenen cada cop provenen menys del moviment obrer i estudiantil, i cada cop provenen més dels sectors de la classe mitja progressista.
 El PSC obté els pitjors resultats de la seva història, perdent fins i tot els bastions del cinturó roig de Barcelona. Les retallades socials i la política neoliberal impulsada pel PSOE/PSC possiblement li han fet perdre la confiança dels sectors obrers fidels al PSC, i la retallada del constitucional sobre l´estatut i les diferents mentides del president Zapatero possiblement han acabat d´arrodonir el seu fracàs en aquestes eleccions.
L´abstenció no ha sigut tan gran com s´esperava, possiblement perque el poble volia un canvi degut a la greu situació econòmica, i ha apostat pel canvi fàcil, el que s´autoproclamava com a l´oposició al tripartit, CIU.Tot i això l´abstenció segueix sent molt gran amb valors de més d´un 40%.
També tal com deia més a dalt, sembla ser que el missatge simplista i populista en aquest cas de l´extrema dreta representada per PXC ( i també pel PP) ha obtingut uns grans resultats (la PXC  ha roçat entrar amb tres escons al parlament tot i que finalment no ha entrar amb cap escó) cosa que es molt preocupant, doncs per un costat mostra que les polítiques d´integració no s´han fet prou bé, doncs hi han 80.000 persones que defensen enviar els inmigrants al mar, i que una bona part del poble català no entén qui és el culpable de la crisi econòmica i assenyala com a culpable al col.lectiu inmigrant, justament el que volen que fem aquells qui han provocat la crisi econòmica que són les grans èlits d´aquest país, i dit amb més simplicitat, els rics. És curiós observar com alguns partits com el PP veien amb bons ulls l´arribada d´inmigrants abans de la crisi quan venien aquí com a mà d´obra barata i sense drets laborals, i com ara volen que sel´s expulsi quan ja no serveixen com a mà d´obra barata, és una mostra més, de la falta de dignitat humana de l´extrema dreta. També es curiós veure com partits com el PP o la PXC fan campanya contra la inmigració, quan la majoria d´ells són o provenen de families inmigrants, suposo que es allò que diuen de que els que estàn més en contra del tabac són els antics fumadors.
L´altra extrema dreta, en aquest cas representada pels ultranacionalistes espanyols que segueixen l´estil lerrouxista, Ciudadanos, seguiràn amb tres diputats al parlament fent campanya contra tot allò relacionat amb el fet nacional català, tot i això, si Franco no va poder exterminar la nostra llengua, dubto que ells ho aconsegueixin.
En quan als partits anticapitalistes, podem veure que Des de Baix ha obtingut uns bons resultats, tenint en compte les poques capacitats que tenen els partits anticapitalistes per fer campanya, obtenint més de 7000 vots. En quan al PCPC ha obtingut uns resultats bastant lamentables perdent un miler de vots i quedant-se amb menys de tres mil vots, possiblement la irrupció de Des de Baix els i ha afectat negativament.
Així doncs, els grans vencedors d´aquestes eleccions són els partits de la dreta i l´extrema dreta ja  que CIU ha roçat la majoria absoluta, el PP ha aconseguit 4 escons més que l´any 2006, la PXC tot i no entrar al parlament ha obtingut casi vuitanta mil vots. Aquests partits són els que millor representen els interessos de les classes dominants que ens han portat a l´actual situació econòmica i social.
Queda reflectit que ens cal un partit d´esquerres, però no que digui que és d´esquerres sinó que faci polítiques com a tal, perque ha quedat demostrat que els partits socialdemòcrates (PSC i ERC) i els partits reformistes (ICV-EUIA) només ens porten cap a la desafecció del poble treballador català. Ens cal un partit que ens il.lusioni, que busqui un canvi radical i una alternativa al sistema, que trenqui amb l´actual model corrupte de la política i que representi un front popular per a vèncer.

dimarts, 23 de novembre del 2010

El 28 de Novembre, que no esperin el meu vot!

Ara toca independència. Ara toca socialisme.
La societat catalana es troba fraccionada per dos motius:
El primer motiu gira al voltant de la sentència del tribunal constitucional sobre l´estatut. Després de la retallada de l´estatut molts catalans i catalanes han entés que l´estat espanyol frena amb la seva constitució qualsevol reivindicació nacional, ni que sigui aquesta la voluntat de la majoria del poble català, i per tan, de manera antidemocràtica. Això ha tingut com a conseqüència un augment de l´independentisme al principat de Catalunya, ja que moltes persones que defensaven una Espanya plurinacional i per tan una via federalista o dit d´una altra manera, catalanista, veuen que dins de l´estat espanyol és impossible que el poble català sigui respectat, ja que de fet, en 300 anys d´ocupació, mai ha estat respectat. Això ha portat a un esgotament a la idea de que l´estat espanyol pot canviar, i ha tingut com a conseqüència que el poble català reivindiqui, en una gran part de la societat, un estat propi i no una reforma de la constitució espanyola. Evidentment queden enrere encara aquells o aquelles que esperen un canvi a l´estat espanyol, però per sort, cada cop són menys. Així doncs la societat catalana ara mateix es veu fracturada, entre aquelles persones que volen un estat propi (que cada cop són més), aquelles que esperen encara un canvi en l´estat espanyol (que cada cop són menys), i aquelles que provenen de sectors espanyolistes que diuen ser autonomistes i en realitat voldrien fins i tot l´abolició de les autonomies (que segueixen sent els de sempre).
El segon motiu gira al voltant del conflicte entre classes. La crisi econòmica a provocat un esclat en l´estabilitat social en que treballadors/es i patrons semblava que es donaven la mà i gaudien de l´estat del benestar. Evidentment el conflicte de classes no es resultat de la crisi econòmica sinó del sistema present en la majoria dels països del món, que permet a uns pocs ser els amos dels mitjans de producció i a la gran majoria vendre la seva força de treball a canvi d´un salari injust. Però la crisi del sistema capitalista ha provocat un enfrontament entre la classe dominant i l´oprimida, en el moment en que la classe dominant ha fet pagar la crisi als treballadors/es destruint llocs de treball, retallant drets, privatitzant serveis públics i augmentant les desigualtats socials. Això ha vingut acompanyat d´un major grau de conscienciació de classe per part dels treballadors i treballadores i per tan, amb un major grau de lluita obrera. Així doncs, la societat catalana es veu fracturada, com sempre havia passat però ara encara més agreujada, per l´enfrontament entre classes i per tan per la lluita de classes.

El dia 28 de Novembre, hi han eleccions al parlament. Jo personalment no votaré, perque jo crec que ara toca independència i ara toca socialisme, i que la independència no pot anar deslligada del socialisme, perque sinó es resoldria la primera fractura en la societat però no la segona, i a l´inrevés.
Després de veure les diferents candidatures que es presenten crec que cap d´elles aposten per aquest missatge que jo publico, i per tan, no puc donar el meu vot a cap candidatura, a part d´això considero que no havent-hi cap partit que defensi la meva postura, i havent-se gastat tans diners la generalitat perque tothom vagi a votar, no votar es quelcom molest per a la classe política catalana, sinó no estarien tan preocupats per l´abstenció.
Tot i això desitjo que les candidatures anticapitalistes com el PCPC o Des de Baix ( tot i que aquests últims els veig una mica electoralistes i oportunistes) obtinguin uns bons resultats. I també destijo que hi hagi una bona representació de partits independentistes tot i no estar d´acord amb el seu projecte social i econòmic (perque defensen l´actual sistema capitalista), estratègic (perque defensen la integració de l´estat català a la unió europea) i nacional (perque només defensen la independència d´una part de la nació catalana).

dijous, 18 de novembre del 2010

Catalunya lliure de transgènics

Les grans multinacionals fa temps que van trobar un nou negoci en el que invertir, els OMG (Organismes modificats genèticament), també anomenats transgènics. Aquest negoci, un cop més, peca de qualsevol concepte ètic o moral, doncs és el negoci de l´alimentació, un bé necessari per a la vida humana. No és d´extranyar però, doncs tots aquells recursos naturals necessaris per a la vida humana que cauen en mans privades, són utilitzats per al negoci i no per a les necessitats col.lectives. En aquest cas parlem de la modificació genètica de les plantes d´horta, en principi, segons aquestes multinacionals i els governs que ho aproven, s´utilitzen per aconseguir millor producció i rendiment i per eliminar plagues en els cultius.
Ningú ni tan sols els experts en genètica poden preveure les conseqüències a llarg plaç de l´introducció de nous gens en el medi ambient,tot i les amenaces sobre el conjunt dels ecosistemes. No està demostrat científicament que els transgènics siguin bons o dolents per al consum humà, senzillament el que passa es que les grans multinacionals no els interessa que s´estudii els efectes dels transgènics sobre l´ecosistema i la salut humana i per tan no es pot demostrar si son "bons" o perjudicials.
Ara explicaré una mica alguns dels efectes negatius i el perqué de la utilització dels transgènics per a les grans multinacionals.

Pèrdues de biodiversitat:

Segons la FAO, el 75% de la diversitat genetica agrària s´ha perdut en el transcurs de l´últim segle. La revolució verda i les seves varietats híbrides (cada cop són menys les espècies i varietats que es cultiven, més homogènies i menys diversos els métodes de producció) així com els canvis socioeconòmics que tendeixen a la uniformització de les pràctiques i de la vida rural, són les causes principals de la pérdua de biodiversitat en l´agricultura. Donat que les manipulacions genètiques es realitzen sempre sobre varietats molt productives, l´arribada de plantes tansgèniques intensifica aquesta tendència a la uniformització dels cultius. Potser algun dia ja no disposarem dels recursos necessaris per superar un greu problema com la resistencia a les plagues.

Augment del ús de pesticides( els interessos de les multinacionals per expandir els transgènics i el perqué de l´utilitzacio d´aquests):
Les plantes genèticament modificades per tolerar determinats tipus d´herbicides,desenvolupades per les mateixes multinacionals del sector agroquímic que comercialitzen els herbicides( quina casualitat!), permeten als agricultors destruir vegetació adventicia( el que es coneix com a males herbes) sense posar en perill el propi cultiu. Diversos estudis contradiuen els arguments de les grans multinacionals i dels interessos del ús de transgènics( la multinacional Monsanto i USDA (ministeri d´agricultura dels EEUU)). Els arguments de les multinacionals es que gràcies als transgènics es reduiria l´ús d´hebicides, cosa que es falsa ja que es dóna un augment del 11´4% ,segons alguns estudis, en l´utilització d´herbicides, però cal tenir en compte que les mateixes multinacionals dels transgènics són les que dominen el negoci dels herbicides, així que com a bons empresaris emprenedors, a doble dany, doble benefici. Això suposa un empitjorament de la contaminació dels sòls i dels acuífers. La reducció de diversitat resultant afecta negativament als insectes, les aus i els mamifers, i per tan a la xarxa trofica,cosa que propicia l´us de plagues en els conreus. Monsanto diu que el glisofat es un herbicida ecològic, el problema es que realment es toxic per un gran nombre d´insectes i microorganismes beneficiosos, la seva persistencia en el sòl pot durar anys i presenta riscos pels agricultors alhora de manejar-los.

Desenvolupament de resistencies:
El desenvolupament de resistencies a un herbicida pot causar que les males hebes siguin impossibles de controlar sense la aplicació massiva de productes químics cada cop més potents, i altre cop per les multinacionals: a triple dany triple benefici (transgènics+pesticides+herbicides)
En el cas de les plantes manipulades per resistir a determinats insectes per ex. el blat de moro desenvolupat per novartis (empresa dedicada a la genetica en plantes i a l´experimentacio animal) per ser resistent al taladre mitjançant la introducció d´un gen de la bacteria bacillus thurigiensis(bt), la planta promou les seves pròpies toxines. Donat que aquestes son produides permanentment en totes les parts de la planta, de les fulles a les arrels, i donat que es cultiva en milions d´ha (especilment als EEUU) ,els insectes nocius exposats poden desenvolupar ràpidament cepes de resistencia.

Transferència de gens:

Els OMG poden transmetre els seus gens a plantes convencionals ( no transgèniques, el que es coneix com a invasió de cultius no transgènics) de la mateixa espècie,implicant danys potencials als agricultors tradicionals i a l´agricultura ecològica.Els gens poden també ser transmesos a especies silvetres emparentades.
Els gens també es poden transferir horitzontalment( per via no sexual) cap a especies diferents mitjançant elements genètics mòvils, virus o parasits.

Aparició d´espècies invasores:

Quan les plantes transgèniques poseeixen una ventatge competitiva en respecte les plantes silvestres naturals, podrien produir-se perturbacions ecològiques importants. L´arroç genèticament modificat per tolerar els medis salins per exemple, podria colonitzar sistemes naturals com els estuaris per exemple.

Són els OMG la solució de la fam al món?

Els delegats dels 24 països africans, a la reunió de la FAO el 1998 contestaven així a una campanya de la multinacional monsanto: " ens oposem amb firmesa a que grans empreses multinacionals utilitzin la imatge dels pobres i dels famèlics per promoure una tecnologia que ni es segura, ni respectuosa amb el medi ambient, ni economicament beneficiosa per nosaltres"
El mite segons el cual els transgènics solucionaràn el problema de la fam al món no supera el mínim anàlisis. Amb prop de mil mil.lions d´éssers humans amb una alimentació deficitària és un argument molt fàcil de vendre, tot i això, a la terra es produeix més del que es necessita, però mil.lions de persones no poden accedir-hi,perque careixen dels mitjans necessaris degut a les desigualtats socials. De fet,alguns dels països afectats són exportadors nets d´aliments. Els OMG només agreujaràn el problema, a més són molts els informes que desmenteixen que els transgènics siguin més productius que els cultius convencionals. Cal afegir també, que les patents sobre la vida, gràcies a les cuals les multinacionals s´apropien del patrimoni genètic mundial, impedeixen als més pobres accedir als recursos genètics. I per acabar comentar que el capitalisme té la capacitat tecnològica suficient per acabar amb la fam al món, però sense fam a continents com l´africà, no podria haver-hi luxes a continents com l´europeu, i per tan, si no s´acaba amb la fam, és perque no interessa al FMI ( Fons monetari internacional) i als estats capitalistes dels països desenvolupats.

dimarts, 16 de novembre del 2010

Sàhara Llibertat!

Un cop més podem veure com la diplomàcia deixa un poble sol davant la mort, com els interessos econòmics i geoestratègics deixen un poble sota la tirania de l´opressió, com l´independentisme revolucionari és abandonat i silenciat pels governs occidentals perque es un perill la seva pròpia existència, com per no molestar l´estat opressor se li dona carta blanca perque cometi un genocidi contra un poble, com els cooperants dels països occidentals son abandonats a la seva sort per recolzar a qui no tocava.
Com el poble Saharaui no ha rebut cap suport internacional per tots els crims que ha patit per part del Marroc des de la marxa verda i l´ocupació del Sàhara.
Una abraçada internacionalista per tots i totes les Saharauis. Sàhara llibertat! Polisario vencerà!


dilluns, 15 de novembre del 2010

vagues generals arreu d´Europa, quin és el camí a seguir?

En els darrers mesos s´han succeït diverses vagues generals arreu d´Europa, portestant la gran majoria d´elles contra les diverses reformes laborals que es volien aplicar en cada país, i que tenien com a consequència fer pagar la crisi capitalista als i les treballadores, mantenir o augmentar la taxa de benefici dels causants d´aquesta i crear un futur laboral amb menys drets i més explotació per als treballadors i les treballadores.
A França, vagues indefinides a les refineries, transports i educació, i vuit vagues generals en els darrers tres mesos; a Grècia, set vagues generals des de l’inici d’aquest any i una de nova prevista pel 15 de desembre; a l’Estat espanyol, vaga general massiva el 29-S; a Itàlia, vaga general el juny i enorme manifestació l’octubre passat; a Portugal, vaga general convocada pel 24 de novembre; i manifestacions multitudinàries a Gran Bretanya contra l’anunci del govern de retallar mig milió d’empleats públics.
Cal destacar, dins d´aquest període de conscienciació i lluita obrera, alguns països com França o Grècia on s´han fet diverses vagues generals amb un gran impacte, i altres països com l´Estat espanyol on només s´ha fet una vaga general i que tot i tenir un gran seguiment per part de la classe obrera l´impacte ha sigut molt baix. Dins de l´Estat espanyol, però, hauriem de fer un parèntesi i subratllar Euskal Herria per haver portat a terme dos vagues generals de caràcter nacional i de classe.
 Per tan, podríem dir que Grècia i França són els països on les reformes aplicades pels seus governs han trobat una major resposta per part dels treballadors i les treballadores i on la correlació de forces entre la classe dominant i la classe obrera ha tingut una major confrontació, i per tan on les lluites obreres han sigut més combatives. També podríem destacar l´estat espanyol per haver fet una tímida resposta a una reforma laboral, que els sindicats la situaven com la més agressiva que s´havia portat a terme des de l´inici de la transició espanyola.
Així doncs, la gran pregunta és, quin és el camí a seguir?
A l´estat espanyol, la vaga general convocada pels dos sindicats majoritaris es va portar a terme un cop la reforma laboral ja havia estat publicada al BOE(boletín oficial del estado) i des d´una òptica passiva i no pas combativa com a França o Grècia, com ja va dir en declaracions el líder sindical de la UGT: " es una putada tener que convocarla". Evidentment pels líders dels sindicats majoritaris, més acostumats als seients de la moncloa que a sortir al carrer, enfrontar-se amb el PSOE, era una putada.I a mi m´agradaria especular sobre una de les converses que devien tenir els dos líders sindicals amb el president del govern, i segur que aquest els i debia dir: Quereis renunciar a las subvenciones? o quizás a vuestros sueldos? quereis quedaros en el paro? senzillament això m´ho imagino després, entre d´altres coses, de veure l´hotel de luxe, perdó, la seu d´UGT de Barcelona situat a la rambla del raval.
En definitiva, els dos sindicats majoritaris estàn pel diàleg social i per mantenir les millores aconseguides per la classe obrera, no per augmentar-los, i davant d´una agressió, sortir un dia al carrer i tornar a seure a la moncloa. Evidentment, si surten al carrer es gràcies a les seves bases que segueixen creient que aquests sindicats són el que eren fa molts anys.
Em deia una persona fa temps quan parlavem sobre la vaga general del 29-S quan jo li deia que el camí a seguir era el de França o Grècia: "Mira quantes vagues han fet a ensenyament i només els i a servit per cremar-se"
Doncs potser, a França i Grècia no han aconseguit parar les reformes i s´han cremat amb les mobilitzacions, però l´objectiu final es conscienciar la classe obrera per a que cada cop les lluites siguin més fortes, es mobilitzi més gent i s´aconsegueixin més victòries, perque de ben segur, que amb el diàleg social, només aconseguirem més derrotes. I per acabar dir també, que com a mínim als governs grecs i francesos, la reforma els i haurà sortit més cara que no pas al govern espanyol, i com deia una pancarta de la CNT: "una vaga d´un dia es com fer pessigolles".

dissabte, 6 de novembre del 2010

Jo tampoc t´espero, Benet XVI

  • Jo no t´espero, perqué et neges a l´utilització de preservatius, mentre a continents com l´Àfrica el 83 % del total de morts per sida es dóna en aquest continent, on aquesta malaltia ha matat deu vegades més persones que la guerra.
  • Jo no t´espero perque els casos de pederàstria entre els capellans de l´esglèsia catòlica són tapats per aquesta i els pederastres són protegits i defensats per les altes esferes del món eclesiàstic.
  • Jo no t´espero, perque tracteu als homosexuals i transexuals com a malalts mentals i els i negueu qualsevol dret com a persones.
  • Jo no t´espero perque els i negueu a les dones el dret a l´avortament, sense donar-lis el dret a triar quan, com i amb qui volen tenir fills o filles.
  • Jo no t´espero perque mentre l´esglèsia parla de l´ajut als més necessitats, el vaticà és un dels estats més rics del món, i els capellans viuen en l´opulència allunyant-se així d´allò que prediquen i actuant més com un lobby de poder que no com l´esglèsia dels pobres.
  • Jo no t´espero, perque l´esglèsia en la majoria de països s´ha posicionat politicament en favor de dictadures militars de caire feixista com a Xile o Espanya, enlloc de posicionar-se en favor dels drets del poble.
  • Jo no t´espero, perque l´esglèsia utilitza la demagògia constantment, ja que mentre parla d´ajudar als pobres i els necessitats, s´omple les butxaques i es posiciona en favor de la classe dominant que augmenta la seva riquesa a costa de la pobresa del poble. 
  • Jo no t´espero, perque tot i no ser creient, l´única esglèsia que veig amb bons ulls és la dels pobres, aquella que viu com el poble i no com els poderosos, aquella que es regeix sota els principis de la teologia de l´alliberament i que en qualsevol conflicte social es posiciona en favor del poble i no de la classe dominant.
  • En definitiva, sobren raons per dir: JO NO T´ESPERO I AQUÍ NO ETS BENVINGUT.

    dimarts, 2 de novembre del 2010

    La sentència del tribunal constitucional sobre l´estatut

    Ara sí, ja podem dir que la via autonòmica a mort. Moltes persones fa temps que ho deiem, però moltres altres encara pensaven que l´Estat espanyol es podia canviar i apostaven per models federals, confederals i en definitiva parlaven d´una Espanya plurinacional. Espanya mai ha sigut plurinacional perqué mai ha acceptat l´existència d´altres nacions, perqué encara creu en una constitució aprobada l´any 1978 on queda clara la seva postura al respecte: la unidad de españa. I no només això sinó que aquesta "unidad" està sota control d´un rey imposat per un dictador que es "jefe de las fuerzas armadas" i té la capacitat d´esclafar militarment qualsevol símptoma de rebel.lió nacional. De moment però, treure els tancs no els i cal, tot i que alguns polítics com en Celestino Corbacho(PSOE) ja hagin advertit que la independència no es donaria de manera pacífica. De moment en tenen prou reprimint per vies judicials qualsevol reivindicació nacional, democràtica i majoritariament escollida per la majoria del poble català com va ser l´estatut que deixeu-me afegir, era molt descafeinat . D´aquesta manera l´Estat espanyol demostra que en qualitat democràtica té un suspés més aprop del 0 que del 5. La mateixa constitució espanyola, més que una constitució de qualsevol país sembla la Biblía pels catòlics o qualsevol "llibre sagrat" per qualsevol "fidel" a la seva religió. El problema principal és que aquesta constitució es per si mateixa antidemocràtica doncs entre altres coses, nega el dret a l´autodeterminació dels pobles, dret que representa una de les mostres més grans de democràcia i recollida dins dels drets dels pobles de la ONU. Però, sembla ser, que per als defensors de la via federalista, majoritariament la via defensada pels partits "d´esquerres" estatals i alguns no estatals, la constitució era intocable doncs era el pas de la dictadura franquista a la monarquia parlamentària. Així doncs qualsevol projecte que fos anti-constitucional per molt democràtic que fos, si topava amb la constitució espanyola era legítim anular-ho. Ara, 32 anys després, aquests partits ja parlen de reformar la constitució.
    Parlar de federalisme o confederalisme es molt progressista a Madrid o Múrcia, però als Països Catalans o Euskal Herria a quedat clar que per avanaçar en termes nacionals, cal avançar cap a la independència perque ha quedat clar que Espanya no n´entén d´estats plurinacionals, només entén allò recollit en la sagrada constitució: Espanya és una i indivisible. Per tan la nostra resposta és clara: La independència és l´únic camí, i per aconseguir-la cal treballar per la conscienciació i la mobilització popular, perqué deixeu-me avançar-me als esdeveniments, i dir, que el primer i segon salvapàtries interclassista de torn que es presenten al parlament i que han sortit no d´un treball de base sinó aprofitant les circumstàncies del moment no ens portaràn cap a res més que cap a la desafecció de l´independentisme, perqué cal tenir clar que l´únic politic digne és el que del poble neix.

    dimarts, 26 d’octubre del 2010

    cooperativisme agrícola sí, però sense explotació

    Les cooperatives agrícoles, des d´un punt de vista progressista representen quelcom positiu. Primer de tot perque trenquen el model del terratinent posseidor d´extenses hectàrees que contracta amb sous miserables a centenars de treballadors. Aquestes cooperatives poden formar-se per una gran quantitat de socis que posseeixen grans quantitats d´hectàrees de conreu fins a cooperatives petites de dos socis que només conreen una o poques hectàrees. Els socis o les sòcies treballen la terra i uneixen els seus mitjans de producció per tenir més possibilitats en el mecat. Evidentment aquí s´ha de diferenciar les grans cooperatives que venen els seus productes a grans mercats com mercabarna de les petites cooperatives que venen els seus productes mitjançant la venda directa, en mercats municipals petits o mitjançant cistelles setmanals.  A part d´haver-les de diferenciar pels mitjans de produciió que tenen a l´avast, la produció que obtenen, i el tipus de venta que fan, entre d´altres coses, també cal diferenciar-les per la quantitat de treballadors assalariats que contracten. No és el mateix les grans cooperatives que contracten desenes o centenars de treballadors i treballadores, que les petites cooperatives que en contracten d´un a cinc.
    Cal dir doncs que les petites cooperatives representen un avanç dins d´un punt de vista progressista, ja que trenquen amb el model econòmic dels grans mercats, acaben amb l´aprofitament dels intermediaris en la distribució i en l´augment de preus per al consumidor i creen un model de consum i de venta contrari al del model econòmic neoliberal.
    Ara bé, com he dit, penso que dins d´un model progressista aquestes petites cooperatives són molt positives, però des d´un punt de vista revolucionari no deixen de presentar el model del patró( en aquest cas patrons)explotador i els o les treballadores assalariades. A vegades dins d´àmbits revolucionaris, sembla que el model de les petites cooperatives sigui el model a seguir, i penso que es un gran error tal com estàn plantejades ara, ja que si es vol acabar amb l´explotació de classe, cal acabar amb qualsevol forma de producció on aquest model segueixi  vigent. A part d´això, cal deixar clar que els treballadors/es del camp, estàn contractats sota el conveni del règim agrari, contracte que marca com a sou 750 euros al mes,sou molt inferior al preu del cost de la vida en el nostre país. Si es vol apostar pel model de les cooperatives, existeixen alternatives a lespetites cooperatives existents avui dia, com son les cooperatives on tots i totes les treballadores son sòcies i per tan no existeix el treball assalariat. Aquest tipus de model és el defensat pel sindicat andalús del camp SOC, o el model de les cooperatives a l´antiga Yugoslàvia o els Kibbutz formats pels jueus a Palestina.
    Per tan, considero que a nivell tàctic cal defensar les petites cooperatives agrícoles ja que trenquen amb el model econòmic neoliberal i moltes d´elles aposten per models d´agricultura ecològica que tambéson una aposta que trenca amb el model agrícola capitalista de l´ús de químics al camp, però que a nivell estratègic cal tenir clar que aquestes han de ser abolides per representar la forma d´explotació vigent en el sistema capitalista.