El 28 de Novembre, que no esperin el meu vot!

Ara toca independència. Ara toca socialisme.

La societat catalana es troba fraccionada per dos motius:

El primer motiu gira al voltant de la sentència del tribunal constitucional sobre l´estatut. Després de la retallada de l´estatut molts catalans i catalanes han entés que l´estat espanyol frena amb la seva constitució qualsevol reivindicació nacional, ni que sigui aquesta la voluntat de la majoria del poble català, i per tan, de manera antidemocràtica. Això ha tingut com a conseqüència un augment de l´independentisme al principat de Catalunya, ja que moltes persones que defensaven una Espanya plurinacional i per tan una via federalista o dit d´una altra manera, catalanista, veuen que dins de l´estat espanyol és impossible que el poble català sigui respectat, ja que de fet, en 300 anys d´ocupació, mai ha estat respectat. Això ha portat a un esgotament a la idea de que l´estat espanyol pot canviar, i ha tingut com a conseqüència que el poble català reivindiqui, en una gran part de la societat, un estat propi i no una reforma de la constitució espanyola. Evidentment queden enrere encara aquells o aquelles que esperen un canvi a l´estat espanyol, però per sort, cada cop són menys. Així doncs la societat catalana ara mateix es veu fracturada, entre aquelles persones que volen un estat propi (que cada cop són més), aquelles que esperen encara un canvi en l´estat espanyol (que cada cop són menys), i aquelles que provenen de sectors espanyolistes que diuen ser autonomistes i en realitat voldrien fins i tot l´abolició de les autonomies (que segueixen sent els de sempre).

El segon motiu gira al voltant del conflicte entre classes. La crisi econòmica a provocat un esclat en l´estabilitat social en que treballadors/es i patrons semblava que es donaven la mà i gaudien de l´estat del benestar. Evidentment el conflicte de classes no es resultat de la crisi econòmica sinó del sistema present en la majoria dels països del món, que permet a uns pocs ser els amos dels mitjans de producció i a la gran majoria vendre la seva força de treball a canvi d´un salari injust. Però la crisi del sistema capitalista ha provocat un enfrontament entre la classe dominant i l´oprimida, en el moment en que la classe dominant ha fet pagar la crisi als treballadors/es destruint llocs de treball, retallant drets, privatitzant serveis públics i augmentant les desigualtats socials. Això ha vingut acompanyat d´un major grau de conscienciació de classe per part dels treballadors i treballadores i per tan, amb un major grau de lluita obrera. Així doncs, la societat catalana es veu fracturada, com sempre havia passat però ara encara més agreujada, per l´enfrontament entre classes i per tan per la lluita de classes.

El dia 28 de Novembre, hi han eleccions al parlament. Jo personalment no votaré, perque jo crec que ara toca independència i ara toca socialisme, i que la independència no pot anar deslligada del socialisme, perque sinó es resoldria la primera fractura en la societat però no la segona, i a l´inrevés.

Després de veure les diferents candidatures que es presenten crec que cap d´elles aposten per aquest missatge que jo publico, i per tan, no puc donar el meu vot a cap candidatura, a part d´això considero que no havent-hi cap partit que defensi la meva postura, i havent-se gastat tans diners la generalitat perque tothom vagi a votar, no votar es quelcom molest per a la classe política catalana, sinó no estarien tan preocupats per l´abstenció.

Tot i això desitjo que les candidatures anticapitalistes com el PCPC o Des de Baix ( tot i que aquests últims els veig una mica electoralistes i oportunistes) obtinguin uns bons resultats. I també destijo que hi hagi una bona representació de partits independentistes tot i no estar d´acord amb el seu projecte social i econòmic (perque defensen l´actual sistema capitalista), estratègic (perque defensen la integració de l´estat català a la unió europea) i nacional (perque només defensen la independència d´una part de la nació catalana).