El 28 de Novembre, que no esperin el meu vot!

Ara toca independència. Ara toca socialisme.

La societat catalana es troba fraccionada per dos motius:

El primer motiu gira al voltant de la sentència del tribunal constitucional sobre l´estatut. Després de la retallada de l´estatut molts catalans i catalanes han entés que l´estat espanyol frena amb la seva constitució qualsevol reivindicació nacional, ni que sigui aquesta la voluntat de la majoria del poble català, i per tan, de manera antidemocràtica. Això ha tingut com a conseqüència un augment de l´independentisme al principat de Catalunya, ja que moltes persones que defensaven una Espanya plurinacional i per tan una via federalista o dit d´una altra manera, catalanista, veuen que dins de l´estat espanyol és impossible que el poble català sigui respectat, ja que de fet, en 300 anys d´ocupació, mai ha estat respectat. Això ha portat a un esgotament a la idea de que l´estat espanyol pot canviar, i ha tingut com a conseqüència que el poble català reivindiqui, en una gran part de la societat, un estat propi i no una reforma de la constitució espanyola. Evidentment queden enrere encara aquells o aquelles que esperen un canvi a l´estat espanyol, però per sort, cada cop són menys. Així doncs la societat catalana ara mateix es veu fracturada, entre aquelles persones que volen un estat propi (que cada cop són més), aquelles que esperen encara un canvi en l´estat espanyol (que cada cop són menys), i aquelles que provenen de sectors espanyolistes que diuen ser autonomistes i en realitat voldrien fins i tot l´abolició de les autonomies (que segueixen sent els de sempre).

El segon motiu gira al voltant del conflicte entre classes. La crisi econòmica a provocat un esclat en l´estabilitat social en que treballadors/es i patrons semblava que es donaven la mà i gaudien de l´estat del benestar. Evidentment el conflicte de classes no es resultat de la crisi econòmica sinó del sistema present en la majoria dels països del món, que permet a uns pocs ser els amos dels mitjans de producció i a la gran majoria vendre la seva força de treball a canvi d´un salari injust. Però la crisi del sistema capitalista ha provocat un enfrontament entre la classe dominant i l´oprimida, en el moment en que la classe dominant ha fet pagar la crisi als treballadors/es destruint llocs de treball, retallant drets, privatitzant serveis públics i augmentant les desigualtats socials. Això ha vingut acompanyat d´un major grau de conscienciació de classe per part dels treballadors i treballadores i per tan, amb un major grau de lluita obrera. Així doncs, la societat catalana es veu fracturada, com sempre havia passat però ara encara més agreujada, per l´enfrontament entre classes i per tan per la lluita de classes.

El dia 28 de Novembre, hi han eleccions al parlament. Jo personalment no votaré, perque jo crec que ara toca independència i ara toca socialisme, i que la independència no pot anar deslligada del socialisme, perque sinó es resoldria la primera fractura en la societat però no la segona, i a l´inrevés.

Després de veure les diferents candidatures que es presenten crec que cap d´elles aposten per aquest missatge que jo publico, i per tan, no puc donar el meu vot a cap candidatura, a part d´això considero que no havent-hi cap partit que defensi la meva postura, i havent-se gastat tans diners la generalitat perque tothom vagi a votar, no votar es quelcom molest per a la classe política catalana, sinó no estarien tan preocupats per l´abstenció.

Tot i això desitjo que les candidatures anticapitalistes com el PCPC o Des de Baix ( tot i que aquests últims els veig una mica electoralistes i oportunistes) obtinguin uns bons resultats. I també destijo que hi hagi una bona representació de partits independentistes tot i no estar d´acord amb el seu projecte social i econòmic (perque defensen l´actual sistema capitalista), estratègic (perque defensen la integració de l´estat català a la unió europea) i nacional (perque només defensen la independència d´una part de la nació catalana).

Catalunya lliure de transgènics

Les grans multinacionals fa temps que van trobar un nou negoci en el que invertir, els OMG (Organismes modificats genèticament), també anomenats transgènics. Aquest negoci, un cop més, peca de qualsevol concepte ètic o moral, doncs és el negoci de l´alimentació, un bé necessari per a la vida humana. No és d´extranyar però, doncs tots aquells recursos naturals necessaris per a la vida humana que cauen en mans privades, són utilitzats per al negoci i no per a les necessitats col.lectives. En aquest cas parlem de la modificació genètica de les plantes d´horta, en principi, segons aquestes multinacionals i els governs que ho aproven, s´utilitzen per aconseguir millor producció i rendiment i per eliminar plagues en els cultius.

Ningú ni tan sols els experts en genètica poden preveure les conseqüències a llarg plaç de l´introducció de nous gens en el medi ambient,tot i les amenaces sobre el conjunt dels ecosistemes. No està demostrat científicament que els transgènics siguin bons o dolents per al consum humà, senzillament el que passa es que les grans multinacionals no els interessa que s´estudii els efectes dels transgènics sobre l´ecosistema i la salut humana i per tan no es pot demostrar si son "bons" o perjudicials.

Ara explicaré una mica alguns dels efectes negatius i el perqué de la utilització dels transgènics per a les grans multinacionals.

Pèrdues de biodiversitat:

Segons la FAO, el 75% de la diversitat genetica agrària s´ha perdut en el transcurs de l´últim segle. La revolució verda i les seves varietats híbrides (cada cop són menys les espècies i varietats que es cultiven, més homogènies i menys diversos els métodes de producció) així com els canvis socioeconòmics que tendeixen a la uniformització de les pràctiques i de la vida rural, són les causes principals de la pérdua de biodiversitat en l´agricultura. Donat que les manipulacions genètiques es realitzen sempre sobre varietats molt productives, l´arribada de plantes tansgèniques intensifica aquesta tendència a la uniformització dels cultius. Potser algun dia ja no disposarem dels recursos necessaris per superar un greu problema com la resistencia a les plagues.

Augment del ús de pesticides( els interessos de les multinacionals per expandir els transgènics i el perqué de l´utilitzacio d´aquests):

Les plantes genèticament modificades per tolerar determinats tipus d´herbicides,desenvolupades per les mateixes multinacionals del sector agroquímic que comercialitzen els herbicides( quina casualitat!), permeten als agricultors destruir vegetació adventicia( el que es coneix com a males herbes) sense posar en perill el propi cultiu. Diversos estudis contradiuen els arguments de les grans multinacionals i dels interessos del ús de transgènics( la multinacional Monsanto i USDA (ministeri d´agricultura dels EEUU)). Els arguments de les multinacionals es que gràcies als transgènics es reduiria l´ús d´hebicides, cosa que es falsa ja que es dóna un augment del 11´4% ,segons alguns estudis, en l´utilització d´herbicides, però cal tenir en compte que les mateixes multinacionals dels transgènics són les que dominen el negoci dels herbicides, així que com a bons empresaris emprenedors, a doble dany, doble benefici. Això suposa un empitjorament de la contaminació dels sòls i dels acuífers. La reducció de diversitat resultant afecta negativament als insectes, les aus i els mamifers, i per tan a la xarxa trofica,cosa que propicia l´us de plagues en els conreus. Monsanto diu que el glisofat es un herbicida ecològic, el problema es que realment es toxic per un gran nombre d´insectes i microorganismes beneficiosos, la seva persistencia en el sòl pot durar anys i presenta riscos pels agricultors alhora de manejar-los.

Desenvolupament de resistencies:

El desenvolupament de resistencies a un herbicida pot causar que les males hebes siguin impossibles de controlar sense la aplicació massiva de productes químics cada cop més potents, i altre cop per les multinacionals: a triple dany triple benefici (transgènics+pesticides+herbicides)

En el cas de les plantes manipulades per resistir a determinats insectes per ex. el blat de moro desenvolupat per novartis (empresa dedicada a la genetica en plantes i a l´experimentacio animal) per ser resistent al taladre mitjançant la introducció d´un gen de la bacteria bacillus thurigiensis(bt), la planta promou les seves pròpies toxines. Donat que aquestes son produides permanentment en totes les parts de la planta, de les fulles a les arrels, i donat que es cultiva en milions d´ha (especilment als EEUU) ,els insectes nocius exposats poden desenvolupar ràpidament cepes de resistencia.

Transferència de gens:

Els OMG poden transmetre els seus gens a plantes convencionals ( no transgèniques, el que es coneix com a invasió de cultius no transgènics) de la mateixa espècie,implicant danys potencials als agricultors tradicionals i a l´agricultura ecològica.Els gens poden també ser transmesos a especies silvetres emparentades.

Els gens també es poden transferir horitzontalment( per via no sexual) cap a especies diferents mitjançant elements genètics mòvils, virus o parasits.

Aparició d´espècies invasores:

Quan les plantes transgèniques poseeixen una ventatge competitiva en respecte les plantes silvestres naturals, podrien produir-se perturbacions ecològiques importants. L´arroç genèticament modificat per tolerar els medis salins per exemple, podria colonitzar sistemes naturals com els estuaris per exemple.

Són els OMG la solució de la fam al món?

Els delegats dels 24 països africans, a la reunió de la FAO el 1998 contestaven així a una campanya de la multinacional monsanto: " ens oposem amb firmesa a que grans empreses multinacionals utilitzin la imatge dels pobres i dels famèlics per promoure una tecnologia que ni es segura, ni respectuosa amb el medi ambient, ni economicament beneficiosa per nosaltres"

El mite segons el cual els transgènics solucionaràn el problema de la fam al món no supera el mínim anàlisis. Amb prop de mil mil.lions d´éssers humans amb una alimentació deficitària és un argument molt fàcil de vendre, tot i això, a la terra es produeix més del que es necessita, però mil.lions de persones no poden accedir-hi,perque careixen dels mitjans necessaris degut a les desigualtats socials. De fet,alguns dels països afectats són exportadors nets d´aliments. Els OMG només agreujaràn el problema, a més són molts els informes que desmenteixen que els transgènics siguin més productius que els cultius convencionals. Cal afegir també, que les patents sobre la vida, gràcies a les cuals les multinacionals s´apropien del patrimoni genètic mundial, impedeixen als més pobres accedir als recursos genètics. I per acabar comentar que el capitalisme té la capacitat tecnològica suficient per acabar amb la fam al món, però sense fam a continents com l´africà, no podria haver-hi luxes a continents com l´europeu, i per tan, si no s´acaba amb la fam, és perque no interessa al FMI ( Fons monetari internacional) i als estats capitalistes dels països desenvolupats.

Sàhara Llibertat!

Un cop més podem veure com la diplomàcia deixa un poble sol davant la mort, com els interessos econòmics i geoestratègics deixen un poble sota la tirania de l´opressió, com l´independentisme revolucionari és abandonat i silenciat pels governs occidentals perque es un perill la seva pròpia existència, com per no molestar l´estat opressor se li dona carta blanca perque cometi un genocidi contra un poble, com els cooperants dels països occidentals son abandonats a la seva sort per recolzar a qui no tocava.

Com el poble Saharaui no ha rebut cap suport internacional per tots els crims que ha patit per part del Marroc des de la marxa verda i l´ocupació del Sàhara.

Una abraçada internacionalista per tots i totes les Saharauis. Sàhara llibertat! Polisario vencerà!

vagues generals arreu d´Europa, quin és el camí a seguir?

En els darrers mesos s´han succeït diverses vagues generals arreu d´Europa, portestant la gran majoria d´elles contra les diverses reformes laborals que es volien aplicar en cada país, i que tenien com a consequència fer pagar la crisi capitalista als i les treballadores, mantenir o augmentar la taxa de benefici dels causants d´aquesta i crear un futur laboral amb menys drets i més explotació per als treballadors i les treballadores.

A França, vagues indefinides a les refineries, transports i educació, i vuit vagues generals en els darrers tres mesos; a Grècia, set vagues generals des de l’inici d’aquest any i una de nova prevista pel 15 de desembre; a l’Estat espanyol, vaga general massiva el 29-S; a Itàlia, vaga general el juny i enorme manifestació l’octubre passat; a Portugal, vaga general convocada pel 24 de novembre; i manifestacions multitudinàries a Gran Bretanya contra l’anunci del govern de retallar mig milió d’empleats públics.

Cal destacar, dins d´aquest període de conscienciació i lluita obrera, alguns països com França o Grècia on s´han fet diverses vagues generals amb un gran impacte, i altres països com l´Estat espanyol on només s´ha fet una vaga general i que tot i tenir un gran seguiment per part de la classe obrera l´impacte ha sigut molt baix. Dins de l´Estat espanyol, però, hauriem de fer un parèntesi i subratllar Euskal Herria per haver portat a terme dos vagues generals de caràcter nacional i de classe.

 Per tan, podríem dir que Grècia i França són els països on les reformes aplicades pels seus governs han trobat una major resposta per part dels treballadors i les treballadores i on la correlació de forces entre la classe dominant i la classe obrera ha tingut una major confrontació, i per tan on les lluites obreres han sigut més combatives. També podríem destacar l´estat espanyol per haver fet una tímida resposta a una reforma laboral, que els sindicats la situaven com la més agressiva que s´havia portat a terme des de l´inici de la transició espanyola.

Així doncs, la gran pregunta és, quin és el camí a seguir?

A l´estat espanyol, la vaga general convocada pels dos sindicats majoritaris es va portar a terme un cop la reforma laboral ja havia estat publicada al BOE(boletín oficial del estado) i des d´una òptica passiva i no pas combativa com a França o Grècia, com ja va dir en declaracions el líder sindical de la UGT: " es una putada tener que convocarla". Evidentment pels líders dels sindicats majoritaris, més acostumats als seients de la moncloa que a sortir al carrer, enfrontar-se amb el PSOE, era una putada.I a mi m´agradaria especular sobre una de les converses que devien tenir els dos líders sindicals amb el president del govern, i segur que aquest els i debia dir: Quereis renunciar a las subvenciones? o quizás a vuestros sueldos? quereis quedaros en el paro? senzillament això m´ho imagino després, entre d´altres coses, de veure l´hotel de luxe, perdó, la seu d´UGT de Barcelona situat a la rambla del raval.

En definitiva, els dos sindicats majoritaris estàn pel diàleg social i per mantenir les millores aconseguides per la classe obrera, no per augmentar-los, i davant d´una agressió, sortir un dia al carrer i tornar a seure a la moncloa. Evidentment, si surten al carrer es gràcies a les seves bases que segueixen creient que aquests sindicats són el que eren fa molts anys.

Em deia una persona fa temps quan parlavem sobre la vaga general del 29-S quan jo li deia que el camí a seguir era el de França o Grècia: "Mira quantes vagues han fet a ensenyament i només els i a servit per cremar-se"

Doncs potser, a França i Grècia no han aconseguit parar les reformes i s´han cremat amb les mobilitzacions, però l´objectiu final es conscienciar la classe obrera per a que cada cop les lluites siguin més fortes, es mobilitzi més gent i s´aconsegueixin més victòries, perque de ben segur, que amb el diàleg social, només aconseguirem més derrotes. I per acabar dir també, que com a mínim als governs grecs i francesos, la reforma els i haurà sortit més cara que no pas al govern espanyol, i com deia una pancarta de la CNT: "una vaga d´un dia es com fer pessigolles".

Jo tampoc t´espero, Benet XVI

• Jo no t´espero, perqué et neges a l´utilització de preservatius, mentre a continents com l´Àfrica el 83 % del total de morts per sida es dóna en aquest continent, on aquesta malaltia ha matat deu vegades més persones que la guerra.
• Jo no t´espero perque els casos de pederàstria entre els capellans de l´esglèsia catòlica són tapats per aquesta i els pederastres són protegits i defensats per les altes esferes del món eclesiàstic.
• Jo no t´espero, perque tracteu als homosexuals i transexuals com a malalts mentals i els i negueu qualsevol dret com a persones.
• Jo no t´espero perque els i negueu a les dones el dret a l´avortament, sense donar-lis el dret a triar quan, com i amb qui volen tenir fills o filles.
• Jo no t´espero perque mentre l´esglèsia parla de l´ajut als més necessitats, el vaticà és un dels estats més rics del món, i els capellans viuen en l´opulència allunyant-se així d´allò que prediquen i actuant més com un lobby de poder que no com l´esglèsia dels pobres.
• Jo no t´espero, perque l´esglèsia en la majoria de països s´ha posicionat politicament en favor de dictadures militars de caire feixista com a Xile o Espanya, enlloc de posicionar-se en favor dels drets del poble.
• Jo no t´espero, perque l´esglèsia utilitza la demagògia constantment, ja que mentre parla d´ajudar als pobres i els necessitats, s´omple les butxaques i es posiciona en favor de la classe dominant que augmenta la seva riquesa a costa de la pobresa del poble. 
• Jo no t´espero, perque tot i no ser creient, l´única esglèsia que veig amb bons ulls és la dels pobres, aquella que viu com el poble i no com els poderosos, aquella que es regeix sota els principis de la teologia de l´alliberament i que en qualsevol conflicte social es posiciona en favor del poble i no de la classe dominant.
• En definitiva, sobren raons per dir: JO NO T´ESPERO I AQUÍ NO ETS BENVINGUT.

La sentència del tribunal constitucional sobre l´estatut

Ara sí, ja podem dir que la via autonòmica a mort. Moltes persones fa temps que ho deiem, però moltres altres encara pensaven que l´Estat espanyol es podia canviar i apostaven per models federals, confederals i en definitiva parlaven d´una Espanya plurinacional. Espanya mai ha sigut plurinacional perqué mai ha acceptat l´existència d´altres nacions, perqué encara creu en una constitució aprobada l´any 1978 on queda clara la seva postura al respecte: la unidad de españa. I no només això sinó que aquesta "unidad" està sota control d´un rey imposat per un dictador que es "jefe de las fuerzas armadas" i té la capacitat d´esclafar militarment qualsevol símptoma de rebel.lió nacional. De moment però, treure els tancs no els i cal, tot i que alguns polítics com en Celestino Corbacho(PSOE) ja hagin advertit que la independència no es donaria de manera pacífica. De moment en tenen prou reprimint per vies judicials qualsevol reivindicació nacional, democràtica i majoritariament escollida per la majoria del poble català com va ser l´estatut que deixeu-me afegir, era molt descafeinat . D´aquesta manera l´Estat espanyol demostra que en qualitat democràtica té un suspés més aprop del 0 que del 5. La mateixa constitució espanyola, més que una constitució de qualsevol país sembla la Biblía pels catòlics o qualsevol "llibre sagrat" per qualsevol "fidel" a la seva religió. El problema principal és que aquesta constitució es per si mateixa antidemocràtica doncs entre altres coses, nega el dret a l´autodeterminació dels pobles, dret que representa una de les mostres més grans de democràcia i recollida dins dels drets dels pobles de la ONU. Però, sembla ser, que per als defensors de la via federalista, majoritariament la via defensada pels partits "d´esquerres" estatals i alguns no estatals, la constitució era intocable doncs era el pas de la dictadura franquista a la monarquia parlamentària. Així doncs qualsevol projecte que fos anti-constitucional per molt democràtic que fos, si topava amb la constitució espanyola era legítim anular-ho. Ara, 32 anys després, aquests partits ja parlen de reformar la constitució.

Parlar de federalisme o confederalisme es molt progressista a Madrid o Múrcia, però als Països Catalans o Euskal Herria a quedat clar que per avanaçar en termes nacionals, cal avançar cap a la independència perque ha quedat clar que Espanya no n´entén d´estats plurinacionals, només entén allò recollit en la sagrada constitució: Espanya és una i indivisible. Per tan la nostra resposta és clara: La independència és l´únic camí, i per aconseguir-la cal treballar per la conscienciació i la mobilització popular, perqué deixeu-me avançar-me als esdeveniments, i dir, que el primer i segon salvapàtries interclassista de torn que es presenten al parlament i que han sortit no d´un treball de base sinó aprofitant les circumstàncies del moment no ens portaràn cap a res més que cap a la desafecció de l´independentisme, perqué cal tenir clar que l´únic politic digne és el que del poble neix.