El PCPE avança, el sistema ataca

L'estat espanyol s'ha caracteritzat des dels inicis de la transició, per estar dominat pel debat esquerra-dreta en termes bipartidistes (amb l'excepció de les nacions històriques), afegint com a alternativa a aquest bipartidisme el PCE-IU. Aquest anàlisi dins de la societat espanyola, no ha aportat mai cap canvi substancial en quan a governs de dreta o esquerra, doncs tan uns com altres eren partits integrats en el sistema i especialment hereus de la constitució, la monarquia i la unitat d'espanya. És cert doncs, que aquest anàlisi, ha beneficiat l'estructura del estat que s'ha perpetuat i enfortit amb un debat que no posava en risc la seva estructura, ja que l'esquerra i la dreta al estar integrades en el sistema, havien abandonat les postures antiges de l'època franquista, la dreta acceptant llibertats democràtiques i l'esquerra renunciant a la república i el socialisme. En termes polítics doncs, a l'estat espanyol la desmobilització popular ha estat inmensa, i especialment la lluita obrera ha estat lapidada per part de socialdemòcrates i reformistes, alhora que el projecte socialdemòcrata del PSOE, i el projecte socialista institucional del PCE han fracassat rotundament. Amb aquest panorama, no es d'estranyar, que partits com el PCPE, hagin obtingut un creixement important en els darrers anys, alhora que (especialment amb la crisi econòmica) s'hagi accentuat i s'hagi fet més visible el fracàs del projecte socialdemòcrata i reformista, que més enllà d'haver aconseguit augmentar l'estat del benestar i aconseguir millores per a les classes populars des dels seus governs, el que han fet (en aquest cas el PSOE) ha estat lapidar l'estat del benestar i aplicar mesures econòmiques neoliberals. Aquest rumb que fa anys que va anar agafant el projecte del PSOE, va arrossegar el PCE-IU, que sempre havia apostat per un front d'esquerres amb el PSOE que també s´ha demostrat un fracàs per a les classes populars i especialment per a la classe treballadora. El PCPE doncs, a mesura que creix i avança el seu projecte, representa un problema per l'status quo de l'estat espanyol, que té el temor que els comunistes deixin de ser els "amigos rojillos" del PCE-IU i passin a ser un partit que no renuncii a la república i al socialisme, i per tan que representi una alternativa que a Espanya (excloent les nacions històriques) no existeix. Així doncs, la campanya de criminalització contra el PCPE va començar amb el judici als tres companys catalans del PCPC i ara s'enmarca en la detenció de 5 companys del PCPE d´Asturies acusats de terrorisme, el  que podríem dir una detenció a la basca.

Salou: un exemple del capitalisme depredador

Salou, com molts pobles de la costa catalana, es un dels exemples que indica que sota el sistema capitalista, tenir mar es una putada més que un luxe. Antigament Salou era un poble de pagesos i pescadors, on els boscos de pins i les platges i cales donaven una alta riquesa de flora i fauna al paisatge de la zona. De fet, la meva àvia sempre m'explica, que en algunes platges com els "llenguadets" se li va atorgar aquest nom perque a la sorra s'hi podien veure llenguados, cosa impensable avui dia. Algú podria pensar que em refereixo a l'època de la prehistòria, però en realitat, només fa dos generacions ( o una i mitja) d'això. Als anys 60, en ple creixement econòmic franquista lligat al "boom" inmobiliari, Salou va començar a substituir el sòl agrícola per l'urbà, amb agressions al territori de gran magnitut, on es constuïen hotels i apartaments a primera línia de mar. Amb els anys l'especulació (que encara continua) va fer que a Salou desapareixessin els pagesos i amb ells l'agricultura. Els pescadors també van desaparéixer amb la privatització del port, que s'ha convertit en un port "esportiu" de vaixells privats. Les agressions al territori han estat continues, tan a nivell de construccions massives (algunes de les quals inacabades amb la crisi actual, deixant carrers i faroles en solitut amb un paisatge fantasmagòric), com amb l'obertura de ports i clubs de golf privats, i especialment l'expansió de port aventura. Moltes persones diuen que això li ha anat bé al poble, doncs tothom pot tenir feina al sector de serveis. Primer de tot cal dir que això va lligat a l'expansió de Salou en quan a població (especialment de Saragossa), però cal analitzar quines són les condicions laborals que s'ofereixen. A Salou hi ha un restaurant que és molt conegut, però no perque s'hi mengi bé, sinó perque es l'únic on es respecta el conveni laboral de l'hosteleria. De fet, el que és normal a Salou, es treballar de dilluns a diumenge a jornada complerta amb un sou d'entre 600-1000 euros (ho sé per pròpia experiència). Alguns llocs però, especialment els càmpings, es donen alguns fets com que si plou no cobres doncs el càmping tanca..., per tan el tipus de feina en un poble on els empresaris necessiten treure el màxim benefici durant la temporada d'estiu, es d'una precarietat extrema. L' ajuntament de Salou, no es queda curt, doncs encara no ha tingut cap alcalde que no sigui corrupte, i la oposició, no es que doni gaires esperances al respecte. De fet a les últimes eleccions municipals, va guanyar CIU i sembla ser que compraven el vot a 20 euros, fets que estàn pendents de resolució judicial per si anulen les eleccions. Altres partits però, no compren el vot a 20 euros, sinó que paguen dinars, un altre forma de caciquisme. Per tan, en un poble que viu del turisme, potser el fet de tenir mar ha estat més una putada que un luxe, doncs han destruit el territori, obtenen feines més que precaries sense cap tipus de dret laboral, tenen un ajuntament que practica el caciquisme i la corrupció, un turisme de borratxera i a nivells lingüístics sentir parlar la llengua catalana es tan difícil com a Mallorca. Davant d'aquest panorama, qualsevol persona podria pensar com és que no hi ha cap resposta ciutadana, però un altre dels grans triomfs ha estat fer d'aquest poble, un poble desarraigat al seu municipi. De fet, la primera manifestació la vem fer els joves en resposta a l'obertura d'una seu d'un partit feixista.

La gran pregunta és: És possible fer marxa enrere? possiblement és molt difícil, però potser valdria la pena, com a mínim, que no el segueixin destruint, però caldrà un moviment rupturista que sàpiga convéncer els ciutadans i les ciutadanes del municipi.

Grècia: Revolució popular o cop d'estat

La crisi a Grècia fa temps que fa trontollar el sistema en aquell país, per un costat per la impossibilitat de pagar el deute que el BCE (banc central europeu) li exigeix, exigint-li que retalli més drets socials i serveis públics a canvi de ser rescatat econòmicament pel Fons Monetari Internacional. Aquestes mesures però, a Grècia signifiquen una onada de protestes al carrer degut a la alta mobilització obrera i popular que hi ha en aquell país, encapçalades pel partit comunista de Grècia (KKE) i el seu sindicat afí (PAME). Cal tenir en compte que el KKE es la tercera força política del país amb un 11% de suport a les urnes. Per un altre costat el malestar juvenil l'encapçalen majoritariament els moviments anarquistes, que també tenen una forta implantació especialment a les universitats de gregues, tot i que en aquest terreny també tenen una forta implantació els comunistes. Desde les primeres retallades que va aplicar el govern grec per poder rebre el paquet de rescat extern trienal de 110.000 mil:lions d'euros el 2010, s'han convocat a Grècia 14 vagues generals, i el mes de juny n'hi ha convocada un altre. El clima que hi ha a Grècia mostra una confrontació social a gran escala, amb manifestacions i vagues continues que aturen el país i enfrontaments contundents entre la policia i els manifestants. Els plans d´ajust econòmic que fa pagar el govern a la classe treballadora estàn portant el país a un esclat inmediat on una revolució popular podria arribar en qualsevol moment. Però cal tenir en compte, que la UE i la oligarquia grega abans que permetre una revolució a grècia apostaràn per qualsevol sortida, fins i tot un cop d'estat militar, com advertia un diari turc on assegurava que la CIA veu la possibilitat de que això passi. Per tan, aquest context mostra la necessitat de fer un seguiment ampli de com es pot desequilibrar la balança, i esperem que els comunistes puguin afrontar de manera intel.ligent el procés revolucionari perque no acabi amb un cop d'estat militar i sanguinari.