diumenge, 27 de novembre del 2011

La voz dormida

Divendres vaig tenir el gust de gaudir d'una pel.lícula molt bona que té com a títol "la voz dormida". És una pel.lícula basada en la novel.la de Dulce Chacón i ambientada en terres andaluses durant la dictadura franquista. Ja era hora que es fés una pel.lícula allunyada de la inexistent "reconciliació" que es dóna per exemple en la pel.lícula "las trece rosas", que acaba amb un missatge reconciliador cap a una dictadura que amb la transició democràtica va quedar lliure de qualsevol pecat i les persones repressaliades mai han estat reconegudes en el sentit més profund de la paraula.
En aquesta pel.lícula es mostra la careta més real de la dictadura franquista i de l'esglèsia catòlica (a nivell ideològic i repressiu), també ens mostra la lluita de les dones en les presons així com el seu patiment diari, i sobretot es reivindica la memòria històrica, deixant clar qui va començar la guerra i perqué o el fet de que els majors crims comesos pel franquisme van ser un cop guanyada la guerra, crims que mai han estat jutjats.
I especialment es fa un sincer homenatge per totes les dones repressaliades durant la dictadura franquista, que es van organitzar i van combatre pels seus drets com a dones i com a treballadores.
Recomano a totes les persones que tinguin la oportunitat que la vagin a veure.






dilluns, 21 de novembre del 2011

Inmigrants contra inmigrants

És curiós el fenòmen de la Plataforma per Catalunya. A les eleccions celebrades ahir va treure un resultat de 60.000 vots arreu de Catalunya. La majoria de vots es concentren als pobles i ciutats de les rodalies de Barcelona (Hospitalet, Sant Boi, Terrassa, Mataró, Sabadell etc.), unes ciutats amb uns índexs d'inmigració durant els anys 70 molt elevats, inmigració procedent majoritàriament d'Andalusia, Castella, Galícia etc., és a dir, inmigració castellanoparlant. Que aquests inmigrants espanyols avui dia se sentin "de casa" podria ser una cosa positiva, tot i que realment per alguns d'ells casa seva és Espanya, i en general en aquestes ciutats poblades majoritàriament per inmigrants espanyols, sentir a parlar la llengua catalana no és una tasca fàcil. Ara però, alguns d'aquests inmigrants espanyols (molts d'ells inadaptats) racistes, defensen l'expulsió dels inmigrants nouvinguts, al.legant motius d'inseguretat, delinqüència, religió, cultura o llengua. Recordo no fa masses anys, que alguns fills d'aquests inmigrants espanyols també formaven bandes que es dedicaven al robatori a menors (de classe treballadora com ells), rebutjaven la llengua catalana i portaven una estètica molt característica: cap rapat com un cendrer, bomber amb bandera d'espanya i colors llampengants. Sembla ser que aquests mateixos o els seus pares, diuen que se senten insegurs amb la nova inmigració, deu ser cosa de pèrdua de sobirania i poder entre bandes. Molts de nosaltres en algún moment vem o hem patit insults de "catalufos" o "rojos" per part d'aquestes bandes d'analfabets i garrulos espanyols, però mai vem crear cap partit que defensés l'expulsió dels inmigrants espanyols per aquest motiu, doncs igual que dins aquest col.lectiu inmigrant hi havien persones amb una ideologia anti-catalana i feixista, també hi havien grans lluitadors de la classe obrera i defensors del poble català, i a part d'això, tots i totes som persones més enllà del nostre orígen i encara ens uneix més el defensar els interessos de la mateixa classe.
És trist, doncs, veure ara inmigrants espanyols (com l'alcalde de Badalona) fent campanya contra els inmigrants nouvinguts, quan haurien de ser els primers en solidaritzar-se amb els nouvinguts, sabent el que van haver de passar ells mateixos o els seus avantpassats havent de marxar de la seva terra per buscar feina.
També però, dins la Plataforma per Catalunya, hi han catalanets "de tota la vida" com en Josep Anglada, tot i això cal destacar que són aquells catalanets espanyolistes o que històricament han col.laborat amb els agressors de la nació catalana, com els virreis o la lliga regionalista, o simplement són catalans racistes, que desgraciadament també n'hi han com a tot arreu.


diumenge, 20 de novembre del 2011

Eleccions 20 de novembre

Avui ha sigut un d'aquells dies en que un no sap què fer. Votar o no votar, qui votar...una sensació de fàstic m'ha recorregut tot el dia en pensar en les eleccions. Per un costat tenia la idea d'abstenir-me (seguint allò de que les eleccions espanyoles no són les eleccions de la nació catalana) amb els seus pros i contres. Per un altre costat pensava en votar una candidatura extraparlamentària, tot i que després de que el PCPC no es pogués presentar a Barcelona havia perdut pes, però encara dubtava si donar suport a la candidatura "anticapitalistes". I finalment em plantejava votar nul. La primera opció l'he descartat ja que l'abstenció quedarà comptabilitzada com aquella part de la societat que, o bé passa de les eleccions, o està en contra dels polítics. També l'havia descartat perque em plantejava que tot i que és cert que són eleccions d'un estat que no es el de la nació catalana, tot allò que es decideix ens agradi o no ens representa,  i també penso que com a internacionalista prefereixo per a l'invent del estat borbònic una república socialista que accepti l'autodeterminació dels pobles abans que el que hi ha ara.
La segona opció finalment l'he descartat ja que la candidatura anticapitalista era votar el que menys em desagradava i també suposava donar més força als partits grans segons el funcionament de les eleccions valorades en %.
Finalment he decidit votar nul, ja que he considerat que era demostrar que ni em sento part de l'estat espanyol, ni recolzo cap candidatura de les que es presenten. Un vot nul això sí, amb un adhesiu crític amb el sistema capitalista i amb "Espanya".
Dels resultats què es pot dir...majoria absoluta del PP, cosa que demostra la ridiculesa d'aquest sistema parlamentari on el vot passa de PSOE a PP com qui avui és del Barça i demà del Madrid, i per tan demostra que el bipartidisme és sempre més del mateix i què poques persones fan un vot conscient coneixent bé els partits i els seus programes. Ara tocarà seguir com fins ara, lluitant contra un sistema capitalista que només provoca misèria i explotació, i un estat espanyol que només actua amb la imposició i la negació contra les diferents nacions de l'estat. Això sí, possiblement les agressions contra els i les treballadores i contra les nacions seràn més salvatges que fins ara, així que ja se sap, a més repressió=més lluita, com si d'una regla de tres es tractés.
A nivell del principat cal dir que a CIU no li ha passat factura les retallades que estàn aplicant cosa que es desesperant d'entendre, i s'accentua la crisi de la socialdemocràcia liberal arrossegant al PSOE als resultats més baixos de la seva història. En quan a ICV/IU cal dir que han obtingut un resultat prou positiu amb un augment important  de vots, tot i que encara es poca la gent que vagi més a l'esquerra quan està decepcionada amb el PSOE. En quan  a ICV/IU, cal celebrar que Equo no hagi obtingut cap escó, cosa que fa que els sectors més partidaris d'abandonar el roig i quedar-se amb el verd (ICV i Llamazares) hagin vist fracassades les seves aspiracions d'anarse' n de la mà amb Equo. Ara caldrà veure si el reformisme que representa IU sap regenerar-se o segueixen amb la seva idea de ser el germà petit del PSOE.
L'únic que realment m'ha alegrat una mica de tot plegat és el triomf d'Amaiur, que passa a ser la primera força a Euskadi i la tercera a Navarra, deixant a l'estacada al PNV i convertint-se amb la primera força d'Euskal Herria, caldrà veure i seguir atentament el procés que s'està portant a terme a Euskal Herria.
Crec que això és tot, la veritat, no tinc masses ganes de comentar res més. Això és Espanya, i les eleccions espanyoles són aburrides i pròpies d'un país amb poca varietat i molta autoritat.