Divendres vaig tenir el gust de gaudir d'una pel.lícula molt bona que té com a títol "la voz dormida". És una pel.lícula basada en la novel.la de Dulce Chacón i ambientada en terres andaluses durant la dictadura franquista. Ja era hora que es fés una pel.lícula allunyada de la inexistent "reconciliació" que es dóna per exemple en la pel.lícula "las trece rosas", que acaba amb un missatge reconciliador cap a una dictadura que amb la transició democràtica va quedar lliure de qualsevol pecat i les persones repressaliades mai han estat reconegudes en el sentit més profund de la paraula.
En aquesta pel.lícula es mostra la careta més real de la dictadura franquista i de l'esglèsia catòlica (a nivell ideològic i repressiu), també ens mostra la lluita de les dones en les presons així com el seu patiment diari, i sobretot es reivindica la memòria històrica, deixant clar qui va començar la guerra i perqué o el fet de que els majors crims comesos pel franquisme van ser un cop guanyada la guerra, crims que mai han estat jutjats.
I especialment es fa un sincer homenatge per totes les dones repressaliades durant la dictadura franquista, que es van organitzar i van combatre pels seus drets com a dones i com a treballadores.
Recomano a totes les persones que tinguin la oportunitat que la vagin a veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada