La setmana passada tots els mitjans de comunicació occidentals es feien ressó de la mort del general Kim Jong Il, el successor del seu pare Kim Il Sung, líder de la revolució coreana. Aquesta notícia tornava a anar acompanyada de tertulies, noticies sensacionalistes i debats televisius. En general totes aquestes giraven sota una mateixa premisa: parlar i debatre sobre centenars de tòpics existents entre la figura de Kim Jong Il i sobre el país en general.
Alguns tòpics sobre Corea del Nord són realment patètics i altres semblen més creïbles, però n'hi han tres que aconsegueixen il.luminar des d'un convençut liberal a un convençut revolucionari. El primer és el de titllar el govern de Corea com un règim monàrquic i sectari, el segon és parlar de la fam al país i per tan del fracàs del socialisme de "el último bastión estalinista" i el tercer que va lligat amb el segon és sobre el fet de que s'inverteixin tans diners en l'exèrcit mentre el poble "passa gana".
A partir d'aquí intentaré donar la meva visió, desmentint tòpics, acceptant errors i debilitats ideològiques del país, i relacionant la història i el context del país amb certes polítiques molt difícils d'entendre per qualsevol occidental.
Història i context de Corea del Nord:
Corea del Nord va estar col.lonitzada durant 70 anys pel Japó. Període en el qual els coreans no tenien dret a l'educació ni als serveis mínims, i l'analfabetisme era d'un 98% de la població. L'any 1945 un front nacional unit i liderat per Kim Il Sung va alliberar Corea de la col.lonització japonesa.
Els EEUU, aprofitant que havien ocupat el Japó durant la seva invasió en la segona guerra mundial, ocupen una part de Corea on implanten les seves bases militars. Com a reacció a l'ocupació, Corea ataca la part ocupada pels EEUU, iniciant una guerra que dura tres anys. Les dos Corees pacten la retirada dels exèrcits estrangers (l'exèrcit soviètic i l'americà), però mentre l'exèrcit soviètic es retira, l'exèrcit americà es queda a la seva part ocupada militarment (Corea del Sud) fins a dia avui, on encara mantenen les seves tropes.
Aquest context fa que a dia d'avui, les dos corees segueixin en estat de guerra, ja que els EEUU mai han volgut firmar el tractat de pau amb Corea del Nord.
A Corea del nord es troba la República popular i democràtica de Korea, que té com una de les premises principals la Idea "Juche". Aquesta idea es basa en la defensa de la soberania i la independència del país de qualsevol potència estrangera, i la premisa de que el propi poble es amo del seu destí.
A corea hi han tres partits polítics agrupats en un front popular: El partit comunista, el partit socialdemòcrata i el partit chondoista (partit d'origen religiós i budista).
Corea del nord, aplicant la idea Juche, defensa l'autosuficiència mitjançant la utilització dels seus propis recursos, per dependre el mínim dels recursos externs (aquesta teoria és la mateixa que defensava el "Che" Guevara). Tot i això, només el 19% del territori de Corea del Nord és cultivable, doncs és un país molt ric en minerals però molt pobre en sòl destinat a l'agricultura. A part d'això, Corea es veu obligada a importar gra per cultivar i petroli en divisa estrangera, cosa que encareix molt el preu d'aquests recursos.
Contradiccions i tòpics:
- Sobre el culte a la personalitat, la "monarquia" comunista i el "règim sectari d'adoració al líder":
El poble de Corea del Nord, tenia la figura de Kim Il Sung com el gran líder. El gran líder perque era qui havia liderat la lluita contra els japonesos i els havia derrotat, i perque era qui havia resistit la invasió dels EEUU després de tres anys de guerra.
Tot i això, és cert, que sembla com si existís una figura mística al voltant del camarada Kim Il Sung, i és cert, que existeix un culte a la personalitat al voltant seu. Això es una contradicció amb les idees marxistes, que són contràries al culte a la personalitat, però es deu per un costat a la influència de les idees religioses i místiques (cal recordar que un dels tres partits de Corea és el partit chondoista d'origen religiós), i per l'altre, perque representa un símbol d'unió del poble influenciat per la idea Juche. Això s'ha trasmés al seu fill Kim Jong Il, i ara al fill d'aquest Kim Jong Un.
És per tan una monarquia? No, perque el poder no recau en aquests líders, sinó en l'assemblea nacional (on els membres són escollits per eleccions cada cuatre anys), en la comissió nacional de defensa i en el partit dels treballadors.
És per tan un país sectari? No, perque no es una figura irreal ni mística com les religions, sinó que són líders reals que treballen pel poble i representen un símbol d'unió.
És criticable? Des d'un anàlisi marxista es rebutjable, però cal recordar que Corea deixa clar que el seu socialisme està adaptat a la realitat coreana, i per tan reconeix diferències amb el pensament marxista i leninista.
- Sobre la fam a Corea:
A Corea tothom té garantits els serveis bàsics d'educació, sanitat, habitatge, treball, alimentació etc. com qualsevol país socialista.
A Corea del Nord, es va produir un període de fam entre els anys 90 i el 2000, degut a dos motius: La caiguda dels seus socis comercials del camp soviètic, i la dificultat per conrear a Corea degut al poc sòl que es pot destinar a ús agrícola. Això té com a conseqüència que s'hagi d'importar gra a un preu molt alt i que això produís un període de fam que avui dia s'ha erradicat.
Això doncs no és una conseqüència del sistema socialista ni de Corea del Nord, sinó que pel fet de caure els seus socis comercials, Corea es va veure rodejada de països capitalistes que li imposaven sancions econòmiques, el bloquejaven i per tan li dificultaven la importació i exportació de productes.
-Els diners destinats a l'exèrcit i la importància de la defensa militar:
Aquest punt crec que és molt interessant. Molts suposats anti-imperialistes diuen que no poden entendre que Corea gasti tans diners en defensa militar enlloc de fer-ho amb agricultura o industria. Per respondre a això em basaré en unes paraules d'Alejandro Cao de Benós (representant de la RPDK a l'exterior): "De què serveix construir hospitals, escoles o menjadors populars, si després poden venir els EEUU i deixar el país com Irak o Libia?"
Desgraciadament, un país anti-imperialista, sinó disposa de defensa militar potser atacat en qualsevol moment pels EEUU i la OTAN. Això s'ha vist a Irak, Afganistàn o Libia. Un altre aspecte en el qual els coreans tenien raó era en el seu aïllament, mentre estàs aillat i no fas cap concessió a l'imperialisme no li dones cap avantatge perque et traïcioni, això és el que va passar a Libia, un suposat amic d'occident tot i ser anti-imperialista que fa poc ha estat atacat per la OTAN.
Per tan, la defensa militar és un dels motius perque avui dia Corea no hagi patit cap invasió ni extermini de la seva població.
L'exèrcit a Corea és un dels grans orgulls del poble coreà. Cal tenir en compte, que l'exèrcit es va crear durant la col.lonització ja ponesa de manera clandestina, i que va ser un dels grans impulsors per alliberar el país de la col.lonització i de la resistència contra els EEUU. El mateix exèrcit va implantar per tot el país òrgans de comitès populars (a l'estil dels soviets) que van ser el fruit de la revolució. Per tan existeix una relació entre el poble i l'exèrcit molt important, i el poble veu en l'exèrcit el guardià del país i de la revolució.
Conclusió:
És evident que Corea del Nord no és cap paraís comunista, de fet l'únic paraís comunista que ha existit va ser durant una part de la prehistòria on no existia cap sistema de dominació d'una part dels éssers humans sobre un altre.
També és evident que Corea acumula diverses contradiccions amb les idees marxistes i leninistes que són difícils d'entendre. La influència de la idea "Juche", és possiblement el que crea aquestes contradiccions ideològiques amb l'ideal socialista. Però també és cert, que el socialisme no es pot aplicar en cada país de la mateixa manera, doncs s'han de tenir en compte els trets diferencials de cada país.
Però Corea cal defensar-la com a país anti-imperialista i país que manté les arrels del socialisme, i cal tenir en compte que la defensa de la sobirania que aplica Corea del nord és molt important, ja que en molts països l'excessiva dependència de la URSS va ser el seu màxim error.
De Corea del Nord s'ha dit de tot, mai de cap altre país s'han dit tantes coses ni s'han creat tans tòpics: que la gent no somriu perque està trista, que no hi han cotxes, que si la gent va amb bici és perque són pobres (tot i que als països nòrdics es patrocini l'ús de la bici quan figura que són països molt rics), que si tothom que veus pel carrer potser un presoner destinat a treballs forçats, que sí es una secta etc. Per tan, hem de ser conscients d'on arriba la informació de Corea, hem de tenir clar que arriba de la propaganda occidental, i per tan, igual que quan veiem el documental de telemadrid de "la borroka catalana" tenim clar que és una manipulació sensacionalista, pot passar exactament el mateix amb la informació que arriba de Corea del nord.
