En Tario Rubio es va allistar a les JSU (joventuts del PSUC) l'any 1936, moment en que ell tenia 17 anys. Va ser detingut al front d'Aragó i va passar més de 10 anys per diverses presons i camps de treball forçats (entre ells el de Cuelgamuros, conegut com el Valle de los caídos). En Tario Rubio va veure morir molts companys i amics, va patir tortures i vexacions, i li van robar la infantesa aquell maleit dia en que els oligarques amb el suport de l'església, una part dels militars i els falangistes, van decidir acabar amb un règim democràtic mitjançant un cop d'estat.
En Tario Rubio s'ha passat tota la vida lluitant pel reconeixement de la memòria històrica, i reconeix sense embuts que la "reconciliació" i la transició democràtica ha estat una farsa dels franquistes.
Altres persones que van patir la repressió durant el franquisme ni tan sols poden explicar-ho, ja que es troben enterrades en algun cementiri, i n'hi han altres que ni tan sols se sap on estan enterrades, ja que es troben en alguna fossa comuna.
Ahir va morir l'ex ministre de Franco, Fraga Iribarne. Durant la transició va ser el fundador d'Alianza Popular i ha estat diputat del parlament espanyol i la Xunta de Galícia. En Fraga va reiterar des del congrés dels diputats que no sentia arrepentiment per res del que havia fet o havia estat, mostrant el seu orgull de ser ministre de Franco.
En Fraga ha mort al llit, sense ser jutjat per la seva implicació amb el franquisme. Ha mort tranquil, acompanyat dels seus familiars.
Així doncs, mentre uns expliquen que els i van arrabassar l'infantesa o la vida i han de dedicar el que els i queda de vida lluitant per la memòria històrica, altres moren tranquils i orgullosos de la seva implicació amb el franquisme.
És aquesta la reconciliació de la que parlaven? Jo només veig reconciliació per un costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada