El dia 22 de maig Bildu arrassava a les eleccions municipals, quedant com a primera força en nombre de regidors i regidores, un triomf espectacular per la nova aposta política de l'esquerra abertzale. Des del primer dia he defensat l'aposta per abandonar la confrontació armada i apostar per una confrontació política. Els resultats de les eleccions van posar contra les cordes l'estat, mostrant que la confrontació política els i era molt més dolorosa, doncs la comoditat amb que l'estat es mostrava fa un temps s'ha tornat en un neguit constant per la nova situació política que es viu a Euskal herria. També cal destacar la intensitat amb què es mostra l'esquerra abertzale per solucionar el conflicte i la seva aposta inequívoca per la pau, sens dubte aquesta aposta constant per la pau només pot rebre elogis cap a l'esquerra abertzale, tot el contrari que en el cas de l'estat espanyol, que segueix posant trabes a la nova situació política i apostant pels mètodes de violència estatal.
Des que Bildu es va constituir i des que governa en varis ajuntaments, s'ha mostrat com un moviment a nivell municipal de contrapoder popular, per un costat implantant una gestió econòmica i social diferent a la del marc econòmic capitalista, fomentant la participació popular en els ajuntaments, implantant polítiques de gènere en clau antipatriarcal o de defensa del territori, canvis en la gestió de l'habitatge etc., sens dubte una manera de combatre el capitalisme i l'opressió nacional des de les viles i ciutats basques.
Però no tot són llums en la nova aposta política de l'esquerra abertzale, més en clau teòrica que pràctica, almenys de moment, però sens dubte la teoria i la pràctica van lligades i això es el que fa que algunes posicions teòriques s'acostin més al negre que al blanc. Una d'aquestes apostes del nou cicle polític recau en enfortir la lluita institucional i crear aliances en clau sobiranista. Si ens basem en un anàlisis estrictament nacional, aquesta aposta es sens dubte un avenç molt important cap a la independència, però si s'analitza en clau social aquesta aposta fa un "tuf" a reformisme que fa por. Les institucions són un instrument de la classe dominant, i per tan han de ser un mitjà però no una finalitat. Les aliances a nivell sobiranista són més que perilloses doncs una aliança amb la petita burgesia i amb la burgesia basca impliquen rebre i cedir. Rebre potser en el camp de la defensa de l'amnistia o de la independència, i cedir potser en abandonar els postulats revolucionaris cap un estat socialista. Cap burgès fa una aliança amb aquell que vol destruir el seu estat. Si bé és cert que el PNV ha rebutjat anar a les eleccions amb Bildu, a EA no hi falten persones que integren la patronal basca o fins i tot l'opus dei.
Un altre ombra en el camp teòric és l'acceptació de les lleis espanyoles com la llei de partits (antidemocràtica). Tot i que l'esquerra abertzale té poques sortides des d'allò de "todo es ETA" si vol participar en el front institucional, acceptar les lleis espanyoles és un perill, doncs et poden integrar fàcilment com va passar amb molts partits independentistes o revolucionaris l'any 78.
L'última ombra recau en l'abandonament dels postulats revolucionaris. Si bé es cert com deia abans que l'esquerra abertzale ho té molt difícil des que va ser il.legalitzada, cal dir que una cosa és apostar per vies pacífiques i l'altre ser pacifista, és a dir, una cosa es superar el cicle de confrontació armada, i una altra és dir que expulsaràs del teu partit qualsevol que tingui una actitut violenta. Les revolucions (des de la francesa que tant admiren els burgesos, fins la bolxevic) han desencadenat en conflictes violents, conflictes que han esdevingut en violents perque el poder dominant que controla l'estat sempre utilitza la repressió violenta per reprimir quelsevol moviment perillòs per mantenir la seva hegemonia, i això té com a resultat una reacció dels moviments populars que molts cops esclata en conflictes violents, un exemple clar és el que ha passat en el desallotjament de Kukutza aquests dies a Bilbo.
Per tan en el camí de Bildu ens trobem llums i ombres, per un costat llums lligades al contrapoder popular hi ha l'avenç cap a la independència, i per un altre costat ombres lligades a l'aposta directa pel front institucional i l'acceptació de les lleis del poder dominant.
