dimarts, 15 de febrer del 2011

Absolució Juanjo, Albert i Xavi!

Ahir s´havia de tornar a celebrar el judici polític als tres militants del PCPC-JCPC que novament va tornar a ser aplaçat pel dia 1 de desembre. Aquest judici novament es una farsa i un montatge policial que apunta a castigar les persones que prenen consciència i lluiten contra el sistema de dominació capitalista, castigant-los a ells, el seu entorn polític i les seves families. El més trist de tot això es el fet de que uns mossos d´esquadra declararàn en aquest judici una serie d´acusacions que saben que són falses, doncs res del que sel´s acusa es cert, fins al punt de que l´acusació no s´aguanta per cap lloc i entra en contradicció constantment. Un exemple d´això es el fet d´acusar de desordres públics en la manifestació antifeixista en protesta per la mort d´en Carlos una persona com el Juanjo, que té aproximadament 60 anys i es "coix". Si realment els mossos diguessin la veritat primer haurien de pensar que són una colla d´incompetents, doncs si no són capaços d´agafar en una manifestació una persona coixa vol dir que són una policia nefasta. El fet es que el Juanjo ni tan sols estava a la manifestació, i que el Xavi i l´Albert no van causar cap disturbi, només es van dedicar a fugir d´una caceria policial.
Des d´aquí em solidaritzo amb els tres inculpats i desitjo que sel´s absolgui.

dimecres, 9 de febrer del 2011

Una mica d´humor per no explotar....


Normalment quan escric articles poso los imatges al final de tot. Però us he de ser sincer, aquesta foto m´ha trencat el cor. Qualsevol persona que no sàpiga de que va la història pensaria: Oooohhh que monoooss tots rieeent com s´estimeen. La veritat es que aquesta foto podria ser una foto de familia enviada per nadal sinó fos perque faltarien les dones de la familia i perque el de la barba sembla un mico. Però més enllà de veure l´amor que hi ha en aquesta foto, la realitat és que aquesta foto a moltes persones ens transmet ràbia i indignació.
Resulta que el que surt al mig es un borbó (com en Felip V, Isabel la católica i Alfons XII) nombrat per Franco com el seu successor. El de la seva dreta resulta ser el secretari general del sindicat de treballadors UGT (popularment anomenat OGT pel gran forat que tenen al cul) que en principi s´autodefineix com a republicà i defensor dels drets dels treballadors. El de la dreta d´aquest es el president de les PYMES (petites i mitjanes empreses), amb això ja s´entén que defensa els interessos dels petits i mitjans empresaris evidentment.
Ara anem a l´esquerra del borbó. Just al seu costat tenim el president de la CEOE, és a dir, les grans empreses i multinacionals, el que diriem la èlit econòmica de l´estat espanyol. A l´esquerra d´aquest trobem al lider de CCOO, un sindicat que antigament defensava amb dents i ungles els drets dels treballadors i simpatitzava amb els ideals marxistes, per tan, també parlariem d´un republicà amb afinitats a la lluita de classes.
Algú no creu que ara la foto més que despendre amor desprén surrealisme? Tornem-hi! Un borbó hereu del franquisme amb empresaris que defensen suprimir drets de treballadors i amb sindicalistes republicans defensors dels drets de la classe obrera....i surten rient i apunt de fer una orgia romàntica a l´estil "el paciente inglés".....algú m´ho pot explicar? d´acord, potser sóc tontet però no ho entenc, potser es cosa de logaritmes i àlgebra i ho tinc una mica rovellat...

Què curiós, ara em bé al cap el que em va dir un dia  que feia una paradeta per les consultes independentistes de Barcelona una dona gran: "Si Franco levantara la cabeza!". I la veritat es que ara pensava: pues si Franco levantara la cabeza se moriria de risa! Us imagineu que Franco surt de la tomba i veu "los sindicalistas rojos" juntament amb els empresaris i el successor anomenat per ell mateix rient i pactant retallades? I si li afegim en Carrillo jurant la constitució? i en Carod? I en Saura?. Bueno doncs no és mala idea, si Franco surt de la tomba li ensenyem les fotos i que es mori de riure no?

dilluns, 7 de febrer del 2011

El gol d´Iniesta, la llei anti-tabac i els 80 km/h

El filòsof i activista nord-americà Noam Chomsky, va definir 10 estratègies que utilitzen els mitjans de comunicació per manipular la informació. La primera de totes l´anomenava com " l´estratègia de la distracció" que la definia com " desviar la atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les èlits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de continues distraccions i d´informacions insignificants".
Si pensem en alguns dels canvis decidits per les èlits polítiques i econòmiques de l´estat espanyol i de Catalunya, ens n´adonem que aquesta primera estratègia es compleix a la perfecció. Recordo quan va començar la crisi econòmica i l´impacte que tenia sobre la població mundial, i recordo que l´esclat d´aquesta crisi va venir acompanyat d´una bomba informativa que semblava molt més important, un virus que podia acabar amb qualsevol forma de vida humana o animal i fins i tot unicel.lular: la Grip A. Aquesta grip va encapçalar durant setmanes les portades de telenoticies i diaris, i el món vivia a l´expectativa de tan paranoica idea que havien instal.lat en la ment de la població els mitjans de comunicació instigats segurament per les èlits del món amb la possible implicació del famós i alhora desconegut grup Bildelberg.
Però ara centrant-nos en l´estat espanyol, podem pensar per exemple en la reforma laboral, una reforma titllada com la més agressiva contra els drets de les treballadores. Aquesta reforma va quedar eclipsada pel gol d´Iniesta i el triomf de la selecció espanyola en el campionat del món de futbol i mentre la reforma omplia la portada d´un diari durant un dia, el gol d´Iniesta ho feia durant setmanes i mesos, així doncs, els obrers ja podien parlar d´alguna cosa que no fos de la reforma laboral. En referència a la reforma laboral i concretament a la vaga del 29S i fent una relació amb moltes manifestacions que es duen a terme, la manipulació informativa recau en parlar d´un aspecte de la mobilització i no de la mobilització en si, en referència a la vaga, aquesta va quedar eclipsada pels disturbis de Barcelona, així doncs no calia parlar de perqué es feia la vaga i quin seguiment havia tingut, doncs calia parlar de que uns joves havien cremat un cotxe de la guàrdia urbana a Barcelona i de quina responsabilitat tenia la Conselleria d´Interior, i ja de pas, de què s´havia de fer per combatre als "okupes antisistema". Sembla mentida com es pot començar parlant d´una reforma laboral i es pot acabar parlant dels "okupes antisistema".
Les èlits polítiques i econòmiques, que són les mateixes doncs les polítiques obeeixen a les econòmiques (el que es coneix com a dictadura del capital o democracia burgesa), van fer una nova ofensiva en les retallades socials, i aquest cop tocava la reforma de les pensions i la jubilació als 67 anys, dies abans però una nova llei faria eclipsar aquesta reforma, la llei antitabac, doncs no poder fumar en un bar mentre et fas una cervesa semblava ser més important que jubilar-se als 67 anys, un atemptat contra la intel.ligència humana. Ara però en clau catalana tenim un altre cavall de Troia, els 80 km/h. Més enllà del debat sobre si estava bé o no l´aplicació d´aquesta mesura, em sembla estúpid destinar telenoticies i portades de diaris durant dies i dies a aquest fet, però bé, el cas es parlar del gol d´Iniesta, els 3 gols de Messi d´aquest cap de setmana, la llei anti-tabac i els 80 km/h, i en el cas del jovent, de la borratxera del cap de setmana. La qüestió és no parlar de les reformes que duen a terme les èlits nacionals, estatals i europees. Algú ha vist la pel.lícula Matrix?