Anàlisi eleccions municipals 22 de maig

El dia 22 de maig vaig sentir una gran alegria al veure els resultats de les eleccions municipals pels grans resultats que van obtenir les CUP. En quatre anys aquesta candidatura ha aconseguit multiplicar per cinc els seus regidors o regidores, passant de 20 a més de 100 regidors al principat de Catalunya. Tot i el boicot informatiu, la CUP ha demostrat que la victòria s´aconsegueix al carrer, treballant amb i pel poble, amb un missatge clarament rupturista, tan amb l´estat espanyol com amb el sistema i especialment amb el funcionament dels actuals ajuntaments, carregats de corrupció i paràsits encorbatats. Sens dubte els partits polítics no han paït bé aquest creixement, i es comprensible, doncs si la CUP va insertant el seu projecte i augmentant el suport popular, aquests partits polítics veuen que trontolla aquest negoci tan ben montat que tenen i que li diuen "democràcia parlamentària". Dins del panorama independentista el monopoli durant molts anys l´havia tingut ERC, sent tot allò que estava a l´esquerra d´ERC "un problema de la guàrdia civil" (com ho va definir en Carod Rovira fa uns quants anys). De fet, tenien el monopoli de tal manera, que fins i tot en un senglar rock de fa molts anys, l´Uriel Bertran (encara militant d´ERC) es va permetre el luxe de vacilar-me quan li vaig dir que havia votat les CUP a les eleccions europees, dient-me: "Ah! Ets tú el que has votat les CUP?" (referint-se a que les CUP només havien tret un vot...), frase que va provocar un esclat de riure entre els llepaculs de les JERC que el rodejaven. Potser l´Uriel aquest 22 de maig no va riure tan quan va veure els resultats de la CUP i els del seu partit, SI. Sembla ara que és possible que l´independentisme pugui estar encapçalat per un partit o moviment que també reivindiqui el socialisme, tal com ha passat sempre a Euskal Herria, cosa que també provocaria urticàries als amants de la tricolor, que segueixen igual que el PCE d´en Carrillo relacionant independència amb burgesia o petita burgesia (igual que en Lerroux per cert). De totes maneres, queda molt camí per recórrer, i la CUP ha de saber definir el seu projecte amb exactitud sense tantes variants entre cada poble on hi ha una CUP, així com articular un missatge d´unitat arreu de la nació i defensant els interessos de la classe treballadora sense embuts. També caldrà veure si la CUP d´aquí quatre anys es capaç d´avançar també en el País valencià i les illes Balears per enfortir la construcció nacional.

Com a nota negativa de les eleccions cal destacar la victòria de les idees xenòfobes especialment en aquells sectors procedents de la inmigració dels anys 60 i 70, amb l´augment de la PXC i el PP amb els seus discursos anti-inmigració. Es molt trist que el populisme anti-inmigració penetri tan en aquells sectors que també van haver de marxar de casa seva per buscar un futur millor a la dècada dels 60, així com que aquests sectors s´equivoquin al analitzar qui ha provocat la crisi i perqué ens trobem en l´actual situació econòmica i social. També com a nota negativa cal destacar que els representants de la burgesia catalana ja tinguin el monopoli de Catalunya tan a la generalitat com als ajuntaments principals, la Catalunya del Palau de la música , els "xanxullos" i la farlopa ja torna a aconseguir la glòria.
A la resta de l´estat cal destacar els resultats de la coalició Bildu, quedant com a primera força a Euskadi en nombre de regidors i segona en nombre de vots, aconseguint guanyar fins i tot en l´ajuntament de Donosti. Amb aquests resultats queda encara més clar que el govern basc format per PSOE-PP es tan il.legítim que no es reconegut ni tan sols per la meitat de la població. Esperem que en les próximes eleccions l´esquerra abertzale pugui presentar una candidatura en igualtat de condicions, sense haver de fer mil estratègies perque una gran part del poble basc pugui votar una candidatura. Els resultats de Bildu i també el creixement de les CUP, evidencien cada cop més el fracàs del estat espanyol, i la cada cop més clara ruptura entre les nacions històriques i "Espanya".
A la resta de l´estat els resultats han estat els esperats. El PP ha guanyat a pràcticament tot l´estat i el PSOE s´enfonsa castigat per la política neoliberal aplicada pel govern socialista. IU augmenta a la majoria de llocs els seus vots, però encara es troba lluny de ser alguna cosa més que l´amic petit del PSOE. De fet, el bipartidisme espanyol es el gran triomfador cada cop que hi han eleccions.

Alguns apunts sobre Democràcia real ja!

El dia 15 de maig (un dia després de la manifestació sindical que va agrupar milers de persones) es va convocar una manifestació via facebook i twitter per mostrar la indignació d´una part de la societat envers la situació actual de crisi econòmica i el paper que desenvolupen els polítics i els bancs en aquesta. El manifest anunciava que aquest moviment anomenat "democràcia real ja" agrupava persones tan progressites com conservadores, tan de dretes com d´esquerres, que estiguessin a favor d´una democràcia real amb més transparència política i sense dotar de tan poder als partits polítics i als bancs, per tan es tractava d´un moviment interclassista. Aquest moviment des de bon començament ha estat marcat per una falta de contingut polític ja que "estem indignats però no proposem una alternativa" més enllà de posar limitacions a la banca i als polítics, denunciar el bipartidisme i la llei sindel o demanar l´accés al habitatge per tothom. De fet el que es reclama en el fons es que es compleixi allò que la constitució diu i no es compleix, i algunes lleis que s´han anat aplicant al llarg dels anys o la corrupció d´alguns partits polítics.

Que un moviment format per persones que majoritariament mai s´han mobilitzat per res ara es mobilitzin sens dubte es positiu, més val això abans que es quedin a casa jugant a la playstation o enganxats al facebook. De fet, si aquest moviment ha mobilitzat tanta gent es deu a que es un moviment sense contingut polític més enllà de la indignació per la situació actual en que es troben els "ciutadans", i un moviment sense contingut polític sempre atrau persones alienes a organitzacions polítiques i moviments socials, que malauradament molts cops són massa tancats.
Però cal deixar clar algunes coses: aquest moviment com s´ha vist fins ara, causa simpaties a tertulians de televisió (com en Josep Cuní), mitjans de comunicació, partits polítics de tots colors i a moviments tan de dretes com d´esquerres. Aquestes simpaties es deuen a un factor clau: es un moviment reformista i interclassista (per tan no suposa cap problema pel sistema, més aviat una avantatge) que proposa unes poques mesures que no afecten la estructura del sistema. Ara bé, aquest moviment ha sorgit "del no res" en un moment en que els sectors de l´esquerra revolucionària es troben en un període de creixement i mobilització al carrer així com d´unitat d´acció, en un moment de confrontació de classes on la lluita de classes torna a ser primordial per la classe treballadora un cop va superant la pau social dels darrers anys. Per tan aquest moviment suposa un retrocés en la lluita de classes per a la classe obrera en tan que es interclassista, i també suposa un retrocés per als moviments revolucionaris en un moment de creixement i d´acostament a la joventut en tan que aquest moviment es clarament reformista. 

Per tan aquest moviment interessa clarament al sistema i a la burgesia, doncs si la indignació s´ha de fer palpable, aquests prefereixen que sigui mitjançant un moviment interclassista que només defensi propostes de tipus superficial però sense trencar l´estructura del sistema. 

També cal denunciar l´actitut dels integrants a "democràcia real ja" amb atacs als moviments anticapitalistes mitjançant càntics com  "no som antisistema som gent pacífica" que tracten de crear simpatia a la policia i que s´uneixi a la protesta. Si aquesta gent creu que justificant la repressió contra els moviments socials es guanyaràn la simpatia del braç repressiu del sistema van equivocats, la policia està al servei d´unes lleis i d´un estat a mans dels capitalistes i no mossegaràn la mà de qui els i dona de menjar. No desitjo el mal a ningú dels que estàn acampats, però si justifiquen la repressió contra els moviments socials perque el sistema diu que són "violents" potser hauràn de provar de la seva pròpia medicina per entendre que és la policia i per qui actua.
També em sembla que aquest moviment "apolític" no entén que al llarg de la història, qualsevol conquesta laboral per als treballadors i les treballadores, ha anat acompanyada de la lluita sindical i per tan de l´existència de sindicats, i que no perque ara els sindicats majoritaris esdevinguin en reaccionaris vol dir que la lluita sindical no sigui important i necessària. També em sembla que aquest moviment no entén que al llarg de la història l´existència d´un partit revolucionari es el que ha portat un canvi de sistema com va representar la revolució a Rússia o processos de canvi en governs com el de la segona república espanyola o el govern d´Allende a Xile, per tan l´existència de partits polítics es necessària tot i que actualment els partits majoritaris formin part del sistema.

22 de maig: el meu vot per la CUP

Què proposem la CUP-Alternativa per Barcelona per la ciutat?

Barcelona fa massa temps que dóna l’esquena a les classes populars de la ciutat. La prioritat de l’Ajuntament ha estat afavorir l’especulació urbanística i un model turístic depredador enlloc d’atendre les necessitats bàsiques de la ciutadania.

Davant d’aquesta realitat, la candidatura d’esquerres i independentista CUP-Alternativa per Barcelona plantegem un canvi radical en les polítiques, les quals han de permetre defensar els serveis públics, garantir un habitatge digne, impedir que es degradi l’entorn, descentralitzar les decisions als barris, tallar d’arrel la corrupció i defensar el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans.

És per això que ens presentem a les eleccions municipals del 22 de maig amb un programa que proposa l’aplicació de 5 grans mesures:

1. Protegir el dret a un habitatge digne: Impedir els desnonaments i forçar la posada en circulació dels 80.000 habitatges buits que hi ha a la ciutat.
2. Garantir els serveis públics: Municipalitzar els serveis públics (educació, sanitat i serveis socials) i recuperar els que estan privatitzats (com la gestió de l’aigua, la neteja dels carrers o el bicing).
3. Potenciar l’ús social de l’espai públic: Derogar l’ordenança del civisme i recuperar polítiques que fomentin l’ús ciutadà de carrers i places. Prioritzar els i les vianants i el transport públic per davant dels vehicles privats.
4. Garantir l’estabilitat laboral: Equiparar els convenis dels  treballadors i treballadores de l’Ajuntament i, en cas de contractar una empresa externa, aplicar unes condicions laborals justes.
5. Democratitzar l'Ajuntament: Elaborar els pressupostos de cada districte de manera participativa, exigir transperència a les empreses i reduïr les remuneracions dels càrrecs polítics.
6. Defensar l’autodeterminació: Promoure el dret a la lliure determinació dels Països Catalans i donar suport a la resta de pobles del món que lliuten per a la seva emancipació social i nacional.

EL 22 DE MAIG, VOTA CUP-ALTERNATIVA PER BARCELONA
REVOLUCIONEM LA CIUTAT!

Els mitjans de comunicació i la dissidència cubana

Es curiós i alhora vergonyós com informen els diaris i les televisions espanyoles i catalanes sobre tot allò que passa al exterior. Qui proporciona la informació als mitjans de comunicació? corroboren la informació i la contraresten amb altres informacions? quins criteris segueixen alhora de presentar un fet com una realitat? Segueixen criteris ideològics alhora de donar una informació com a vàlida?

Totes aquestes preguntes me les he formulat cada cop que llegeixo notícies sobre política exterior (també sobre el que passa aquí, però com es més palpable es pot contrarestar amb més facilitat) i especialment en conflictes polítics armats o no armats. Un d´aquests casos podria ser el de les revoltes àrabs, el que passa a Líbia o el que va passar a Yugoslàvia etc. però en aquest cas m´agradaria parlar sobre la manera d´informar que tenen sobre Cuba i especialment sobre la dissidència cubana.

Encara recordo quan el dissident Guillermo Fariñas va ser presentat pels mitjans de comunicació com un veritable lluitador per la democràcia i la llibertat d´expressió contra la dictadura comunista dels germans Castro. També recordo com fa poc informaven a les notícies que un dissident cubà havia mort després de ser torturat per la policia cubana. I no fa molt temps també van informar de la mort d´un dissident deixat a la mà de déu pels metges cubans, igual que parlen de l´existència de 50 presos polítics (650 menys que els que hi han a l´estat espanyol) per tenir una opinió diferent a la del govern. En algún d´aquests casos es van contrarestar les informacions obtingudes? no. Així doncs responent a la primera pregunta formulada abans, és evident que la informació sobre un conflicte amb el govern cubà s´extreu de la dissidència cubana. També es evident i responent a la segona pregunta, que la informació ni es corrobora ni es contraresta amb el que per exemple pugui dir el govern cubà. Els criteris que segueixen per tan, són tan simples com agafar la informació que els i dóna la dissidència cubana i presentar-la com una veritat absoluta. Segueixen criteris ideològics? segurament sí, doncs alguns son empreses (els diaris) i per tan formen part d´un sector privat contrari als ideals de la Cuba socialista, i altres són públics (algunes televisions) i els seus càrrecs depenen d´un govern capitalista.

Per tan, seguin criteris periodístics deu ser molt frustrant treballar per un diari o una televisió que transmet la informació de manera lineal, sense contrarestar-la o posar-la en dubte, de manera que nega el dret d´un periodista a informar-se abans d´informar, es la comunicació lliure que tenim. Potser si haguessin contrarestat la informació haguessin dit que el tal Guillermo Fariñas el van detenir en dos ocasions per actes de violència i no per actes polítics, un per agredir una dona en un hospital i l´altre per agredir un home gran al que li van haver d´extreure la melsa. Potser també haguessin dit que el dissident mort per tortures, segons el govern havia mort per una malaltia o que la persona que va morir després d´una vaga de fam per culpa dels metges en realitat havia mort per culpa de la seva germana seguint instruccions dels grups dissidents de Miami, tal com va mostrar un video que corroborava la versió del govern, potser aquesta feina l´hagués hagut de fer algún periodista, però aquest video mai el van ensenyar a l´estat espanyol.

Potser els mitjans de comunicació haurien de contrarestar una informació donada per personatges i grups polítics que alguns d´ells són coneguts per haver organitzat grups terroristes d´extrema dreta i que l´any 76 van fer un atemptat contra un avió de civils matant-ne 73 (aquests sembla ser que no aniràn mai a Guantànamo).

Mentre tinguem aquests mitjans de comunicació, mai podrem parlar de mitjans de comunicació lliures, doncs no segueixen criteris professionals sinó ideològics i econòmics. Potser estaria bé que una persona pugui un dia adonar-se que el govern cubà no era tan dolent com li havien fet creure, o que una persona com jo se´n pugui adonar que el govern cubà no era tan bo com creia (com ara no em crec res del que em diuen mai puc rebre cap informació negativa sobre el govern cubà objectivament).

1 de maig: dia del treballador

Un primer de maig, als carrers de Xicago, uns obrers en marxa reclamen les 8 hores de jornada laboral...any 1886.

Any 2011 als països catalans. El 1 de maig els treballadors i les treballadores en marxa per preservar els seus llocs de treball, per evitar que es retallin drets socials, per denunciar que la banca i la classe dominant s´embuxaca mil.lions d'euros mentre el poble cada dia viu més en una situació de misèria i sense futur. Les 8 hores de jornada laboral? això no es reclama perque ja existeix, ara treballar 10, 12 o 14 hores se'n i diu fer hores extra. Sembla ser que els treballadors i les treballadores seguim cada 1 de maig reivindicant millores i denunciant la nostra situació, per quan un 1 de maig on no calgui reivindicar els nostres drets? esperem no haver d'esperar 135 anys més, esperem que d'aquí poc gaudim dels nostres drets plens, és a dir, gaudim d'un estat socialista.

En Euskal Herria hay dos clases de personas. Las que son vascas y españolas o las que son de E.T.A

El tribunal Suprem Espanyol ha vetat totes les candidatures de Bildu. Democràcia? sí, a l'espanyola.

L'esquerra abertzale torna a guanyar una batalla ideològica, un cop més demostra que l´estat espanyol no és democràtic, un cop més l'estat espanyol creu que prohibint està guanyant una batalla, una batalla ha curt plaç potser sí, però a llarg plaç l'esquerra abertzale ha tornat a véncer posant contra les cordes l'estat espanyol. Ara ja no serveix el "todo es ETA" doncs fins i tot en Patxi López va dir clarament que EA i Alternatiba no tenien res a veure amb ETA, ara l'estat espanyol cegat per la imposició heredera del franquisme torna a quedar despullat davant de l'opinió pública, i l'esquerra abertzale enlloc de rebre crítiques i condemnes com fa un any, cada dia rep més suports solidaris. Sens dubte les vies polítiques estàn fent molt mal a l'estat espanyol. Els seus nervis mostren la seva debilitat, la seva reacció mostra la seva frustració. Senyor Rubalcaba, divide y vencerás? doncs sembla ser que el tret li ha sortit per la culata, doncs enlloc de dividir-se l´esquerra abertzale sembla que qui es divideix es el front espanyolista imposat a Euskal Herria.