Alguns apunts sobre Democràcia real ja!

El dia 15 de maig (un dia després de la manifestació sindical que va agrupar milers de persones) es va convocar una manifestació via facebook i twitter per mostrar la indignació d´una part de la societat envers la situació actual de crisi econòmica i el paper que desenvolupen els polítics i els bancs en aquesta. El manifest anunciava que aquest moviment anomenat "democràcia real ja" agrupava persones tan progressites com conservadores, tan de dretes com d´esquerres, que estiguessin a favor d´una democràcia real amb més transparència política i sense dotar de tan poder als partits polítics i als bancs, per tan es tractava d´un moviment interclassista. Aquest moviment des de bon començament ha estat marcat per una falta de contingut polític ja que "estem indignats però no proposem una alternativa" més enllà de posar limitacions a la banca i als polítics, denunciar el bipartidisme i la llei sindel o demanar l´accés al habitatge per tothom. De fet el que es reclama en el fons es que es compleixi allò que la constitució diu i no es compleix, i algunes lleis que s´han anat aplicant al llarg dels anys o la corrupció d´alguns partits polítics.

Que un moviment format per persones que majoritariament mai s´han mobilitzat per res ara es mobilitzin sens dubte es positiu, més val això abans que es quedin a casa jugant a la playstation o enganxats al facebook. De fet, si aquest moviment ha mobilitzat tanta gent es deu a que es un moviment sense contingut polític més enllà de la indignació per la situació actual en que es troben els "ciutadans", i un moviment sense contingut polític sempre atrau persones alienes a organitzacions polítiques i moviments socials, que malauradament molts cops són massa tancats.
Però cal deixar clar algunes coses: aquest moviment com s´ha vist fins ara, causa simpaties a tertulians de televisió (com en Josep Cuní), mitjans de comunicació, partits polítics de tots colors i a moviments tan de dretes com d´esquerres. Aquestes simpaties es deuen a un factor clau: es un moviment reformista i interclassista (per tan no suposa cap problema pel sistema, més aviat una avantatge) que proposa unes poques mesures que no afecten la estructura del sistema. Ara bé, aquest moviment ha sorgit "del no res" en un moment en que els sectors de l´esquerra revolucionària es troben en un període de creixement i mobilització al carrer així com d´unitat d´acció, en un moment de confrontació de classes on la lluita de classes torna a ser primordial per la classe treballadora un cop va superant la pau social dels darrers anys. Per tan aquest moviment suposa un retrocés en la lluita de classes per a la classe obrera en tan que es interclassista, i també suposa un retrocés per als moviments revolucionaris en un moment de creixement i d´acostament a la joventut en tan que aquest moviment es clarament reformista. 

Per tan aquest moviment interessa clarament al sistema i a la burgesia, doncs si la indignació s´ha de fer palpable, aquests prefereixen que sigui mitjançant un moviment interclassista que només defensi propostes de tipus superficial però sense trencar l´estructura del sistema. 

També cal denunciar l´actitut dels integrants a "democràcia real ja" amb atacs als moviments anticapitalistes mitjançant càntics com  "no som antisistema som gent pacífica" que tracten de crear simpatia a la policia i que s´uneixi a la protesta. Si aquesta gent creu que justificant la repressió contra els moviments socials es guanyaràn la simpatia del braç repressiu del sistema van equivocats, la policia està al servei d´unes lleis i d´un estat a mans dels capitalistes i no mossegaràn la mà de qui els i dona de menjar. No desitjo el mal a ningú dels que estàn acampats, però si justifiquen la repressió contra els moviments socials perque el sistema diu que són "violents" potser hauràn de provar de la seva pròpia medicina per entendre que és la policia i per qui actua.
També em sembla que aquest moviment "apolític" no entén que al llarg de la història, qualsevol conquesta laboral per als treballadors i les treballadores, ha anat acompanyada de la lluita sindical i per tan de l´existència de sindicats, i que no perque ara els sindicats majoritaris esdevinguin en reaccionaris vol dir que la lluita sindical no sigui important i necessària. També em sembla que aquest moviment no entén que al llarg de la història l´existència d´un partit revolucionari es el que ha portat un canvi de sistema com va representar la revolució a Rússia o processos de canvi en governs com el de la segona república espanyola o el govern d´Allende a Xile, per tan l´existència de partits polítics es necessària tot i que actualment els partits majoritaris formin part del sistema.