dilluns, 16 de maig del 2011

Els mitjans de comunicació i la dissidència cubana

Es curiós i alhora vergonyós com informen els diaris i les televisions espanyoles i catalanes sobre tot allò que passa al exterior. Qui proporciona la informació als mitjans de comunicació? corroboren la informació i la contraresten amb altres informacions? quins criteris segueixen alhora de presentar un fet com una realitat? Segueixen criteris ideològics alhora de donar una informació com a vàlida?
Totes aquestes preguntes me les he formulat cada cop que llegeixo notícies sobre política exterior (també sobre el que passa aquí, però com es més palpable es pot contrarestar amb més facilitat) i especialment en conflictes polítics armats o no armats. Un d´aquests casos podria ser el de les revoltes àrabs, el que passa a Líbia o el que va passar a Yugoslàvia etc. però en aquest cas m´agradaria parlar sobre la manera d´informar que tenen sobre Cuba i especialment sobre la dissidència cubana.
Encara recordo quan el dissident Guillermo Fariñas va ser presentat pels mitjans de comunicació com un veritable lluitador per la democràcia i la llibertat d´expressió contra la dictadura comunista dels germans Castro. També recordo com fa poc informaven a les notícies que un dissident cubà havia mort després de ser torturat per la policia cubana. I no fa molt temps també van informar de la mort d´un dissident deixat a la mà de déu pels metges cubans, igual que parlen de l´existència de 50 presos polítics (650 menys que els que hi han a l´estat espanyol) per tenir una opinió diferent a la del govern. En algún d´aquests casos es van contrarestar les informacions obtingudes? no. Així doncs responent a la primera pregunta formulada abans, és evident que la informació sobre un conflicte amb el govern cubà s´extreu de la dissidència cubana. També es evident i responent a la segona pregunta, que la informació ni es corrobora ni es contraresta amb el que per exemple pugui dir el govern cubà. Els criteris que segueixen per tan, són tan simples com agafar la informació que els i dóna la dissidència cubana i presentar-la com una veritat absoluta. Segueixen criteris ideològics? segurament sí, doncs alguns son empreses (els diaris) i per tan formen part d´un sector privat contrari als ideals de la Cuba socialista, i altres són públics (algunes televisions) i els seus càrrecs depenen d´un govern capitalista.
Per tan, seguin criteris periodístics deu ser molt frustrant treballar per un diari o una televisió que transmet la informació de manera lineal, sense contrarestar-la o posar-la en dubte, de manera que nega el dret d´un periodista a informar-se abans d´informar, es la comunicació lliure que tenim. Potser si haguessin contrarestat la informació haguessin dit que el tal Guillermo Fariñas el van detenir en dos ocasions per actes de violència i no per actes polítics, un per agredir una dona en un hospital i l´altre per agredir un home gran al que li van haver d´extreure la melsa. Potser també haguessin dit que el dissident mort per tortures, segons el govern havia mort per una malaltia o que la persona que va morir després d´una vaga de fam per culpa dels metges en realitat havia mort per culpa de la seva germana seguint instruccions dels grups dissidents de Miami, tal com va mostrar un video que corroborava la versió del govern, potser aquesta feina l´hagués hagut de fer algún periodista, però aquest video mai el van ensenyar a l´estat espanyol.
Potser els mitjans de comunicació haurien de contrarestar una informació donada per personatges i grups polítics que alguns d´ells són coneguts per haver organitzat grups terroristes d´extrema dreta i que l´any 76 van fer un atemptat contra un avió de civils matant-ne 73 (aquests sembla ser que no aniràn mai a Guantànamo).
Mentre tinguem aquests mitjans de comunicació, mai podrem parlar de mitjans de comunicació lliures, doncs no segueixen criteris professionals sinó ideològics i econòmics. Potser estaria bé que una persona pugui un dia adonar-se que el govern cubà no era tan dolent com li havien fet creure, o que una persona com jo se´n pugui adonar que el govern cubà no era tan bo com creia (com ara no em crec res del que em diuen mai puc rebre cap informació negativa sobre el govern cubà objectivament).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada