Anàlisi eleccions municipals 22 de maig

El dia 22 de maig vaig sentir una gran alegria al veure els resultats de les eleccions municipals pels grans resultats que van obtenir les CUP. En quatre anys aquesta candidatura ha aconseguit multiplicar per cinc els seus regidors o regidores, passant de 20 a més de 100 regidors al principat de Catalunya. Tot i el boicot informatiu, la CUP ha demostrat que la victòria s´aconsegueix al carrer, treballant amb i pel poble, amb un missatge clarament rupturista, tan amb l´estat espanyol com amb el sistema i especialment amb el funcionament dels actuals ajuntaments, carregats de corrupció i paràsits encorbatats. Sens dubte els partits polítics no han paït bé aquest creixement, i es comprensible, doncs si la CUP va insertant el seu projecte i augmentant el suport popular, aquests partits polítics veuen que trontolla aquest negoci tan ben montat que tenen i que li diuen "democràcia parlamentària". Dins del panorama independentista el monopoli durant molts anys l´havia tingut ERC, sent tot allò que estava a l´esquerra d´ERC "un problema de la guàrdia civil" (com ho va definir en Carod Rovira fa uns quants anys). De fet, tenien el monopoli de tal manera, que fins i tot en un senglar rock de fa molts anys, l´Uriel Bertran (encara militant d´ERC) es va permetre el luxe de vacilar-me quan li vaig dir que havia votat les CUP a les eleccions europees, dient-me: "Ah! Ets tú el que has votat les CUP?" (referint-se a que les CUP només havien tret un vot...), frase que va provocar un esclat de riure entre els llepaculs de les JERC que el rodejaven. Potser l´Uriel aquest 22 de maig no va riure tan quan va veure els resultats de la CUP i els del seu partit, SI. Sembla ara que és possible que l´independentisme pugui estar encapçalat per un partit o moviment que també reivindiqui el socialisme, tal com ha passat sempre a Euskal Herria, cosa que també provocaria urticàries als amants de la tricolor, que segueixen igual que el PCE d´en Carrillo relacionant independència amb burgesia o petita burgesia (igual que en Lerroux per cert). De totes maneres, queda molt camí per recórrer, i la CUP ha de saber definir el seu projecte amb exactitud sense tantes variants entre cada poble on hi ha una CUP, així com articular un missatge d´unitat arreu de la nació i defensant els interessos de la classe treballadora sense embuts. També caldrà veure si la CUP d´aquí quatre anys es capaç d´avançar també en el País valencià i les illes Balears per enfortir la construcció nacional.

Com a nota negativa de les eleccions cal destacar la victòria de les idees xenòfobes especialment en aquells sectors procedents de la inmigració dels anys 60 i 70, amb l´augment de la PXC i el PP amb els seus discursos anti-inmigració. Es molt trist que el populisme anti-inmigració penetri tan en aquells sectors que també van haver de marxar de casa seva per buscar un futur millor a la dècada dels 60, així com que aquests sectors s´equivoquin al analitzar qui ha provocat la crisi i perqué ens trobem en l´actual situació econòmica i social. També com a nota negativa cal destacar que els representants de la burgesia catalana ja tinguin el monopoli de Catalunya tan a la generalitat com als ajuntaments principals, la Catalunya del Palau de la música , els "xanxullos" i la farlopa ja torna a aconseguir la glòria.
A la resta de l´estat cal destacar els resultats de la coalició Bildu, quedant com a primera força a Euskadi en nombre de regidors i segona en nombre de vots, aconseguint guanyar fins i tot en l´ajuntament de Donosti. Amb aquests resultats queda encara més clar que el govern basc format per PSOE-PP es tan il.legítim que no es reconegut ni tan sols per la meitat de la població. Esperem que en les próximes eleccions l´esquerra abertzale pugui presentar una candidatura en igualtat de condicions, sense haver de fer mil estratègies perque una gran part del poble basc pugui votar una candidatura. Els resultats de Bildu i també el creixement de les CUP, evidencien cada cop més el fracàs del estat espanyol, i la cada cop més clara ruptura entre les nacions històriques i "Espanya".
A la resta de l´estat els resultats han estat els esperats. El PP ha guanyat a pràcticament tot l´estat i el PSOE s´enfonsa castigat per la política neoliberal aplicada pel govern socialista. IU augmenta a la majoria de llocs els seus vots, però encara es troba lluny de ser alguna cosa més que l´amic petit del PSOE. De fet, el bipartidisme espanyol es el gran triomfador cada cop que hi han eleccions.