Econòmicament tenen un deute públic del 100%, i la Xina, la potència que competeix per tenir l'hegemonia mundial ja ha comprat deute nord-americà per valor de 758.000 milions d'euros en bons del tresor. Dit d'una altra manera, els EEUU depenen actualment de la Xina en matèria econòmica. Aquesta dependència econòmica dels EEUU respecte la Xina, influeix també en l'hegemonia militar dels nord-americans, que es veuen incapaços d'utilitzar la guerra imperialista sense el permís de la Xina i també de Rússia, de qui depenen pel subministrament de gas. Això a quedat demostrat actualment en diversos fronts assenyalats per l'imperialisme: mentre que la Xina va donar el vist-i-blau per a intervenir militarment a Libia i la OTAN i els EEUU i van intervenir, a Siria o Iràn es veuen incapaços d'intervenir-hi per la negativa de la Xina.
Així doncs, l'imperi veu com la seva hegemonia mundial poc a poc es va afeblint. Els EEUU han utilitzat la guerra com un dels seus principals actius econòmics i geoestratègics. Aconseguir petroli de l'Irak o Libia i gas de l'Afganistàn ha estat una inversió econòmica fruit de la guerra, que alhora enriqueix les grans empreses armamentístiques dels EEUU, amb molt de poder dins dels lobbies d'aquest país. En quan a la geoestratègia segueixen jugant a dos bandes: buscar aliances de governs amb una posició estratègica per un costat, i sotmetre a la força aquells països que representen un perill per a la seva hegemonia i el control dels seus recursos naturals.
Els principals països que necessiten controlar són aquells dels que anomenaven "el eje del mal" , i la manera de tenir-los controlats ha estat expandint les bases nord-americanes per tot el món en aquells països aliats de l'imperialisme. Algunes d'aquestes bases són essencials com Cuba (guantànamo), Corea del Sud, Japó o Turquia; bases que serveixen pel control de llatinoamèrica, Orient mig o Àsia. Però sens dubte, el que més ha beneficiat als EEUU són les seves aliances amb països com Colòmbia, Aràbia Saudita o Israel, principals països que desemboquen la maquinària imperialista contra aquells "enemics" de l'imperi.
Controlar aquests països també té un altre finalitat, que és la de protegir els recursos naturals que van a parar al continent europeu o a amèrica del nord. Actualment el principal objectiu dels EEUU és l'estret d'Ormuz, per on passa el 20% del petroli destinat a occident. En aquest sentit, l'Iran representa un perill, així com aquells països aliats de l'Iran com és Siria. La maquinària imperialista doncs ja ha començat a fet trontollar el govern de Siria, primer ésclar, amb una campanya mediàtica en el món occidental per tranquilitzar les mens dels bons occidentals que només volen portar la pau i estabilitat al món, com van fer durant els 400 anys de tràfic d'esclaus i saqueig del continent africà. L'altre campanya mediàtica es centra a l'Iran, on sembla que aquell país no pot tenir reactors nuclears, a diferència de països tan pacífics com Israel o els EEUU.
Però tal com començava aquest article els EEUU es tornen a topar amb la Xina per portar a terme la seva matança imperialista. L'imperi doncs trontolla i veu com la seva hegemonia comença a minvar.
Què farà doncs un imperi que viu econòmicament de la guerra i que ha basat la seva hegemonia mundial en sotmetre mitjançant la guerra el planeta?
El company Fidel parlava del perill de la 3a guerra mundial, una guerra nuclear que podria acabar amb el planeta, potser ara que els EEUU es veuen lligats de mans i peus per la Xina no podràn portar a terme els seus plans genocides, o potser com un peix quan surt de l'aigua, donarà les últimes culatades abans de morir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada