Les idees socialdemòcrates i petit-burgeses defensen l'existència d'un capitalisme just. El seu model ideal d'estat es basa en un estat on el capitalisme financer estigui estrictament regulat o directament que sigui nacionalitzat. La diferència amb les idees marxistes es basen però, en l'anàlisi que fan entorn la propietat privada.
Les idees petit-burgeses i reformistes creuen que la propietat privada pot existir, sempre que es tracti d'empresaris "bons", que per ells són aquells que respecten unes condicions laborals dignes, que no tenen com a objectiu crear monopolis i que no aposten per l'economia especulativa. Aquestes polítiques també es basen en una certa redistribució de la riquesa (fent pagar més impostos a qui més recapta) i enfortir els serveis públics que alhora han de ser combinats amb capital privat. Amb aquestes idees creuen que es combat a la burgesia i es crea una petita burgesia que pot conviure en pau amb la classe treballadora.
Les idees marxistes en canvi, creuen que mentre existeixi propietat privada, existeix lluita de classes, ja que les forces productives no estan en mans col.lectives sinó privades, i que mentre els mitjans de producció es trobin en mans privades existeix explotació de la força de treball dels treballadors i treballadores, seguint la fórmula econòmica del capital: diners-mercancia-diners.
La formula diners-mercancia-diners és aplicable tan per a un burgès com per a un petit burgès.
Ho resumiré amb un exemple: Imaginem ara una persona que té un bar: Aquesta persona té 1000 euros (diners), amb això inverteix 500 euros en begudes i 500 euros en força de treball d'un treballador perquè ell sol no pot portar el bar, això serien les mercancies. Ara aquesta persona que té el bar evidentment no vol guanyar 1000 euros perquè sinó no obtindria benefici, per tan augmenta el preu que li han costat les begudes i obté 3000 euros. De 1000 euros inicials ha passat a obtenir-ne 3000, aquests 2000 euros de benefici es coneixen com a plusvàlua econòmica. Aquesta formula és aplicable per tan, a una persona que tingui la fàbrica més important del país, o a una persona que tingui un bar petit de poble. L'única diferència és que mentre un obtindrà una plusvàlua econòmica molt alta l'altre n'obtindrà una més baixa.
Així doncs, l'amo del bar seria un petit burgès, i aquell que té una gran fàbrica seria un burgès.
Les idees petit burgeses dirien que l'amo del bar és un bon empresari i l'amo d'un gran monopoli un mal empresari, perquè segurament, el segon invertirà en economia especulativa i tindrà un mal tracte amb el treballador perquè no conviurà amb ell cada dia.
Ara posaré un altre exemple basat únicament en l'amo del bar: Imaginem ara que al costat d'aquest bar n'hi ha un altre, o tres més, o 300 més. L'amo del bar que és un bon empresari i vol posar preus populars comença a tenir poca clientela perquè resulta que a la resta de bars tenen preus més baixos perquè han reduït costos en mercancia. Resulta que l'amo del bar es veu obligat a reduir costos en mercancia perquè sinó haurà de tancar el bar. Tot i ser una gran persona i fins i tot votar partits d'esquerres es veurà obligat per la competència a pagar-li menys diners al treballador que té, i possiblement a fer més hores.
És una mal empresari per haver de fer això? No, senzillament és un empresari, i té com a objectiu obtenir beneficis perquè sinó no hauria creat una empresa, però la competència en aquest cas, entre la petita burgesia, l'obligarà a disminuir el salari del treballador, cosa que porta a un conflicte d'interessos entre l'empresari i el treballador.
Per tan, la petita burgesia, igual que la burgesia, té com a objectiu obtenir beneficis, i siguin capitalistes especuladors i sense ecrúpols o siguin capitalistes "justos" i comprensius, comparteixen el mateix objectiu.
Quan la petita burgesia s'uneix a la burgesia?
L'exemple que he posat és bastant significatiu. L'amo del bar que era d'esquerres s'està veient perjudicat per la competència, i per tan s'uneix a la burgesia en la demanda d'una reforma laboral que beneficii més a l'empresari i menys al treballador.
Un altre cosa que s'ha de tenir en compte, és que possiblement, si a l'amo del bar li va bé l'empresa, n'intentarà obrir un altre, i si pot acabarà fent una cadena de bars i convertint-se en un burgès.
Quan la petita burgesia s'uneix a la classe obrera?
Imaginem un altre exemple: Una senyora té una botiga de sabates, en aquesta botiga té un tracte directe amb els clients i fins i tot els i fa descomptes. Ara aquesta senyora veu que al carrer de sota li han obert un corte inglés, on venen moltes més sabates i de diferents preus. La senyora de la sabateria comença a tenir problemes econòmics des que li han obert un corte inglés, i veu com un monopoli està enviant la seva sabateria a la ruïna. Aquí es dóna un conflicte entre la petita burgesia i la burgesia. La burgesia amb els seus monopolis afecta negativament molts cops, a la petita burgesia. Per tan les idees petit burgeses apostaran per la defensa del petit comerç i la petita empresa front la gran empresa monopolista, aquesta lluita contra la burgesia s'unirà a la classe obrera que també combat a la burgesia.
Per tan, les idees de la socialdemocràcia reformista van destinades a la defensa de les idees petit-burgeses, aquelles que entren en conflicte amb la burgesia per protegir la seva propietat privada. Però en canvi, la classe treballadora no té cap interès en l'existència de la propietat privada, sigui gran o petita, sinó en la propietat col.lectiva, i per tan en abolir tota la propietat privada. Mentre existeix propietat privada existirà explotació de l'home per l'home, i per tan no i haurà justícia social ni igualtat d'oportunitats.
Tot i això, han existit models com a la Iugoslàvia socialista, on i havien cooperatives on tots els treballadors i treballadores eren sòcies, i per tan, a igual treball igual benefici, sense explotar la força dd'un treballador assalariat, aquest seria un model intermig però que no s'ha aplicat enlloc més que jo conegui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada