El debat va girar entorn les retallades que s'està produint arreu d'europa i especialment a l'estat espanyol i al principat de Catalunya. En Joan Herrera va criticar les retallades que s'estan aplicant i va defensar altres tipus de polítiques basades en una reforma fiscal i l'aplicació de mesures sobre les rendes de capital i l'economia especulativa.
Una de les coses que em va sorprendre va ser que en diverses ocasions va defensar les polítiques que es porten a terme als EEUU que, segons ell, a diferencia d'Europa no s'estan aplicant retallades i això està reactivant l'economia nord-americana.
El primer que em preguntava jo era, què vol que retallin als EEUU si la sanitat és privada i pràcticament no existeixen serveis públics més enllà de la beneficiència? De fet l'anàlisi d'en Joan Herrera era bastant lamentable, tenint en compte que les polítiques de la UE ens acosten cada cop més cap al model social i econòmic dels EEUU. Sembla mentida també, que un suposat líder d'un partit "d'esquerres" surti en defensa del model nord-americà.
En segon terme en Joan Herrera va plantejar polítiques Keynesianes, tals com acabar amb el capitalisme financer i enfortir el capitalisme industrial, i especialment va apel.lar a allò que va inventar Keynes del capitalisme moral. En paraules d'en Joan Herrera s'ha de diferenciar entre empresaris bons i empresaris dolents.
La socialdemocràcia sigui liberal com el PSOE o reformista com ICV està immersa en una crisi ideològica molt forta. La crisi capitalista ha posat de manifest que les polítiques socialdemòcrates només tenen acceptació social mentre existeix estabilitat social, estabilitat que només es dóna en temps de boom econòmic del capitalisme. Amb la crisi la lluita de classes s'aguditza, és llavors quan les polítiques basades en l'estabilitat social i les polítiques keynesianes (les que defensen els partits socialdemòcrates i els sindicats grocs com CCOO i UGT) deixen de tenir sentit perquè la burgesia augmenta la seva violència sobre les classes populars i especialment sobre la classe obrera, destruint forces de producció i per tan llocs de treball, privatitzant serveis públics i empitjorant les condicions laborals dels treballadors i les treballadores.
A part d'això, és curiós veure com a ICV no queda absolutament res de les idees marxistes que tenia el PSUC. Ara defensen el capitalisme industrial contra el capitalisme financer i polítiques de caire ecologista i feminista.
Per acabar afegiré dos coses. Per un costat les paraules d'en Joan Herrera sobre els pressupostos de la generalitat del 2012, on advertia que aquests pressupostos podien portar a un augment del conflicte social, apel.lant com a bon socialdemòcrata a la defensa de l'estabilitat social dins del capitalisme.
Keynes deia, que calia reformar el capitalisme i suprimir els excessos del sistema capitalista, que calia regular amb rigidesa el capitalisme financer i que calia fer qualsevol reforma necessària per evitar el socialisme.
Keynes segueix viu, a Catalunya es diu Joan Herrera, però igual que Keynes va fracassar en la seva aposta per un capitalisme just (impossible d'existir perquè els capitalistes tenen com a objectiu obtenir beneficis i la competència entre ells els obliga a haver de incrementar els beneficis per no ser aniquilats per la competència, cosa que els porta a reduir despeses tals com la força de treball dels treballadors), en Joan Herrera fracassarà en el seu intent d'evitar la lluita de classes i el socialisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada