Avui ha sigut un d'aquells dies en que un no sap què fer. Votar o no votar, qui votar...una sensació de fàstic m'ha recorregut tot el dia en pensar en les eleccions. Per un costat tenia la idea d'abstenir-me (seguint allò de que les eleccions espanyoles no són les eleccions de la nació catalana) amb els seus pros i contres. Per un altre costat pensava en votar una candidatura extraparlamentària, tot i que després de que el PCPC no es pogués presentar a Barcelona havia perdut pes, però encara dubtava si donar suport a la candidatura "anticapitalistes". I finalment em plantejava votar nul. La primera opció l'he descartat ja que l'abstenció quedarà comptabilitzada com aquella part de la societat que, o bé passa de les eleccions, o està en contra dels polítics. També l'havia descartat perque em plantejava que tot i que és cert que són eleccions d'un estat que no es el de la nació catalana, tot allò que es decideix ens agradi o no ens representa, i també penso que com a internacionalista prefereixo per a l'invent del estat borbònic una república socialista que accepti l'autodeterminació dels pobles abans que el que hi ha ara.
La segona opció finalment l'he descartat ja que la candidatura anticapitalista era votar el que menys em desagradava i també suposava donar més força als partits grans segons el funcionament de les eleccions valorades en %.
Finalment he decidit votar nul, ja que he considerat que era demostrar que ni em sento part de l'estat espanyol, ni recolzo cap candidatura de les que es presenten. Un vot nul això sí, amb un adhesiu crític amb el sistema capitalista i amb "Espanya".
Dels resultats què es pot dir...majoria absoluta del PP, cosa que demostra la ridiculesa d'aquest sistema parlamentari on el vot passa de PSOE a PP com qui avui és del Barça i demà del Madrid, i per tan demostra que el bipartidisme és sempre més del mateix i què poques persones fan un vot conscient coneixent bé els partits i els seus programes. Ara tocarà seguir com fins ara, lluitant contra un sistema capitalista que només provoca misèria i explotació, i un estat espanyol que només actua amb la imposició i la negació contra les diferents nacions de l'estat. Això sí, possiblement les agressions contra els i les treballadores i contra les nacions seràn més salvatges que fins ara, així que ja se sap, a més repressió=més lluita, com si d'una regla de tres es tractés.
A nivell del principat cal dir que a CIU no li ha passat factura les retallades que estàn aplicant cosa que es desesperant d'entendre, i s'accentua la crisi de la socialdemocràcia liberal arrossegant al PSOE als resultats més baixos de la seva història. En quan a ICV/IU cal dir que han obtingut un resultat prou positiu amb un augment important de vots, tot i que encara es poca la gent que vagi més a l'esquerra quan està decepcionada amb el PSOE. En quan a ICV/IU, cal celebrar que Equo no hagi obtingut cap escó, cosa que fa que els sectors més partidaris d'abandonar el roig i quedar-se amb el verd (ICV i Llamazares) hagin vist fracassades les seves aspiracions d'anarse' n de la mà amb Equo. Ara caldrà veure si el reformisme que representa IU sap regenerar-se o segueixen amb la seva idea de ser el germà petit del PSOE.
L'únic que realment m'ha alegrat una mica de tot plegat és el triomf d'Amaiur, que passa a ser la primera força a Euskadi i la tercera a Navarra, deixant a l'estacada al PNV i convertint-se amb la primera força d'Euskal Herria, caldrà veure i seguir atentament el procés que s'està portant a terme a Euskal Herria.
Crec que això és tot, la veritat, no tinc masses ganes de comentar res més. Això és Espanya, i les eleccions espanyoles són aburrides i pròpies d'un país amb poca varietat i molta autoritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada