Salou, com molts pobles de la costa catalana, es un dels exemples que indica que sota el sistema capitalista, tenir mar es una putada més que un luxe. Antigament Salou era un poble de pagesos i pescadors, on els boscos de pins i les platges i cales donaven una alta riquesa de flora i fauna al paisatge de la zona. De fet, la meva àvia sempre m'explica, que en algunes platges com els "llenguadets" se li va atorgar aquest nom perque a la sorra s'hi podien veure llenguados, cosa impensable avui dia. Algú podria pensar que em refereixo a l'època de la prehistòria, però en realitat, només fa dos generacions ( o una i mitja) d'això. Als anys 60, en ple creixement econòmic franquista lligat al "boom" inmobiliari, Salou va començar a substituir el sòl agrícola per l'urbà, amb agressions al territori de gran magnitut, on es constuïen hotels i apartaments a primera línia de mar. Amb els anys l'especulació (que encara continua) va fer que a Salou desapareixessin els pagesos i amb ells l'agricultura. Els pescadors també van desaparéixer amb la privatització del port, que s'ha convertit en un port "esportiu" de vaixells privats. Les agressions al territori han estat continues, tan a nivell de construccions massives (algunes de les quals inacabades amb la crisi actual, deixant carrers i faroles en solitut amb un paisatge fantasmagòric), com amb l'obertura de ports i clubs de golf privats, i especialment l'expansió de port aventura. Moltes persones diuen que això li ha anat bé al poble, doncs tothom pot tenir feina al sector de serveis. Primer de tot cal dir que això va lligat a l'expansió de Salou en quan a població (especialment de Saragossa), però cal analitzar quines són les condicions laborals que s'ofereixen. A Salou hi ha un restaurant que és molt conegut, però no perque s'hi mengi bé, sinó perque es l'únic on es respecta el conveni laboral de l'hosteleria. De fet, el que és normal a Salou, es treballar de dilluns a diumenge a jornada complerta amb un sou d'entre 600-1000 euros (ho sé per pròpia experiència). Alguns llocs però, especialment els càmpings, es donen alguns fets com que si plou no cobres doncs el càmping tanca..., per tan el tipus de feina en un poble on els empresaris necessiten treure el màxim benefici durant la temporada d'estiu, es d'una precarietat extrema. L' ajuntament de Salou, no es queda curt, doncs encara no ha tingut cap alcalde que no sigui corrupte, i la oposició, no es que doni gaires esperances al respecte. De fet a les últimes eleccions municipals, va guanyar CIU i sembla ser que compraven el vot a 20 euros, fets que estàn pendents de resolució judicial per si anulen les eleccions. Altres partits però, no compren el vot a 20 euros, sinó que paguen dinars, un altre forma de caciquisme. Per tan, en un poble que viu del turisme, potser el fet de tenir mar ha estat més una putada que un luxe, doncs han destruit el territori, obtenen feines més que precaries sense cap tipus de dret laboral, tenen un ajuntament que practica el caciquisme i la corrupció, un turisme de borratxera i a nivells lingüístics sentir parlar la llengua catalana es tan difícil com a Mallorca. Davant d'aquest panorama, qualsevol persona podria pensar com és que no hi ha cap resposta ciutadana, però un altre dels grans triomfs ha estat fer d'aquest poble, un poble desarraigat al seu municipi. De fet, la primera manifestació la vem fer els joves en resposta a l'obertura d'una seu d'un partit feixista.
La gran pregunta és: És possible fer marxa enrere? possiblement és molt difícil, però potser valdria la pena, com a mínim, que no el segueixin destruint, però caldrà un moviment rupturista que sàpiga convéncer els ciutadans i les ciutadanes del municipi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada