Les grans multinacionals fa temps que van trobar un nou negoci en el que invertir, els OMG (Organismes modificats genèticament), també anomenats transgènics. Aquest negoci, un cop més, peca de qualsevol concepte ètic o moral, doncs és el negoci de l´alimentació, un bé necessari per a la vida humana. No és d´extranyar però, doncs tots aquells recursos naturals necessaris per a la vida humana que cauen en mans privades, són utilitzats per al negoci i no per a les necessitats col.lectives. En aquest cas parlem de la modificació genètica de les plantes d´horta, en principi, segons aquestes multinacionals i els governs que ho aproven, s´utilitzen per aconseguir millor producció i rendiment i per eliminar plagues en els cultius.
Ningú ni tan sols els experts en genètica poden preveure les conseqüències a llarg plaç de l´introducció de nous gens en el medi ambient,tot i les amenaces sobre el conjunt dels ecosistemes. No està demostrat científicament que els transgènics siguin bons o dolents per al consum humà, senzillament el que passa es que les grans multinacionals no els interessa que s´estudii els efectes dels transgènics sobre l´ecosistema i la salut humana i per tan no es pot demostrar si son "bons" o perjudicials.
Ara explicaré una mica alguns dels efectes negatius i el perqué de la utilització dels transgènics per a les grans multinacionals.
Pèrdues de biodiversitat:
Segons la FAO, el 75% de la diversitat genetica agrària s´ha perdut en el transcurs de l´últim segle. La revolució verda i les seves varietats híbrides (cada cop són menys les espècies i varietats que es cultiven, més homogènies i menys diversos els métodes de producció) així com els canvis socioeconòmics que tendeixen a la uniformització de les pràctiques i de la vida rural, són les causes principals de la pérdua de biodiversitat en l´agricultura. Donat que les manipulacions genètiques es realitzen sempre sobre varietats molt productives, l´arribada de plantes tansgèniques intensifica aquesta tendència a la uniformització dels cultius. Potser algun dia ja no disposarem dels recursos necessaris per superar un greu problema com la resistencia a les plagues.
Augment del ús de pesticides( els interessos de les multinacionals per expandir els transgènics i el perqué de l´utilitzacio d´aquests):
Les plantes genèticament modificades per tolerar determinats tipus d´herbicides,desenvolupades per les mateixes multinacionals del sector agroquímic que comercialitzen els herbicides( quina casualitat!), permeten als agricultors destruir vegetació adventicia( el que es coneix com a males herbes) sense posar en perill el propi cultiu. Diversos estudis contradiuen els arguments de les grans multinacionals i dels interessos del ús de transgènics( la multinacional Monsanto i USDA (ministeri d´agricultura dels EEUU)). Els arguments de les multinacionals es que gràcies als transgènics es reduiria l´ús d´hebicides, cosa que es falsa ja que es dóna un augment del 11´4% ,segons alguns estudis, en l´utilització d´herbicides, però cal tenir en compte que les mateixes multinacionals dels transgènics són les que dominen el negoci dels herbicides, així que com a bons empresaris emprenedors, a doble dany, doble benefici. Això suposa un empitjorament de la contaminació dels sòls i dels acuífers. La reducció de diversitat resultant afecta negativament als insectes, les aus i els mamifers, i per tan a la xarxa trofica,cosa que propicia l´us de plagues en els conreus. Monsanto diu que el glisofat es un herbicida ecològic, el problema es que realment es toxic per un gran nombre d´insectes i microorganismes beneficiosos, la seva persistencia en el sòl pot durar anys i presenta riscos pels agricultors alhora de manejar-los.
Desenvolupament de resistencies:
El desenvolupament de resistencies a un herbicida pot causar que les males hebes siguin impossibles de controlar sense la aplicació massiva de productes químics cada cop més potents, i altre cop per les multinacionals: a triple dany triple benefici (transgènics+pesticides+herbicides)
En el cas de les plantes manipulades per resistir a determinats insectes per ex. el blat de moro desenvolupat per novartis (empresa dedicada a la genetica en plantes i a l´experimentacio animal) per ser resistent al taladre mitjançant la introducció d´un gen de la bacteria bacillus thurigiensis(bt), la planta promou les seves pròpies toxines. Donat que aquestes son produides permanentment en totes les parts de la planta, de les fulles a les arrels, i donat que es cultiva en milions d´ha (especilment als EEUU) ,els insectes nocius exposats poden desenvolupar ràpidament cepes de resistencia.
Transferència de gens:
Els OMG poden transmetre els seus gens a plantes convencionals ( no transgèniques, el que es coneix com a invasió de cultius no transgènics) de la mateixa espècie,implicant danys potencials als agricultors tradicionals i a l´agricultura ecològica.Els gens poden també ser transmesos a especies silvetres emparentades.
Els gens també es poden transferir horitzontalment( per via no sexual) cap a especies diferents mitjançant elements genètics mòvils, virus o parasits.
Aparició d´espècies invasores:
Quan les plantes transgèniques poseeixen una ventatge competitiva en respecte les plantes silvestres naturals, podrien produir-se perturbacions ecològiques importants. L´arroç genèticament modificat per tolerar els medis salins per exemple, podria colonitzar sistemes naturals com els estuaris per exemple.
Són els OMG la solució de la fam al món?
Els delegats dels 24 països africans, a la reunió de la FAO el 1998 contestaven així a una campanya de la multinacional monsanto: " ens oposem amb firmesa a que grans empreses multinacionals utilitzin la imatge dels pobres i dels famèlics per promoure una tecnologia que ni es segura, ni respectuosa amb el medi ambient, ni economicament beneficiosa per nosaltres"
El mite segons el cual els transgènics solucionaràn el problema de la fam al món no supera el mínim anàlisis. Amb prop de mil mil.lions d´éssers humans amb una alimentació deficitària és un argument molt fàcil de vendre, tot i això, a la terra es produeix més del que es necessita, però mil.lions de persones no poden accedir-hi,perque careixen dels mitjans necessaris degut a les desigualtats socials. De fet,alguns dels països afectats són exportadors nets d´aliments. Els OMG només agreujaràn el problema, a més són molts els informes que desmenteixen que els transgènics siguin més productius que els cultius convencionals. Cal afegir també, que les patents sobre la vida, gràcies a les cuals les multinacionals s´apropien del patrimoni genètic mundial, impedeixen als més pobres accedir als recursos genètics. I per acabar comentar que el capitalisme té la capacitat tecnològica suficient per acabar amb la fam al món, però sense fam a continents com l´africà, no podria haver-hi luxes a continents com l´europeu, i per tan, si no s´acaba amb la fam, és perque no interessa al FMI ( Fons monetari internacional) i als estats capitalistes dels països desenvolupats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada