dilluns, 15 de novembre del 2010

vagues generals arreu d´Europa, quin és el camí a seguir?

En els darrers mesos s´han succeït diverses vagues generals arreu d´Europa, portestant la gran majoria d´elles contra les diverses reformes laborals que es volien aplicar en cada país, i que tenien com a consequència fer pagar la crisi capitalista als i les treballadores, mantenir o augmentar la taxa de benefici dels causants d´aquesta i crear un futur laboral amb menys drets i més explotació per als treballadors i les treballadores.
A França, vagues indefinides a les refineries, transports i educació, i vuit vagues generals en els darrers tres mesos; a Grècia, set vagues generals des de l’inici d’aquest any i una de nova prevista pel 15 de desembre; a l’Estat espanyol, vaga general massiva el 29-S; a Itàlia, vaga general el juny i enorme manifestació l’octubre passat; a Portugal, vaga general convocada pel 24 de novembre; i manifestacions multitudinàries a Gran Bretanya contra l’anunci del govern de retallar mig milió d’empleats públics.
Cal destacar, dins d´aquest període de conscienciació i lluita obrera, alguns països com França o Grècia on s´han fet diverses vagues generals amb un gran impacte, i altres països com l´Estat espanyol on només s´ha fet una vaga general i que tot i tenir un gran seguiment per part de la classe obrera l´impacte ha sigut molt baix. Dins de l´Estat espanyol, però, hauriem de fer un parèntesi i subratllar Euskal Herria per haver portat a terme dos vagues generals de caràcter nacional i de classe.
 Per tan, podríem dir que Grècia i França són els països on les reformes aplicades pels seus governs han trobat una major resposta per part dels treballadors i les treballadores i on la correlació de forces entre la classe dominant i la classe obrera ha tingut una major confrontació, i per tan on les lluites obreres han sigut més combatives. També podríem destacar l´estat espanyol per haver fet una tímida resposta a una reforma laboral, que els sindicats la situaven com la més agressiva que s´havia portat a terme des de l´inici de la transició espanyola.
Així doncs, la gran pregunta és, quin és el camí a seguir?
A l´estat espanyol, la vaga general convocada pels dos sindicats majoritaris es va portar a terme un cop la reforma laboral ja havia estat publicada al BOE(boletín oficial del estado) i des d´una òptica passiva i no pas combativa com a França o Grècia, com ja va dir en declaracions el líder sindical de la UGT: " es una putada tener que convocarla". Evidentment pels líders dels sindicats majoritaris, més acostumats als seients de la moncloa que a sortir al carrer, enfrontar-se amb el PSOE, era una putada.I a mi m´agradaria especular sobre una de les converses que devien tenir els dos líders sindicals amb el president del govern, i segur que aquest els i debia dir: Quereis renunciar a las subvenciones? o quizás a vuestros sueldos? quereis quedaros en el paro? senzillament això m´ho imagino després, entre d´altres coses, de veure l´hotel de luxe, perdó, la seu d´UGT de Barcelona situat a la rambla del raval.
En definitiva, els dos sindicats majoritaris estàn pel diàleg social i per mantenir les millores aconseguides per la classe obrera, no per augmentar-los, i davant d´una agressió, sortir un dia al carrer i tornar a seure a la moncloa. Evidentment, si surten al carrer es gràcies a les seves bases que segueixen creient que aquests sindicats són el que eren fa molts anys.
Em deia una persona fa temps quan parlavem sobre la vaga general del 29-S quan jo li deia que el camí a seguir era el de França o Grècia: "Mira quantes vagues han fet a ensenyament i només els i a servit per cremar-se"
Doncs potser, a França i Grècia no han aconseguit parar les reformes i s´han cremat amb les mobilitzacions, però l´objectiu final es conscienciar la classe obrera per a que cada cop les lluites siguin més fortes, es mobilitzi més gent i s´aconsegueixin més victòries, perque de ben segur, que amb el diàleg social, només aconseguirem més derrotes. I per acabar dir també, que com a mínim als governs grecs i francesos, la reforma els i haurà sortit més cara que no pas al govern espanyol, i com deia una pancarta de la CNT: "una vaga d´un dia es com fer pessigolles".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada