Anàlisi del resultat de les eleccions a la Comunitat Autònoma de Catalunya

La meva primera conclusió sobre el resultat, és que quan les suposades esquerres fan polítiques de dretes, el poble directament vota les dretes, doncs sempre és millor la versió original que la còpia d´aquesta.Però bé, anem per passos:

Com vaig definir en l´anterior article, es donaven dos fractures importants en el principat: la fractura nacional i la social. És possible que aquestes fractures no s´hagin vist reflectides a l´hora de votar, doncs cal tenir en compte que el poc interès cap a la política i la desafecció cap als polítics tot i que no es transmeti en forma d´abstenció, fa que moltes persones vagin a votar sense tenir coneixement dels diferents  programes polítics de cada partit i sense conéixer les polítiques aplicades per els diferents partits anteriorment, i per tan ,sense portar a terme un vot conscient.Dic això perque després de veure els resultats, penso que el que es veu més reflectit es que el tripartit ha sigut durament castigat (especialment ERC i el PSC) i el poble català ha optat per els partits contraris al tripartit, és a dir, CIU i el PP. Per tan, els treballadors i treballadores han optat per partits de dretes que seguiràn atemptant contra els seus drets possiblement més del que ho havia fet l´anterior govern i això em fa pensar que no han sigut conscients de quines són les polítiques que defensen els partits de dretes. També cal tenir en compte que els partits de dretes, especialment en temps de crisi, donen consignes simplistes i populistes que a vegades sembla que convencin més pel simple fet d´anomenar paraules com feina, inmigració o canvi.

En quan a la fractura nacional, una bona part del poble català ha demostrat una covardia que arrossega el nostre poble des de fa molts anys i que ens fa ser la riota d´Espanya i els tontos útils. Aquestes són totes aquelles persones que després de la retallada de l´estatut han apostat per un partit autonomista i que utilitza la política del peix al cove, CIU. On s´ha vist reflectida aquesta fractura ha sigut en els votants que han apostat pels nous partits independentistes que es presentaven com els salvadors de la pàtria i que només SI, amb 4 diputats, entrarà al parlament, molt per sota de les seves expectatives. El partit que ha sigut durament castigat per la seva política autonomista i servil del PSOE ha estat ERC, partit que perd 11 diputats i s´enfonsa passant de ser el tercer partit al cinquè en l´arc parlamentari.

ICV sembla ser dins del tripartit, el que millor ha resistit l´embestida, possiblement la seva oposició a la llei d´educació i a la reforma laboral han ajudat a no restar-li tans vots, i sembla ser, que la polèmica conselleria d´interior i la repressió portada a terme per aquesta contra els moviments socials no li han fet perdre molts vots, possiblement perque el perfil de votants que tenen cada cop provenen menys del moviment obrer i estudiantil, i cada cop provenen més dels sectors de la classe mitja progressista.

 El PSC obté els pitjors resultats de la seva història, perdent fins i tot els bastions del cinturó roig de Barcelona. Les retallades socials i la política neoliberal impulsada pel PSOE/PSC possiblement li han fet perdre la confiança dels sectors obrers fidels al PSC, i la retallada del constitucional sobre l´estatut i les diferents mentides del president Zapatero possiblement han acabat d´arrodonir el seu fracàs en aquestes eleccions.

L´abstenció no ha sigut tan gran com s´esperava, possiblement perque el poble volia un canvi degut a la greu situació econòmica, i ha apostat pel canvi fàcil, el que s´autoproclamava com a l´oposició al tripartit, CIU.Tot i això l´abstenció segueix sent molt gran amb valors de més d´un 40%.

També tal com deia més a dalt, sembla ser que el missatge simplista i populista en aquest cas de l´extrema dreta representada per PXC ( i també pel PP) ha obtingut uns grans resultats (la PXC  ha roçat entrar amb tres escons al parlament tot i que finalment no ha entrar amb cap escó) cosa que es molt preocupant, doncs per un costat mostra que les polítiques d´integració no s´han fet prou bé, doncs hi han 80.000 persones que defensen enviar els inmigrants al mar, i que una bona part del poble català no entén qui és el culpable de la crisi econòmica i assenyala com a culpable al col.lectiu inmigrant, justament el que volen que fem aquells qui han provocat la crisi econòmica que són les grans èlits d´aquest país, i dit amb més simplicitat, els rics. És curiós observar com alguns partits com el PP veien amb bons ulls l´arribada d´inmigrants abans de la crisi quan venien aquí com a mà d´obra barata i sense drets laborals, i com ara volen que sel´s expulsi quan ja no serveixen com a mà d´obra barata, és una mostra més, de la falta de dignitat humana de l´extrema dreta. També es curiós veure com partits com el PP o la PXC fan campanya contra la inmigració, quan la majoria d´ells són o provenen de families inmigrants, suposo que es allò que diuen de que els que estàn més en contra del tabac són els antics fumadors.

L´altra extrema dreta, en aquest cas representada pels ultranacionalistes espanyols que segueixen l´estil lerrouxista, Ciudadanos, seguiràn amb tres diputats al parlament fent campanya contra tot allò relacionat amb el fet nacional català, tot i això, si Franco no va poder exterminar la nostra llengua, dubto que ells ho aconsegueixin.

En quan als partits anticapitalistes, podem veure que Des de Baix ha obtingut uns bons resultats, tenint en compte les poques capacitats que tenen els partits anticapitalistes per fer campanya, obtenint més de 7000 vots. En quan al PCPC ha obtingut uns resultats bastant lamentables perdent un miler de vots i quedant-se amb menys de tres mil vots, possiblement la irrupció de Des de Baix els i ha afectat negativament.

Així doncs, els grans vencedors d´aquestes eleccions són els partits de la dreta i l´extrema dreta ja  que CIU ha roçat la majoria absoluta, el PP ha aconseguit 4 escons més que l´any 2006, la PXC tot i no entrar al parlament ha obtingut casi vuitanta mil vots. Aquests partits són els que millor representen els interessos de les classes dominants que ens han portat a l´actual situació econòmica i social.
Queda reflectit que ens cal un partit d´esquerres, però no que digui que és d´esquerres sinó que faci polítiques com a tal, perque ha quedat demostrat que els partits socialdemòcrates (PSC i ERC) i els partits reformistes (ICV-EUIA) només ens porten cap a la desafecció del poble treballador català. Ens cal un partit que ens il.lusioni, que busqui un canvi radical i una alternativa al sistema, que trenqui amb l´actual model corrupte de la política i que representi un front popular per a vèncer.