dilluns, 11 d’abril del 2011

10A: Èxit de participació a la consulta per la independència

Ahir es va celebrar la consulta per la independència a Barcelona amb una participació històrica. Si l´organització de Barcelona Decideix havia fixat com un èxit arribar a un 10% de participació, la participació va ser del 21, 3% que equival a 257.645 persones que van anar a votar. Com a la resta de consultes celebrades arreu del principat de Catalunya, els vots favorables a la independència van arrassar respecte els vots contraris a aquesta, amb un 89, 7% vots del SÍ i un 8, 8% del NO. Sens dubte la jornada d´ahir va ser una expressió de democràcia on es va portar a terme el dret a decidir de Catalunya, tot i que malauradament aquesta consulta no pugui ser vinculant ja que l´estat espanyol no permet el dret a decidir de les nacions i nega el dret a l´autodeterminació del poble català.
Jo personalment he participat com a voluntari a la consulta, tan a la d´ahir com la del vot anticipat, doncs crec que unes jornades democràtiques i organitzades pel poble on es porta a terme el dret a decidir han de ser recolzades per qualsevol persona que defensi un dret democràtic com es l´autodeterminació del poble català. A part d´això, després de tanta crispació i debat al voltant d´aquest tema, calia portar el debat al carrer i donar l´esquena als partits institucionals que amb més de 30 anys han sigut incapaços de fer quelcom així, tot i que després cada partit hagi intentat aprofitar-se de la consulta pels seus propis interessos. També ha estat molt positiu que els inmigrants hagin pogut votar, molts d´ells per primer cop, creant simpaties entre el col.lectiu inmigrant i donant suport per part nostre a que tinguin els mateixos drets que les persones autòctones.
El fet de que hagin participat tantes persones demostra que la qüestió nacional és un tema que preocupa als catalans i les catalanes, i que cada cop son més les persones que reclamen una ruptura amb l´estat espanyol, cansades de tanta imposició i negació. 
Tot i això, he de dir que des del primer moment em va semblar malament la pregunta que es feia a la consulta: "Està d´acord amb que la nació catalana esdevingui en un estat propi social i democràtic integrat a la unió europea?". Jo considero que una consulta per la indepedència no pot plantegar l´entrada a la unió europea sense un debat a priori. A part d´això, tan a nivell nacional com a nivell social crec que la integració a la unió europea representa un error de gran magnitut. En primer lloc integrar-se a la unió europea significa perdre sobirania, doncs actualment la majoria de lleis més importants es decideixen a nivell europeu i no estatal i per tan el poble català perdria sobirania pròpia. En segon lloc, que es el que més em preocupa, es que la unió europea es una unió d´estats capitalistes i imperialistes, i es des d´on s´aplica una política econòmica neoliberal que ofega les classes populars i extermina drets socials i serveis públics, i es des d´on s´imposa la moneda única que encareix els productes i per tan el cost de la vida.
També cal afegir que la consulta només parla del principat i no de tota la nació catalana, i no s´ha extés a la resta de la nació com s´hauria d´haver fet.
Per tan cal celebrar que s´hagi portat a terme el dret a decidir i una jornada democràtica per qualsevol persona que defensi el dret a l´autodeterminació i la participació ciutadana , i evidentment  cal celebrar que el SÍ hagi sigut majoritari i que més de 800.000 persones hagin participat en les consultes des que van començar, però caldrà fer pedagogia al voltant de que es la nació catalana i que representa la unió europea.

dilluns, 4 d’abril del 2011

Bildu: Estratègia reformista o front popular?

La nova aposta política de l´esquerra abertzale que havia començat temps abans amb la declaració "Zutik EH" es va conéixer fa pocs dies a Nafarroa. Aquesta aposta política rep el nom de Bildu on s´agrupen partits de diverses tendències com Eusko Alkartasuna, Alternatiba (escissió de Izquierda Unida a EH), Araba bai (escissió d´Aralar) i l´esquerra abertzale com a motor principal d´aquest projecte. Veure l´esquerra abertzale de la mà d´aquestes forces polítiques no deixa indiferent a ningú doncs fa poc temps ( i fins i tot ara segueix passant) l´esquerra abertzale era rebutjada per totes les forces polítiques alhora que l´esquerra abertzale rebutjava totes les forces polítiques. La nova aposta de l´esquerra abertzale deixava clar que havien d´assumir un canvi de cicle, doncs el cicle de confrontació armada ja no donava fruits i per tan calia canviar a un cicle de confrontació únicament política. Així doncs amb aquest canvi de cicle algunes forces polítiques s´han vist "obligades" a defensar la legal.lització de l´esquerra abertzale per coherència democràtica ( excepte els partits espanyolistes). A partir d´aquí s´ha anat forjant un front popular que passés pel reconeixement d´euskal herria (el concepte de la territorialitat basca), la lluita per la independència i la defensa d´un nou model social en contraposició amb el capitalisme. Aquí tothom pot fer el seu anàlisis, però ningú podrà negar que fa un any era impossible veure eusko alkartasuna convocant a la vaga general o defensant la nacionalització de la banca, així com era impossible veure un sector d´izquierda unida defensant la independència d´Euskal Herria, i fins i tot veure un sector d´Aralar allunyant-se de la defensa de la repressió absoluta contra l´esquerra abertzale. Algunes persones que se les donen de puristes i dogmàtiques afegeixen que ningú s´hagués imaginat l´esquerra abertzale amb uns estatuts que condemnessin la violència, desgraciadament aquestes persones són les de sempre, aquelles cegades pel dogmatisme incapaces de portar a terme la teoria a la pràctica i incapaces d´entendre que vol dir una aliança tàctica i estratègica. El que sí es evident es que aquest front popular agrupa sectors de la classe obrera amb sectors de la petita burgesia i fins i tot amb una petita part de la burgesia, cosa que significa que no és un front destinat a fer una revolució socialista, però com tots els fronts populars ( república espanyola, Veneçuela, Xile etc.) està fet per avançar cap al socialisme i en aquest cas l´alliberament nacional utilitzant els mitjans burgesos. Aquí caldrà veure si l´esquerra abertzale és capaç de fer d´aquest front un motor d´avenç cap al socialisme i no es converteix en un projecte socialdemòcrata, però l´esquerra abertzale porta masses anys de lluita per caure en aquest error, i de ben segur sabrà utilitzar aquesta aliança tàctica per beneficiar els seus objectius estratègics que no són altres que aconseguir un estat socialista basc.