Avui s´han portat a terme tres vagues generals contra la reforma de les pensions de caràcter nacional a l´estat espanyol. Les vagues generals s´han dut a terme a Euskal Herria, convocada pels sindicats majoritaris ELA, LAB, HIRU..., a Galiza, convocada pel sindicat no majoritari però amb forta implantació CIG entre d´altres i a Catalunya convocada pels sindicats minoritaris anarcosindicalistes CGT, CNT, Solidaritat obrera i pel sindicat independentista COS (coordinadora obrera sindical).
A Catalunya la vaga general es convocava el dia 27 de gener, seguint l´exemple dels sindicats bascos que l´havien convocat anteriorment per aquest dia així com el sindicat gallec CIG. Tot i que a Euskal Herria la vaga era convocada pels sindicats majoritaris i per tan, es preveia un èxit, a Catalunya la vaga era convocada per sindicats minoritaris. Així doncs, altres sindicats també alternatius com COBAS o la Intersindical CSC havien decidit no convocar a la vaga doncs es preveia que la vaga a Catalunya tindria un seguiment molt escàs. Alguns sindicats com la Intersindical CSC plantejaven que una vaga s´havia de convocar per guanyar, no per fracassar. Tot i que en termes generals aquest anàlisi es correcte, doncs convocar una vaga sabent que no tindrà seguiment i per tan "fracassarà" no és molt coherent, l´anàlisi del que és o no és, guanyar, pot tenir connotacions diferents; per posar un exemple, el 29S els sindicats majoritaris CCOO i UGT no van convocar una vaga per guanyar la partida al govern i que fes marxa enrere en la reforma laboral sinó que la van convocar per guanyar credibilitat en un moment en que les bases d´aquests sindicats estaven molt cremades. Per mi, guanyar, es pot entendre com aconseguir millors condicions per a la classe obrera o aturant un atac contra els drets d´aquesta. Així és com haurien d´actuar els sindicats majoritaris, però quan no ho fan, els sindicats minoritaris no es poden quedar de braços creuats i per tan han de guanyar la batalla de les idees i del carrer, donant exemple als treballadors/es de com ha de ser un sindicat que vetlla pels seus interessos, i demostrant a les bases dels sindicats majoritaris que els seus sindicats han perdut tota credibilitat i han de buscar altres sortides per seguir lluitant pels seus drets.
Avui, ja 28 de gener, crec que a Catalunya s´ha guanyat una important batalla, doncs mentre uns sindicats tot i ser minoritaris plantaven cara al govern i als atacs més durs contra els treballadors/es sortint al carrer i tenint la valentia de convocar una vaga, el sindicalisme groc de CCOO i UGT acceptava la jubilació als 67 anys, aquella que havien dit que mai acceptarien. Ells han perdut encara més credibilitat, nosaltres hem guanyat una mica de confiança entre la classe obrera, i pas a pas, hem de seguir donant exemple fins aconseguir ser nosaltres els majoritaris, i ells, una secció sindical de la patronal. Un company i amic, que té 90 anys, em deia: "Abans quan la CNT estornudava el govern tremolava, ara quan CCOO i UGT estornuden el govern se´n enfot", jo n´estic convençut d´una cosa: Qui riu últim, riu millor.
LA SEVA CREDIBILITAT.....
LA SEVA CREDIBILITAT.....
I LA NOSTRA.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada