Estructura revolucionària?

" hi ha vegades que parlem de revolució sense tenir gaire clar el sentit del que diem, ens volem fer els valents i cridem ben fort llibertat per tothom sense aprendre a lluitar" Inadaptats, crítica social

La burgesia té una estructura forta, unida, disciplinada, altament conscienciada i amb un objectiu ben clar. Aquesta estructura li ha permès durant molts anys mantenir-se en el poder tot i ser una classe minoritària, i durant moltes etapes no s'ha mantingut en el poder per aplicar mesures repressives d'alt abast sinó per haver estat capaç d'aigualir qualsevol moviment revolucionari integrant-lo en el seu sistema de dominació, o senzillament esperant a que aquest és dinamitzés i fracassés per si sol.
Perquè el poble li arravati el poder a la burgesia, cal que tingui una estructura revolucionaria tan forta, unida, disciplinada, altament conscienciada i amb un objectiu clar com l'estructura burgesa. Això es així perquè enfrontar-se contra una estructura com la implantada per la burgesia no és viable sinó ets més fort que l'enemic. Podríem dir-ne l'art de la guerra, o senzillament dialèctica revolucionària, o senzillament podríem fer cas a les paraules dels generals nord-americans que van lluitar al Vietnam i que asseguraven que era impossible derrotar al vietcong perquè tots els vietnamites eren i actuaven com si fossin un de sol. Així va ser com els vietnamites van derrotar els nord-americans, tot i ser més baixos d'estatura, tot i tenir menys armament i tot i tenir menys preparació militar. Els van derrotar perque tenien una estructura forta forjada al voltant del partit comunista, amb uns militants disciplinats, units, altament conscienciats i amb l'objectiu ben clar de vèncer l'imperialisme i implantar el socialisme.

Una estructura forta en un moviment popular, cal que tingui una avantguarda, sigui un partit o una organització política. Una avantguarda no és aquella que té com a màxima preocupació el control sobre tot el moviment, ni tampoc aquella que vol que les lluites populars es portin a terme des de la seva organització. Una avantguarda és aquella que marca discurs i objectiu, que té molt clar quin ha de ser l'objectiu tàctic i estratègic, però respectant l'autonomia de la resta, sense por a que la resta de moviments es puguin allunyar de les seves posicions, perquè si passa això, només significa que ni és avantguarda ni té els objectius clars.

Però a part de l'organització o partit d'avantguarda, que forja una estructura forta i unida, cal tenir clar quins són els objectius. Un moviment polític potser heterogeni en tot menys en els objectius estratègics, que alhora afecten els tàctics. Els objectius però no són lemes, ni proclames buides de continguts, ni contradiccions d'anàlisis, ni confusions entre accions revolucionàries i descàrregues de ràbia i testosterona. Un objectiu tàctic és aquell que et fa avançar cap a l'objectiu estratègic, i un objectiu estratègic és aquell que et porta a aconseguir els objectius que t'has marcat. Però quan parlem d'un projecte revolucionari no parlem d'una carretera recta sinó corbada, amb alts i baixos, amb contradiccions constants, però sempre seguint l'objectiu marcat. Per a no desviar-se d'aquest objectiu cal i és imprescindible l'anàlisi subjectiu i objectiu sobre el context constant, sense un anàlisi constant el més probable és caure en errors i en contradiccions innecessàries.

L'estructura revolucionària també requereix que totes les parts es reconeguin i es recolzin mútuament com si fossin una de sola. Tots som un de sol, tot i les sigles, tot i lluitar en àmbits diferents. I cada part ha de saber avançar sense esperar que la resta li donin una empenta. No es pot estar aturat pendent de que la resta vingui a fer-te créixer, a donar-te una empenta, perquè això només acaba portant dependència, frustració i derrotisme. Cada part ha de saber afrontar l'àmbit que li pertoca avançant, creixent i aprenent, convertint-se en avantguarda del seu front de lluita i alhora formant un bloc amb els altres fronts forjat per un partit o organització política que actuï com com a corretja d'unió.