Tots els partits espanyols i institucionals del moment (des del PCE fins la UCD) van assumir des del moment en que donaven el seu vist-i-blau a la constitució que haurien de defensar la unitat d'Espanya interpretant que la defensa de la unitat d'Espanya era la defensa de la "democràcia". Alguns partits extra-parlamentaris de l'esquerra espanyola van denunciar la constitució com una perpetuació del règim franquista perquè entre d'altres coses no permetia el dret a l'autodeterminació de les nacions de l'estat espanyol.
En el context actual, el poble català majoritàriament ha donat el seu vot a partits que defensen portar a terme un referèndum d'autodeterminació de la CAC, des de vies de negociació amb l'estat o des d'altres vies a/il.legals.
Els diversos comunicats dels partits de l'esquerra espanyola (institucional o no) mostren que davant la realitat d'una possible celebració d'un referèndum, no han cregut mai en la celebració d'un referèndum d'autodeterminació per part d'una nació de l'estat espanyol. Els comunicats d'aquests partits (PCE, PCPE, PCOE, PCE(ml) etc) exposen diferents motius per rebutjar la celebració d'aquest referèndum, però casi totes van lligades a que aquest procés està encapçalat per la burgesia, que la nació catalana no és una nació colonitzada i que l'estat català que es vol construir no representa cap avenç per a la classe obrera. És cert que aquest projecte l'ha abanderat la burgesia catalana, però és igualment cert que la burgesia catalana s'ha fet seu el reclam d'una gran part de les classes populars, així com que una gran part de la burgesia catalana ha mostrat la seva disconformitat al projecte d'autodeterminació tot i estar donant (i finançant) suport al president Mas. També és cert que no es plantegen avenços per a la classe obrera en el futur estat català que es vol construir perquè lògicament qui té la força majoritària son partits de la burgesia i la petita burgesia (CIU i ERC). Per tan, coincidirem en què aquest procés ni l'encapçala la classe obrera ni lògicament té beneficis a priori per a la classe obrera. Ara bé, no és un avenç democràtic? Que les nacions puguin autodeterminar-se (sense que obeeixi a interessos imperialistes) no representa fracturar el statu quo de la constitució franquista? No es defensa la república espanyola quan aquesta també pot estar encapçalada per la burgesia (o per la Falange, que també és republicana) perquè és un avenç democràtic? O bé l'esquerra espanyola si es fa un referèndum per escollir entre monarquia o república diran que estan en contra del referèndum perquè l'encapçala la burgesia espanyola?
Sembla ser que desgraciadament quan es parla d'autodeterminació, les esquerres espanyoles miren cap un altre costat (normalment cap a altres parts del món com el Sàhara) per no veure que al seu propi estat durant segles s'ha utilitzat la negació, la imposició i les armes per callar i ofegar les nacions.
El rei, en l'entrevista concedida a la televisió fa pocs dies, parlava de la defensa de la unitat d'espanya, unitat que ell com a cap de l'estat ha de fer complir. El ministre de l'interior parlava davant els caps de l'exèrcit (que encara utilitzen la mateixa estètica que durant el franquisme) apel.lant a no respondre davant absurdes provocacions, el partit feixista UPyD demanava que es dissolgués l'autonomia de Catalunya, el ministre d'educació d'espanyolitzar els nens catalans i....podria seguir fins no acabar mai.
En conclusió, és trist sentir aquesta solitud de qui hauria de solidaritzar-se apel.lant al dret a l'autodeterminació de les nacions com deia Lenin, i encara és més trist que el rei, la constitució, l'exèrcit, els partits de la dreta espanyola i els de l'esquerra coincideixin en un mateix sentit: la unidad de la nación española, sí senyors de "l'esquerra", el que importen són els fets, no les paraules, i amb fets esteu més aprop de la UCE que de les classes populars catalanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada