Els salvapàtries i la desafecció de l´independentisme

L´octubre del 2010 vaig escriure un article sobre la sentència del tribunal constitucional de l´estatut de Catalunya. En aquest article feia la seguent referència: "el primer i segon salvapàtries interclassista de torn que es presenten al parlament i que han sortit no d´un treball de base sinó aprofitant les circumstàncies del moment no ens portaràn cap a res més que cap a la desafecció de l´independentisme".Cinc mesos més tard, sembla que els esdeveniments que han succeït al voltant dels dos partits que es presentaven com els salvapàtries, SI i Reagrupament, donen la raó al meu anàlisis. Reagrupament, es presentaven com els patriotes de pedra picada i els independentistes sense complexos, parlaven de regeneració democràtica i de presentar-se únicament a les eleccions nacionals, i no a les municipals. Solidaritat Catalana van copiar el programa de Reagrupament i van formar un front patriòtic jugant amb la figura mediàtica d´en Joan Laporta. Els dos partits acusaven ERC de ser un partit autonomista que feia el joc a l´espanyolisme i s´autoproclamaven com els únics independentistes amb capacitat per aconseguir un estat català. Moltes persones cansades de veure com els partits catalanistes i independentistes es venien un cop i un altre pels seus interessos econòmics i personals van confiar en aquests dos partits, posant tota la seva il.lusió al voltant d´aquests projectes i reafirmant els seus dos fhürers com autèntics líders incapaços de vendre´s mai per cap quota de poder. 

Reagrupament no només ha traït el seu projecte presentant-se a les eleccions municipals sinó que a sobre ho fa de la mà dels autonomistes d´ERC, donant a entendre que "la pela és la pela" i que això de "patriotes de pedra picada" només servia per enganyar als pobres il.lusos que s´han cregut el seu projecte.

Solidaritat Catalana sembla ser que ja ha començat una batalla interna que era d´esperar, i més tenint en compte que pràcticament tot el que tenen és gràcies a en Joan Laporta que té un curriculum d´enfrontaments personals amb el que es podria escriure un llibre.

Era d´esperar que aquests projectes interclassistes que únicament tenien com a projecte aconseguir un estat propi acabarien com el rosari de l´aurora, i encara més tenint en compte els dos líders que dirigien aquest projecte, incapaços de renunciar a la seva quota de poder.
Per tenir un estat propi cal tenir el suport popular del poble català, i per tan, l´independentisme  no s´ha d´aconseguir mitjançant projectes d´influència mediàtica o amb aliances internacionals amb les primeres potències mundials com Kosovo, l´independentisme és el poble qui l´ha de construir perque és el poble català qui l´ha de gaudir, i per tan, l´independentisme ha d´anar lligat d´un projecte social que impliqui quelcom més que canviar un estat per un altre.

Vui acabar aquest article tal com vaig acabar el del Octubre del 2010, en què deia que "l´únic polític digne és el que del poble neix i pel poble treballa".