Quan van començar les primeres revoltes populars dels països àrabs, especialment de Tuníssia, Egipte, Bahrain o el Iemen, els mitjans de comunicació occidentals les van titllar de "revolucions islamistes" que representaven un perill per les "democràcies europees". Els dictadors de Tuníssia com d´Egipte i també de pràcticament la resta de països àrabs, eren ferms aliats dels EEUU i la UE. Per tan, calia donar la imatge que aquells qui estaven en contra del poder establert, eren perillosos fonamentalistes que volien destruir Europa i els Estats Units. Un cop les revolucions, especialment la primera a Tuníssia van anar triomfant, els mitjans de comunicació van passar a dir que eren revolucions democràtiques en contra de la tirania, corrupció i repressió dels dictadors Ben Ali, Mussaraf etc., en aquells moments l´estratègia internacional de la UE i els EEUU era preservar els seus privilegis en matèries primeres (petroli i gas) guanyant-se als moviments opositors d´aquests règims i convertint aquests països en democracies burgeses/democracies liberals a l´estil dels estats europeus.
Possiblement però, la CIA va pensar que alguna cosa bona podrien treure d´aquestes revoltes, només calia girar la truita i que esclatessin en estats no aliats seus, és a dir, estats antiimperialistes com Iràn o Libia, i també en un país que representa un perill pel seu creixement econòmic, la Xina. A la Xina i a l´Iràn, l´estratègia de la CIA no els i ha sortit bé, sobretot a la Xina, que sembla ser que no s´han arribat a manifestar més de 10 persones. A Líbia però, l´estratègia de la CIA els i va sortir molt rentable, amb pocs dies van sortir al carrer milers de persones, cosa que demostra que Gadafi fa temps que va perdre el seny i la raó i s´ha convertit en un tirà,corrupte i populista. La campanya dels mitjans de comunicació occidentals sobre la revolta a Líbia ha estat molt diferent que a la resta de països, allà en cap moment s´ha dit que sigui una revolució islamista i un perill per les democràcies europees, sembla ser que a Líbia des del primer dia ha estat una revolució democràtica. I no només això, si a Tuníssia o a Egipte la repressió portava a la mort desenes de persones (això sí, dels dos bàndols), ha Líbia la repressió ha estat per terra, aire i pràcticament per mar assassinant més de 20.000 persones (això sí, només d´un bàndol). Sembla ser que aquesta massacre només la poden solucionar les germanetes de la caritat, la OTAN i els EEUU, aquests que quan arriben a un lloc augmenta la prostitució infantil, el tràfic de drogues, les tortures, les violacions i els assassinats massius, aquests que quan marxen no queda ni un rastre de petroli ni de gas i el país està inmers en una guerra civil. Ara doncs, tots i totes donarem gràcies als gloriosos exèrcits de la pau, l´amor i la caritat, doncs cal recordar que només i van "en missió humanitària".
Avui llegia un article que deia que des de Rusia diuen que els seus satèl.lits no han vist cap avió a Libia matant la població, i per la tele "curiosament" ningú ha pogut grabar-ho. Això em fa pensar que possiblement estem altre cop en la maquiavèlica estratègia dels EEUU i la OTAN, la mateixa utilitzada a l´Irak i l´Afganistàn, primer fer una campanya mediàtica, i després presentar-se com els salvadors del poble oprimit.
Els agents de la pau, sembla ser que caminen en missió humanitària en busca del "or perdut"....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada