La burgesia és sens dubte la classe que expressa un major grau de violència, una violència necessària per la seva pròpia supervivència, una violència que si no existís no permetria que el seu sistema, el capitalisme, pogués sobreviure. Com porta a terme aquesta viòlencia? A nivell econòmic necessita els recursos que no té al seu abast per poder-se no només abastir sinó també controlar les exportacions a altres països de matèries primeres bàsiques transformades. Algunes d´aquestes matèries que necessita actualment són el petroli, el gas o la fusta, sense les quals no es poden transformar en matèries secundàries les primeres matèries, altres matèries també serien les mines d´or i diamants. Per aconseguir aquest control dels recursos la burgesia necessita saquejar aquells continents i aquells països que poseeixen recursos essencials, de tal manera que per apoderar-se dels recursos utilitza sempre la vía armada i la guerra. Aquesta guerra pot donar-se en forma d´invasió mitjançant el seu braç armat (OTAN), o bé pot donar-se invertint diners en un bàndol, ètnia o tribu en una guerra civil que acabi posant al poder algún govern titella. Aquestes guerres civils en països estrangers (normalment al continent africà) també li serveix per finançar les seves empreses armamentístiques i ser pionera també en el tràfic d´armes, també anomenat exportació d´armes. El més surrealista de tot això es que en els països del anomenat tercer món, primer els i saqueja els seus recursos, i després els i ven transformats de tal manera que genera uns problemes econòmics en aquests països d´una gran dimensió que causen la fam i la mort diària a milers de persones. A part d´això explota amb tal avaricia aquests recursos naturals que genera desastres naturals i acaba poc a poc amb el planeta destruint el medi.
A nivell social, la burgesia utilitza en els seus països diferents cares de la mateixa moneda. En els països del bloc imperialista (especialment Europa) la burgesia fa concessions a la classe treballadora quan aquesta s´organitza i ataca els seus interessos, concedint drets socials i el que es coneix com estat del benestar, cal tenir en compte que dins de la UE la burgesia és més nombrosa que en països del anomenat tercer món, i existeix una capa mitja i una gran petita burgesia que fa de balança dins del sistema. En aquests països la burgesia utilitza la repressió constantment contra els moviments organitzats però de forma més sivilina, doncs actua sota el paràmetre d´una democràcia i ha de guardar les formes. Així doncs en aquests països els mitjans de comunicació són essencials per a la supervivència del sistema. De totes maneres al tractar-se d´una democràcia de la minoria, aquesta es tomba quan un govern democràtic i popular actúa contra els interessos de la classe dominant i aquesta fa un cop d´estat militar donant lloc a un règim de caràcter feixista provocant assassinats massius i anys de dures repressions pel poble (Franco, Pinochet en són exemples).
Als països del tercer món, la burgesia es molt més minoritària i no existeix una gran petita burgesia ni una capa mitja, en aquests països ha d´actuar amb molta més violència i repressió contra les classes populars per controlar l´estat, a vegades amb dictadures sanguinaries ( majoritariament a països del continent africà o asiàtic) i altres vegades amb estats suposadament democràtics on existeixen grups paramilitars o bandes violentes que actuen pel govern (el cas més clar seria Colombia).
Així doncs la burgesia esdevé en una classe violenta que necessita la guerra per tenir l´hegemonia dels recursos i controlar l´economia mundial, i la repressió per controlar les classes populars.
Quan pateix una crisi, la burgesia es quan adquireix una violència més extrema, ja que necessita la guerra per apoderar-se de més recursos i poder crear riquesa, i en moments de crisis molt fortes necessita una guerra a llarg plaç (com les dos guerres mundials) per poder construir tot allò destruit i començar de nou. A nivell social destrueix llocs de treball augmentant la fam no només en països que ha saquejat sinó també en els seus propis països.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada