Anticomunisme

El Che Guevara deia que era imprescindible guanyar la batalla de les idees, o dit d'una altra manera, la batalla ideològica. Després de la Segona Guerra Mundial i amb l'inici de la Guerra Freda es va iniciar una batalla ideològica intensa entre el bloc socialista i el bloc capitalista. Els països capitalistes veien com un perill  l'atracció que i havia en els seus països per part de la classe obrera cap al bloc socialista, el seu objectiu era desestabilitzar el bloc socialista i alhora guanyar la batalla ideològica per evitar que triomfessin més revolucions socialistes.
Amb el vintè congrès del PCUS l'any 1956, la pròpia Unió Soviètica es disparava un tret al cap abraçant la causa del capitalisme, i arrossegava la majoria de països del bloc socialista a abraçar la mateixa causa. Els partits comunistes del bloc capitalista començarien més tard, als anys 70, un replantejament ideològic que els portaria a abandonar els postulats revolucionaris i s'integrarien al sistema capitalista amb l'anomenat "eurocomunisme".
L'eurocomunisme no només significaria la integració dels partits comunistes al sistema, sinó també el rebuig al comunisme que quedaria com quelcom folclòric basat en símbols com la bandera roja o la falç i el martell però sense cap significat. A partir d'aquest moment, els partits eurocomunistes deixarien a l'estacada a la classe obrera i donarien més importància a altres causes com l'ecologisme.
Són els propis partits eurocomunistes els que permetràn que la batalla ideològica la venci el capitalisme, i la classe obrera perdi l'ideal de la revolució i comenci un procés d'alienació marcat per la pau social en què el capitalisme destinarà unes mínimes condicions de vida dignes per a la classe obrera, i enfortirà una petita burgesia que s'emportarà una petita part dels beneficis de la burgesia.
A mesura que els partits eurocomunistes vagin assumint els seus postulats ideològics d'integració al sistema, les mobilitzacions obreres aniràn a menys, deixant un panorama desèrtic de lluites populars (excepte alguns països concrets) que podríem dir que s'allarga fins a dia d'avui.
La batalla ideològica per part dels països capitalistes, no acabarà amb el triomf sobre el bloc socialista, les campanyes de criminalització sobre el comunisme s'allargaràn fins a dia d'avui. Documentals, pel.lícules, llibres, mitjans de comunicació tindràn sempre al punt de mira el comunisme, intentant relacionar el comunisme amb la repressió, la pobresa, la corrupció, els assassinats massius o les tortures.
Altres ideologies revolucionàries com la trotskista o l'anarquista seguiràn el joc del sistema capitalista criminalitzant també les idees comunistes, dimonitzant-les, i també fent la mateixa relació utilitzada pels països capitalistes entre comunisme i mal, relació que comença durant la Guerra Freda i s'allarga fins l'actualitat.
Un exemple d'això últim explicat, es pot comprobar en què una persona que simpatitzi amb l'anarquisme, el trotskisme o amb "l'esquerra" i tingui actituts autoritàries, se la titlla de "stalinista", quan possiblement aquesta persona odia tan el comunisme com ells. Però l'utilització de la paraula "stalinista" s'utilitzarà constantment per criminalitzar el comunisme.
En aquest context moltes organitzacions marxistes que no simpatitzen amb l'eurocomunisme però sí amb certs aspectes del marxisme-leninisme intentaràn refundar una nova estratègia portada bàsicament des d'Amèrica Llatina, és l'anomenat socialisme del segle XXI. Aquest, seguirà el joc ideològic de intentar no identificar-se amb el comunisme per no ser titllat de stalinista.
Aquesta por a ser titllat de stalinista, marcada pel triomf de la batalla ideològica del bloc capitalista, resultarà un error pel triomf sobre el capitalisme i el naixement d'un bloc capaç d'aglutinar a la classe treballadora per a la presa de poder.
Des del meu punt de vista, s'ha d'apendre dels encerts i els errors del malanomenat socialisme real, però això no ens ha de portar a renunciar al comunisme, que és l'únic que pot derrotar el capitalisme i construir una societat socialista on el màxim objectiu de l'estat sigui satisfer les necessitats del poble. No s'ha de caure en el victimisme ni s'ha d'acceptar el triomf de la batalla de les idees del bloc occidental, perquè la criminalització sinó és per A, serà per B.