L'esquerra independentista:
- Cal destacar el paper positiu que va tenir l'esquerra independentista al principat aquest 11 de Setembre, mobilitzant milers de persones arreu del principat en diverses manifestacions, algunes de les quals es feien a la tarda a la mateixa hora que s'havia convocat la manifestació de l'ANC a Barcelona. Però especialment cal destacar el paper positiu en el terreny polític, on es va desmarcar de la manifestació de l'ANC, recordant que la nació catalana són els països catalans i recordant que per lliurar-nos de l'opressió nacional cal que ens lliurem també del capitalisme (en la seva fase superior, l'imperialisme) desmarcant-se així d'aquells qui volen una Catalunya sotmesa a l'imperialisme europeu.
Com a tònica negativa cal destacar que certes persones militants de l'EI, saltant-se la democràcia interna de qualsevol moviment que tingui una aposta revolucionaria, van assistir amb pancarta pròpia de la CUP a la manifestació de l'ANC, donant una imatge lamentable del que és l'EI, i demostrant així que l'EI té una estructura feble, especialment en la CUP.
La burgesia catalana (CIU):
- Les burgesies nacionals són incapaces de resoldre la qüestió nacional, perquè sempre posaran per davant els seus privilegis de classe a resoldre l'opressió nacional, i acabaran per tan, pactant amb les burgesies opressores, ja que tan unes com altres, són partícips de l'imperialisme.
Seguint l'ABC del marxisme i del leninisme, l'aposta de CIU és més que evident. CIU (com històricament a fet la burgesia catalana) té dos cares; ha passat una setmana des de la manifestació multitudinària de l'11 i ja les hem vist. Quan CIU vol jugar a manipular l'independentisme com a formula de pressió per aconseguir el reclamat pacte fiscal per l'empresariat català surt el senyor Mas a l'escena, quan CIU vol demostrar a la burgesia opressora (espanyola) que no volen confrontació surt el senyor Duran a l'escena.
Per CIU l'aposta és el pacte fiscal, i només un NO rotund per part del govern espanyol la faria avançar cap un procés de secessió, al que acudirien a la Unió Europea perquè del banquet imperial de la burgesia imperialista europea poguessin emportar-se unes molles de pa.
La socialdemocràcia liberal (PSC):
-La socialdemocràcia liberal està acabada. En el terreny social ja ho hem vist, l'agudització de la lluita de classes ja no permet parlar de pau social, i l'aposta de la burgesia imperialista europea per acabar amb l'estat del benestar ha deixat descol·locada la socialdemocràcia, que volent obeir a aquesta burgesia imperialista s'ha quedat sense propostes polítiques.
En el terreny nacional més del mateix, el PSC segueix parlant de l'aposta federal. Parlar de federalisme en el context actual és estar més que allunyat de la realitat actual, en el context actual i a mesura que passi el temps la societat catalana anirà cada cop més posicionant-se entre independència o unitat d'Espanya. Els federalistes no volen parlar d'unitat d'Espanya, i alhora diuen que estan en contra de la independència, sens dubte no convencen ni als independentistes ni als defensors de la unitat d'Espanya.
La burgesia opressora (PP):
- El PP és el defensor dels interessos de la burgesia opressora, i per tan, es presenten com els garants de la unitat d'Espanya, seran ells qui tensaran la corda mitjançant xantatges, amenaces i repressió contra els sectors independentistes combatius alhora que aguditzaran la confrontació nacional.
La socialdemocràcia reformista (ICV-EUiA):
-La socialdemocràcia reformista sembla ser que encara manté algunes coses del seu passat comunista (el dret a l'autodeterminació) si bé han necessitat adaptar-se al context actual per donar-li suport. Possiblement la seva participació en la manifestació i va ajudar que els sindicats grocs (UGT i CCOO) i participessin amb la seva direcció al capdavant. Sens dubte la seva aposta en favor de l'autodeterminació és positiva i necessària.
La societat civil catalana (ANC):
- Cal reconèixer el mèrit de la societat civil catalana, que va mobilitzar 1'5 mil·lions de catalans i catalanes l'11 de Setembre, això representa el voltant del 20% de la població del principat de Catalunya. Si bé es cert que van tenir l'ajuda dels mitjans de comunicació i que CIU volia aprofitar-se d'aquesta manifestació com a formula de pressió pel pacte fiscal, la societat civil catalana va donar un pas endavant, reclamant únicament la independència i pressionant així tots els sectors esmentats abans (excepte l'EI que va deixar ben clara la seva aposta política) per haver-se de posicionar entre autodeterminació i/o independència o unitat d'Espanya.
Com a punt negatiu només destacar que l'aposta no sigui per tota la nació catalana sinó només pel principat i també que la major part dels manifestants vulguin passar de la dominació de l'imperialisme espanyol a la dominació de l'imperialisme europeu, sense entendre que quan es reclama sobirania nacional plena aquesta ha d'anar deslligada d'un projecte d'adhesió a l'imperialisme, ja que com hem vist, ni tan sols els estats antics com Grècia o Espanya s'han deslliurat de la pèrdua de sobirania política i econòmica quan han entrat dins la UE. Com deia un amic meu: "la mani de l'ANC semblava el moviment independentista de Kosovo, però enlloc de dir salveu-nos EEUU, diuen salveu-nos UE".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada