En primer lloc, cal tenir en compte quan parlem de les eleccions gallegues, que parlem d'una nació on no existeixen els mínims paràmetres de democràcia burgesa, ja que parlem d'una nació on el caciquisme segueix estan molt present, i per tan les eleccions són directament un frau ja que una part de la població és directament obligada a votar un partit polític, partit que sempre és el que millor serveix els interessos dels cacics locals, el PP.
Aquest factor és important alhora d'entendre les eleccions a Galícia i el triomf aclaparant en la pràctica totalitat de les eleccions gallegues des de la transició espanyola.
Partit Popular: Tot i això, si que es cert, que el Partit Popular té un suport molt gran a Galícia passi el que passi i fins i tot després del Prestige, la corrupció o la gestió de la crisi actual. Però tot i que el PP parli d'un triomf rotund, és cert que en aquestes eleccions ha perdut 100.000 vots tot i haver augmentat els escons, possiblement la victòria del PP es deu a la caiguda en picat del PSOE a Galícia i tot l'estat espanyol.
ANOVA-EU: Cal destacar la irrupció de la nova coalició de IU i l'escissió del BNG encapçalada per Beiras i anomenada "la syriza gallega", sens dubte ha recollit una gran part dels vots del BNG i d'una part dels moviments socials gallecs. Possiblement les formules "a la syriza" aniran brotant per tot Europa i aconseguiran en alguns llocs arribar a ser segona o primera força, fins el dia que aquest projecte de la socialdemocràcia revolucionària s'ensorri, de la mateixa manera que actualment la socialdemocràcia liberal s'ha ensorrat a tot Europa.
Bloc nacionalista gallec: El BNG, després d'anys jugant a ser l'anti-PP des del galleguisme i intentant arribar a una aliança amb el PSOE, ha quedat absorbit pel "joc de la política institucional" perdent la confiança de l'esquerra socialdemòcrata independentista i d'una part dels moviments socials.
PSOE: La socialdemocràcia liberal, tal com ho he repetit molts cops en aquest bloc, s'enfonsa a tot Europa ja que s'ha quedat sense projecte. D'aquí no gaires anys, veure'm a l'estat espanyol com passa ara mateix a Grècia, que la socialdemocràcia liberal (PSOE) deixarà de ser la segona força política de l'estat.
Eleccions al País basc:
PNV: El PNV segueix sent la força més votada en totes les eleccions basques des de la transició, i res ha pogut treure-li la primera força. El PNV només ha deixat de governar al País Basc durant el cop d'estat dels unionistes de la passada legislatura.
Segurament el PNV buscarà aliances diferents governant en minoria i sense desgastar-se amb coalicions de govern. En matèria econòmica amb els conservadors i en altres matèries buscant pactes puntuals.
El que és segur, és que el PNV no té cap intenció de seguir ara per ara els passos de CIU en clau auto-determinista, doncs la burgesia vasca ja té el concert econòmic que reclama la burgesia catalana.
EH Bildu: Des del meu punt de vista, els resultats de les eleccions per EH Bildu tenen un regust amarg.
Aquesta formació encapçalada per l'esquerra abertzale i altres formacions polítiques (Aralar, EA i Alternatiba) havia intentat moderar el discurs i les formes; en primer lloc amb una candidata amb una estètica i discurs moderat, sense punys alçats, sense estrelles rojes i evitant parlar de socialisme o amnisties. EH Bildu havia fet una barreja entre un programa des de posicions revolucionàries i socialdemòcrates (degut a l'acumulació de forces però també per diferenciar-se de formes antigues), però de cara a la galeria amb un to extremadament moderat i intentant causar simpaties per poder arribar a amplis sectors de la població, i ja de pas treure's l'etiqueta i les formes de l'antiga Batasuna.
Res d'això li ha servit a EH Bildu per arribar a l'objectiu de passar per davant del PNV i convertir-se en la primera força. Tot i convertir-se en segona força, queda a 6 escons del PNV i amb un més que visible càstig a Guipúscoa i Donosti, on governa precisament Bildu. Cal resaltar que possiblement Bildu, i especialment l'esquerra abertzale està desorientada i no sap cap on camina, això té com a resultat que amb dos anys gestionant la diputació de Guipúscoa, la seva gran aposta hagi sigut "la recollida porta a porta", quelcom més de cara a la galeria que no pas una necessitat de la població. Possiblement és des de Guipúscoa on Bildu ha rebut el càstig més fort, i des d'on hauran de començar a replantejar-se amb quina finalitat van a les eleccions i per a fer què.
Caldrà seguir els passos de l'esquerra abertzale i veure si camina veritablement cap al socialisme, si vol ser la veu del carrer a les institucions, si segueix apostant per la lluita de classes, o si s'intenta convertir en un partit simpàtic i s'integra definitivament al sistema.
Els partits unionistes: Els partits unionistes (PSOE, PP i UPyD) han tret conjuntament un 30'1% dels vots, quedant així més que clar que l'antic govern (PP+PSOE) era un govern d'excepció i una dictadura unionista imposada a una part de la nació basca. Si l'estat espanyol fos democràtic, amb les eleccions d'ahir, hauria de començar a plantejar-se la solució al conflicte basc, però evidentment això no passarà, perquè l'estat espanyol encara segueix sent l'hereu del franquisme i té molt clar un dels pilars del franquisme: la unidad de españa ni se toca ni se negocia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada