Alguns dels arguments que utilitza el diputat d'ERC en la defensa de la territorialitat de la nació catalana són els següents:
- Per introduir la defensa de la realitat nacional dels Països Catalans, aquests són alguns dels exemples que utilitza el diputat d'ERC: "Perquè tant sentim que se’ns mor alguna cosa quan es crema l’Empordà com quan es crema la Calderona o Menorca; o percebem com a propis els desnonaments que es porten a terme al nostre país, sigui a Burjassot, a Terrassa o a Palma; i ens avergonyeix igualment la corrupció de les nostres institucions, tant és que sigui a la Ciutat de les Arts i les Ciències, a Palma Arena o al Palau de la Música. I sobretot, perquè apreciem el potencial de la nostra gent de tot el territori i els sentim nostres, i hem compartit amb ells projectes i il·lusions, de Tuïr a Mutxamel, de Calaceit a Manacor."
En primer lloc, amb aquests exemples és evident que la paraula internacionalisme no representa res per aquest diputat, ja que resulta que si es crema un bosc, hi ha un desnonament o un cas de corrupció als Països Catalans ens l'hem de sentir propi, però en canvi si aquests tres factors es produeixen a Andalusia, a Grècia o l'estat francès suposo que ens ho hem de mirar de lluny com sinó anés amb nosaltres. Doncs bé, jo com a internacionalista em sento com a pròpia qualsevol injustícia social o qualsevol destrucció del territori, sigui als Països Catalans o a qualsevol altre part del món.
A part de l'internacionalisme, aquest exemple és molt poc ètic i moral de cara a la defensa del medi ambient, doncs sembla ser que la crema de milers d'hectàrees de boscos a Grècia al senyor diputat li van afectar menys que la crema de la meitat de bosc del País Valencià, doncs bé, un bosc és un bosc a Grècia, al País Valencià o a la Xina popular.
El més greu de tot això és utilitzar aquests exemples i fer-los servir com arguments polítics per explicar i defensar el marc territorial dels Països Catalans. Segons els arguments polítics d'en Pere Aragonès, sembla ser que jo hauria de defensar una unitat dels Països Catalans amb Grècia perquè resulta que la crema de boscos als dos llocs em va afectar amb la mateixa ràbia i indignació, o bé hauria de defensar l'unitat de l'estat espanyol perque m'indigna de la mateixa manera veure un desnonament a l'Hospitalet, a Castelló o a Vallecas, i per acabar hauria de defensar l'adhesió dels Països Catalans a Islàndia perquè m'afecten per igual els casos de corrupció.
- Un altre argument interessant de comentar és aquest: "La República Catalana ha de comptar amb els ciutadans dels Països Catalans en la configuració constitucional dels seus elements fonamentals, entre els quals es destaca, pel caràcter inherent a la consideració d’estat, la nacionalitat. I d’això, en tenim molts exemples a tot arreu del món, que sentirem més a prop encara quan hi hagi la possibilitat que alguns catalans residents al Principat vulguin mantenir, amb la nacionalitat catalana, també l’espanyola. Igualment, els ciutadans que lliurement vulguin (aquí no volem imposar res a ningú, ja ho fa Espanya i França) podrien tenir la ciutadania de la República Catalana."
En la construcció nacional dels Països Catalans, és important segons diu, que un cop el principat sigui un estat permeti als ciutadans de les Illes, del País Valencià, de la Franja o de la Catalunya nord, que puguin obtenir la nacionalitat catalana, igual que al principat permetrem que tots aquells que rebutgin el nou estat puguin seguir tenint la nacionalitat espanyola.
Bé, sembla ser que els ciutadans de la part de la nació catalana que segueixi sota l'estat espanyol, tot i que patiran una repressió cap als seus trets nacionals més dura que l'actual, sempre podran tenir el DNI català igual que qui té el carnet del súper 3.
I no només això, sinó que l'Albert Rivera podrà seguir ensenyant el seu DNI espanyol per dir: "Ves lo que pone en mi DNI?", o la Rosa Díez podrà seguir posant la pancarta del DNI espanyol amb la frase: "lo que nos une".
-Finalment en Pere Aragonès diu el següent: "I mentre no hi hagi una majoria social i democràtica a cadascun dels territoris que faci possible aquesta República dels Països Catalans compartida, tenim a l’abast un ventall de possibilitats d’articular la nació. De la mateixa manera que estats i organismes estatals o substatals dels Estats Units, Colòmbia, Xile, Finlàndia, França, el Marroc, el Canadà, el Senegal, Moçambic, Bolívia, Alemanya, el Brasil, Israel, Itàlia, Andorra, Argentina, Kenya, Mèxic, Itàlia, Grècia, el Regne Unit o Dinamarca, per dir-ne uns quants, han establert convenis de col·laboració, aquests darrers quatre anys, amb la Generalitat de Catalunya per defensar interessos comuns, què no hauria de fer la República Catalana amb els governs i institucions de la resta de Països Catalans?"
Resulta que li surt la vena internacionalista quan no toca. Perquè la territorialitat sigui una realitat, cal construcció nacional, i la construcció nacional no es tracta de que en Carod (perdó, aquest no que ja no i és) obri ambaixades a València o Mallorca com ho feia a altres llocs del món, es tracta de tenir present en primer lloc, que la nació catalana són els Països Catalans, i per això cal conscienciació especialment al principat, on la majoria dels independentistes no ho tenen clar. I l'article del diputat d'ERC començava dient "Mentre l’independentisme no tenia possibilitats de ser un projecte que cap dels territoris del nostre país pogués acomplir en un temps pròxim, la qüestió del tractament de les realitats diverses dels Països Catalans un cop engegat un procés d’aquestes característiques no havia merescut --més enllà de discussions de caràcter teòric-- cap mena de debat ni de reflexió en profunditat"
Doncs sap què? com diuen en castellà: "A buenas horas mangas verdes."
-En resum, l'anàlisi d'en Pere Aragonès és clarament social-xovinista, què vol dir això? Doncs bé, els social-xovinistes són els salva-pàtries que des d'un suposat rerefons social, posen per davant de tot la pàtria, fins i tot si cal recolzar l'imperialisme practicat pel seu propi estat (com feien els social-xovinistes durant la primera guerra mundial), fins i tot si cal trepitjar la classe treballadora per aliar-se amb la burgesia nacional, en resum i com deia un alt càrrec d'ERC: "si hem de triar entre el país i l'esquerra, no dubtarem en triar el país"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada